BarcelonaCada vegada és més evident que el ràpid canvi tecnològic deixarà fora de joc aquelles economies que no actualitzin el teixit productiu. A més a més, això es produeix en un context altament competitiu a escala global. Amb nous actors, no necessàriament democràtics, que ja s’han fet un lloc, i amb una creixent desconfiança vers les institucions multilaterals i, en general, entre els diferents blocs econòmics. Fins i tot la relació entre els EUA i Europa, que semblava indestructible no fa gaires anys, avui es posa en dubte. Les contínues advertències de Donald Trump d’augmentar de manera generalitzada els aranzels si guanya les eleccions, són un avís als navegants.
Tot plegat fa imprescindible reavaluar la posició en què es troba cada economia. Les advertències dels economistes que cal innovar són constants al llarg dels anys, però en el context actual adquireixen una rellevància especial. La inversió es torna a mirar amb lupa. És la variable clau per determinar fins a quin punt una economia està ampliant i modernitzant el seu capital. Un ràpid repàs de les principals mètriques dels EUA, Europa, Espanya i Catalunya revela dinàmiques molt diferents. No totes les economies avancen al mateix ritme. De fet, les diferències entre les unes i les altres són força grans.
Als EUA, la inversió no residencial, la que sovint es relaciona més directament amb el concepte d’inversió productiva (tot i que la residencial també) va créixer un destacable 4,4%. Si ampliem la mirada i comparem els registres de l’any passat amb els previs a la pandèmia, l’any 2019, el missatge encara és més contundent: ja es troba un 10,8% per damunt.
A la zona de l’euro el missatge és similar, tot i que no tant positiu. La inversió en maquinària i béns d’equipament presentava una taxa de creixement del 4,8% el 2023 (amb dades fins al tercer trimestre) i ja es trobava un 3% per damunt dels nivells previs a la pandèmia. El fet que la dinàmica fos similar a les tres principals economies de la zona de l’euro ofereix un missatge de certa robustesa. A Alemanya va créixer un 3,7% i a França, un 4,8%. Però sobretot destaca Itàlia, on va créixer un 6,1%. Aquí sembla que la implementació dels fons europeus Next Generation està tenint un impacte significatiu.
La situació a Espanya és força diferent. La xifra varia una mica en funció de la definició d’inversió escollida, segons si és més àmplia o si es vol centrar la mirada en algun àmbit més concret. Però el missatge no és positiu. La recuperació econòmica que s’inicia un cop superada la pandèmia no ha anat acompanyada d’una recuperació de la inversió. Per exemple, la inversió en béns d’equipament i altres actius (epígraf per al qual disposem de dades comparables amb Catalunya), va caure un 1% el 2023 i encara es troba un 4,5% per sota dels nivells previs a la pandèmia. A l’economia catalana la inversió ha sigut una mica més dinàmica, però la tendència tampoc és positiva. El 2023 (amb dades fins al tercer trimestre) es trobava 0,3 punts percentuals per sota el nivell previ a la pandèmia i presentava una taxa de creixement negativa del 2,4%.
Diferències en el ritme inversor
No és cap secret. Les diferències en el ritme inversor, si es mantenen al llarg dels anys, es tradueixen en diferències en el creixement de la productivitat. No sorprèn que als EUA, on més creix la inversió, també és on més ha crescut la productivitat els últims anys. En canvi, l’economia espanyola, i també la catalana, presenten un creixement de la productivitat relativament baix. Segons estimacions de la Comissió Europea, entre els anys 2017 i 2023, el creixement de la productivitat (mesurada com el PIB per hora treballada) als EUA ha sigut 1 punt percentual superior al de l’economia espanyola i la catalana, cada any (de mitjana).
A més a més, les previsions d’aquest organisme no conviden a l’optimisme. Suggereixen que el creixement de la productivitat aquí seguirà sent dèbil, similar al dels últims anys. Tant de bo s’equivoquin, i amb la pròxima davallada dels tipus d’interès, la recuperació de la indústria un cop finalitzi la crisi energètica i l’acceleració de l’execució dels fons europeus Next Generation, la inversió finalment s’acceleri. És clau per consolidar la recuperació econòmica, i per renovar i modernitzar el teixit productiu del país.
