L’any 2014, el ministeri d’Indústria, dirigit per José Manuel Soria, va aprovar una nova tarifa, la 6.1B, en què rebaixava entre el 12% i el 15% dels peatges elèctrics per la tarifa de mitjana tensió industrial amb connexió entre 30 i 36 kV.
Aquesta mesura, publicada al BOE just abans de Nadal, va ser un autèntic regal del govern del Partit Popular al PNB per aconseguir aprovar els pressupostos. A la pràctica, significava un estalvi de prop de 100 milions d’euros que va beneficiar 1.260 empreses que tenen com a tensió de referència 33kV, el 65% de les quals eren d’Euskadi i cap dels Països Catalans, ja que la tensió de referència és de 25 kV i per aquest motiu en quedaven excloses.
Amb el canvi de govern del 2021, la ministra del PSOE de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va continuar amb aquesta tendència i va ampliar la rebaixa als industrials connectats fins a 72 kV (tarifa 6.2TD de 30-72,5 KV).
Avui dia, les indústries beneficiades, gaudeixen d'una reducció d'entre el 29% i el 44% en els peatges, fet que es tradueix en una baixada del 10% en la seva factura elèctrica. Un avantatge clar per a les empreses del País Basc, però, què passa amb Catalunya?
Impacte negatiu a la competitivitat catalana
El contrast amb Catalunya és evident i preocupant. La xarxa de connexió de mitjana tensió industrial a Catalunya és de 25 kV, i la xarxa superior és de 72-110 kV, per tant, no és possible que cap indústria de Catalunya pugui gaudir d'aquest estalvi. Però el perjudici no acaba aquí: existeix una cambra de compensació que fa que la rebaixa dels peatges a una part l’acabi pagant la resta. Per exemple, una indústria catalana amb una despesa energètica mitjana, ha de fer front per aquest concepte de compensació a un increment anual de 150.000 euros. No té cap sentit que per aprovar uns pressupostos i aconseguir una governabilitat es perjudiqui el 78% de la indústria d'utilització de la mitjana tensió per afavorir un 22%. Això és un clar fre per a la competitivitat de les empreses catalanes, respecte a altres teixits industrials d'Espanya i, per descomptat, respecte a altres països europeus.
Comparant amb altres països d'Europa, la situació és encara més crítica. En el transcurs del 2024 el preu del mercat majorista de l’energia elèctrica per MWh a Espanya ha estat de 59 euros, una xifra superior a la de França (50 €), però inferior a la d'Alemanya (78 €). Però si tenim en compte la part regulada específicament de la indústria intensiva, la diferència és aclaparadora: mentre el cost a Espanya se situa en 60 €/MWh, a França baixa fins als 23 €/MWh i a Alemanya als 34 €/MWh. Això evidencia que França i Alemanya han implementat polítiques energètiques molt més favorables per al seu teixit industrial, mentre que Espanya no ha seguit el mateix camí.
És imprescindible activar la palanca energètica per tornar a situar-se com a referent industrial. El sector industrial representa el 20,1% del Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya, i quasi el 25% del VAB industrial de tot l'Estat espanyol. Si volem que Catalunya es mantingui com un dels motors econòmics d'Europa, és imprescindible prendre mesures per reduir el cost de l'energia i permetre que les nostres empreses puguin competir en igualtat de condicions amb les seves homòlogues europees.
Perquè Catalunya pugui ser un dels millors països del món en termes econòmics i empresarials, és fonamental que es reconegui el pes i la importància del seu teixit industrial. Cal posar en marxa polítiques més efectives que afavoreixin la competitivitat, i en aquest sentit el cost de l’energia és una de les principals palanques a activar. Sense una transformació real de la indústria i una reforma energètica profunda, la nostra indústria continuarà perdent terreny i, amb ella, caurà una part fonamental del nostre potencial econòmic.
