Gràcies Enisa i Barcelona Activa
És dimarts i estic asseguda a l’AVE de les pringades. Hora 5.50, vagó turista (per què en diuen així, si la meitat anem de corbata o similar?). Bé, el cas és que a les 8.20 arribo a la capital del regne per firmar un crèdit amb Enisa, una entitat pública que finança pimes i microempreses. Al tren de tornada tindré 100.000 euros més al banc per desenvolupar el meu business plan. És un gran dia (o ho serà d’aquí unes hores, quan es faci de dia). Però aquest viatge que comença tan d’hora és l’última estació d’un camí llarg començat fa més d’un any. Des d’aleshores he passat per les fases del desconcert, la inquietud, la incomprensió i la perplexitat, amb moments d’acolloniment, decepció i alegria.
Quan vaig anar a preguntar per vies de finançament a Barcelona Activa em van dir les condicions d’Enisa: ells acompanyen la inversió, però sempre has de tenir en capital o fons propis com a mínim la mateixa quantitat que demanes. Té sentit.
Bé, vaig fer una ronda de finançament de més de 200.000 euros amb aportació de nous socis i part dels socis actuals i hi vaig tornar. “Heu fet els deures”, em van dir. Sí, i aleshores vam començar a posar maco el business plan a l’Enisa style i a presentar papers, papers i papers. Crec que m’han demanat el certificat d’estar al corrent de pagament amb l’Agència Tributària quatre vegades en un any: no exagero. Però no seré jo qui es queixi que l’administració, a nosaltres les microempreses, ens demani de tot abans de prestar-nos calés. Com en els països seriosos.
He de dir que ho saben que són pesats: “Som conscients que el procés de sol·licitud pot haver semblat llarg i minuciós, però d’altra banda resulta imprescindible per garantir la necessària optimització dels recursos públics que gestionem”, em diu en una carta Bruno Fernández, conseller delegat d’Enisa.
Havia demanat 300.000 euros, però en tinc 100.000, amb uns anyets de carència. Sigui com sigui, uns calés que no tenia i que són importants per al meu negoci. No puc dir res més: gràcies!
