La gestió de la crisi territorial a Itàlia

Algú es recorda dels referèndums del Vèneto i la Llombardia del 22 d’octubre? Hi van participar, entre les dues regions, uns 5,3 milions de ciutadans, amb una participació més alta al Vèneto (57,2%). Doncs han servit per a alguna cosa. Sembla. Estem a punt d’arribar a un acord (bàsicament més autonomia) amb el govern central, un acord que s’hauria de firmar abans del 4 de març, la data de les properes eleccions. Immediatament després de la consulta, el govern Gentiloni va expressar el màxim respecte per la iniciativa democràtica i es va posar a treballar per a un consens. Per entendre la situació hauríem de comparar aquest moment amb l’època de redacció de l’Estatut a Catalunya. ¿Hi haurà recurs al Constitucional? ¿Hi haurà recollida de firmes en contra? No ho crec. Sembla que no funcioni i que agreugi les relacions territorials, oi? Diferents maneres de gestionar les crisis a l’interior de la UE: referèndum acordat (Regne Unit), referèndums consultius i posterior negociació (Itàlia) i la d’aquí. No sé com definir-la.