Frankfurt, rebotiga del cotxe del futur
Pel que he pogut veure des que m’interesso pel sector de l’automoció, hi ha dos tipus de salons de l’automòbil. Els de París, Detroit i Barcelona són exposicions de vehicles, adreçades als concessionaris i els seus clients, els conductors. En canvi, el de Frankfurt, que he visitat aquesta setmana convidat per Seat amb l’objectiu de veure com funciona la majordoma digital Alexa d’Amazon dins d’un Arona, és completament diferent. Les grans marques hi exposen cotxes, naturalment. Però una gran part de l’espai està ocupat per la indústria auxiliar, les empreses que subministren components als constructors: tubs d’escapament, seients, tapisseries, injecció de plàstics, maquinària industrial... I cada vegada més, equipament electrònic, bateries i serveis digitals.
És curiós observar de quina manera mostra cada proveïdor quines peces del vehicle fabrica: hi abunden les estructures de metacrilat que simulen un cotxe de mida real que conté només els productes que ofereix aquella empresa, siguin pastilles de fre, sensors o centraletes. Sovint cada element està numerat per poder consultar-ne les especificacions en una pantalla tàctil. I fa certa gràcia veure tècnics orientals als estands de firmes alemanyes, prenent nota i fotografiant tots els detalls dels productes exposats.
A l’estand de Continental he après que els frens per a cotxes elèctrics són diferents dels normals perquè han de recuperar l’energia de les frenades; al de ZF, un simulador de cotxe autònom m’ha demostrat com la meva atenció a la carretera es desviava durant alguns moments del trajecte; que els cotxes sense conductor seran més assequibles gràcies al nou sensor Lidar d’estat sòlid que presentava Velodyne, fins a deu vegades més barat que els models mecànics actuals; i que la batalla comercial per guardar les dades dels cotxes en núvols específics per a automoció com el que ofereix Bosch no té res a envejar a la que mantenen Amazon i Microsoft en l’àmbit de les dades empresarials.
