Entrar en una nova feina amb grups enemistats: com ho gestiono?

He arribat nova a una empresa i al meu departament hi ha capelletes, grups que no s'entenen entre ells i que no es parlen. Com ho afronto?

Bea, Barcelona

Podria dir-te que te'n mantinguis al marge i procuris contribuir positivament en aquest entorn, que observis i et comuniquis de manera respectuosa, cosa que és certa, i sempre has de començar per aquí. Però som humans, i per diversos motius és inevitable que t’acabis posicionant, o si no ho fas tu, que els altres ho facin per tu. Per tant, accepta que això passarà.

Sent conscient que, voluntàriament o involuntàriament, acabaràs en una d’aquestes capelletes, tria el grup que et doni més llibertat de pensament i d’acció. Si no, acabaràs com tots ells, moguda per la por i ocultant el teu autèntic jo. Cosa que no és adequada per l’alta probabilitat que tens de desenvolupar úlceres d’estómac i angoixa persistent.

La sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann va desenvolupar el concepte de “l’espiral del silenci”. Segons ella, les persones tenim por de quedar aïllades socialment, per això constantment observem el nostre entorn per saber quines opinions són populars i quines no. Quan la nostra opinió divergeix, callem, i acabem pensant que les nostres opinions són més estranyes del que realment són. Per tant, tria el grup que –per dir-ho planer– et miri menys malament quan donis la teva opinió. Compte, el moviment clàssic és anar al grup que convergeixi més amb les teves opinions. No t’estic proposant això. El que proposo és que busquis el grup més obert i neutral, aquell en què potser faran un pas enrere davant certes opinions, però on no hi haurà conseqüències greus ni et faran el buit. La por és l’ingredient central de les capelletes, parlar de forma oberta i honesta fa que els grups trontollin; busca el que trontolli menys.

Per tant, ves-te movent cap al grup més neutral per mantenir la salut mental; estigues atenta a quan estàs deixant de donar les teves opinions i, quan et vegis arrossegada per la por o la psicosi que caracteritza aquests entorns, respira fondo i torna a aquest objectiu.