Covid: dels radars als passaports
Aquesta setmana la patronal de l’oci nocturn -som a l’era dels eufemismes- anunciava que tenia a punt una aplicació mòbil anomenada Liberty Pass que facilitaria l’accés als seus locals amb seguretat sanitària. Els clients podrien anar a qualsevol farmàcia per acreditar el seu estat immunitari o de vacunació i el farmacèutic els actualitzaria l’aplicació un cop comprovada la identitat amb el DNI. Després la persona hauria de mostrar el mòbil a l’entrada del local, on comprovarien que el codi és negatiu i correspon a la mateixa persona que l’està ensenyant, per evitar suplantacions. Tot plegat, molt semblant als lectors d’entrades digitals dels espectacles però amb la fiabilitat que afegeix la intervenció d’uns professionals sanitaris, els farmacèutics. Prou respectuós amb la privadesa dels ciutadans i prou útil per reactivar un sector econòmic desesperat.
Tanmateix, el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va desinflar les expectatives poques hores després. En declaracions a El món a RAC1 va explicar que el Govern es disposava a crear una aplicació de collita pròpia que faci la mateixa funció de lectura del certificat covid oficial a l’entrada de qualsevol recinte, i va insinuar que només un programari d’origen oficial podia ser respectuós amb les dades personals dels ciutadans. Tot i que no sembla que Liberty Pass faci cap ús abusiu d’aquestes dades, s’entén que el Govern vulgui jugar la carta de la confiança. El que no s’entén tant és que no s’hi posin fins ara, quan fa gairebé quatre mesos que la conselleria de Salut del mateix Govern emet els certificats Covid UE.
Molt em temo que el resultat serà que quan l’aplicació oficial arribi ja no servirà de gran cosa. Com amb el Radar Covid, que gairebé ningú fa servir perquè mentre es feia realitat als ciutadans se’ls va introduir la por al cos respecte a la falta de privadesa d’algunes aplicacions de notificació de proximitat, creades amb més o menys bona fe per emprenedors més àgils que l’administració.
