Tot i que Donald Trump ha llançat diversos eslògans sobre les grans línies de les polítiques que definiran el seu nou mandat com a president dels Estats Units, la magnitud amb la qual implementarà accions concretes continua sent una incògnita. Si ens guiem pels discursos proclamats durant la campanya electoral, i pels primers actes d’aquesta setmana com a president, un dels temes estrella serà la immigració.
En l’article d’avui revisaré els principals estudis que quantifiquen el cost econòmic de dos escenaris polítics compatibles amb l’enduriment de les restriccions migratòries als Estats Units anunciat pel president Trump. És important destacar que només em centraré en l’impacte econòmic, sense entrar en consideracions ètiques, normatives o legals que, clarament, també s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar els costos i beneficis globals d’aquestes polítiques.
Un escenari extrem que no sembla plausible és el de la deportació massiva dels 11 milions d’immigrants sense permís de residència legal que s’estima que hi ha actualment als Estats Units. El cost d’identificar, detenir i transportar aquesta quantitat de persones seria de 265.000 milions de dòlars. A més, si es fes efectiva aquesta política, representaria una pèrdua del 5% dels treballadors que hi ha actualment al país. En alguns sectors específics, com la construcció, els serveis o l’agricultura, aquest percentatge s’elevaria fins a les dues xifres. Com a resposta a l’escassetat de treballadors, els empresaris d’aquests sectors haurien d’augmentar els salaris per poder cobrir aquestes vacants, cosa que encariria el preu de l’habitatge de nova construcció i generaria pressions inflacionàries a la resta de l’economia.
Com ja he comentat, aquest escenari no sembla factible des d’un punt de vista econòmic. Algunes polítiques migratòries menys agressives, que s’han posat en relleu recentment (i que potser ja s’han implementat quan es publiqui aquest article), impliquen canvis més marginals, però amb la capacitat de generar un nivell de ressò mediàtic suficient que permeti senyalitzar el compliment de les promeses electorals.
Utilitzant diverses fonts i bases de dades –i assumint certs supòsits moderadament realistes–, un estudi recent de la Brookings Institution quantifica l’impacte econòmic d’una reducció del 5% en els visats (immigració legal d’estudiants, possiblement de la Xina i de països musulmans), una disminució del 25% en el nombre de persones que entren per la frontera sud (pel reforç en la vigilància i l’acceleració en la construcció del mur), i la deportació d’un 25% dels immigrants sense permís de residència legal que han arribat als Estats Units durant els últims dos anys. Aquest escenari més realista té com a resultat una migració neta negativa. És a dir, la xifra de persones que marxen del país és superior, en 650.000 persones cada any, a les persones que hi entren.
L'impacte de les promeses de Trump
La magnitud en la reducció de la immigració, juntament amb la davallada persistent de la natalitat i l’envelliment progressiu de la població, afectaria el mercat laboral, amb caigudes en els nivells d’ocupació, escassetat de treballadors, augments de salaris i reduccions en els nivells de producció. El model macroeconòmic utilitzat en aquestes estimacions preveu una disminució de 0,4 punts percentuals en el creixement econòmic del PIB.
Per fer-nos una idea de la distància entre aquests dos exemples, les deportacions massives presenten un escenari amb una pèrdua de treballadors 10 vegades més gran que aquest últim cas més moderat.
Diversos elements s’haurien d’afegir a aquests càlculs. El més destacat, les finances públiques. Alguns estudis demostren que els immigrants (sobretot els de segona generació) són contribuents nets, és a dir, els impostos que paguen superen les prestacions socials que reben.
Acabo amb una reflexió molt personal i gens econòmica. Els reptes de dissenyar una bona política migratòria són majúsculs. Així i tot, no hem de perdre de vista que en els debats sobre immigració estem parlant de persones reals, amb una trajectòria vital absolutament determinada pel país on els ha “tocat” néixer; i això em sembla tremendament injust.
