L’Arale i els ‘focus friday’
Una aprèn coses en els ambients més insospitats. Aquesta que us explicaré va sortir del no res, en una conversa sobre un personatge que estava descrivint un dels comensals en un dinar familiar. En la seva exposició va sorgir el concepte de focus friday. “Para, para, para -vaig dir-, què és això del focus friday?”
Resulta que a la multinacional tecnològica on treballa, un de cada dos divendres està prohibit agendar reunions, trucades i videotrucades. És un dia per enfocar-se en els projectes que cada un està portant a terme i tenir el luxe fins i tot de trobar temps per pensar.
No he trigat ni dos dies en implantar a la meva empresa un focus day, tot i que he de confessar que de moment només me l’he aplicat a mi mateixa. No ha sigut fàcil. He hagut d’avançar una mica en el calendari per trobar el primer dia sense cap reunió ni viatge agendat i ja tinc el meu focus tuesday. Agenda plena de les nou del matí a les vuit del vespre. Olé!
Explicant-ho a una companya, ha entès que en realitat és el dia de “no em toqueu els pebrots, que jo també he de treballar”. Però, coneixent el meu ritme de reunions contínues, no és que precisament m’hagi censurat. Ara estic amb unes ganes boges que arribi el 12 de març, el primer dia que he trobat a l’agenda sense cap viatge ni reunió. Si fóssim en un episodi dels dibuixos japonesos Dr Slump, ara seria quan tots els personatges caurien a terra sorpresos pel que acabava de passar.
El més dramàtic és que la persona que em va donar aquesta idea (estrangera, per cert) es lamentava d’una cosa que em va descriure com a “molt espanyola”. Un dels seus companys havia entès a mitges el concepte i li va preguntar: “Llavors cada dues setmanes tenim un divendres de festa, oi?”
I una altra vegada, seria el moment que l’Arale i els seus amics farien de nou allò tan característic de la sèrie de la nostra infantesa (almenys per les que rondem els 40). Senyor, emporta-te’m aviat!
