La classe mitjana és objecte recurrent d’escrutini. Del seu enfortiment, o de la seva feblesa, depenen els pilars que sostenen la societat. Una classe mitjana àmplia sol anar associada a una major cohesió social, a un millor funcionament de les institucions (i a una major confiança en elles) i a una major capacitat de creixement econòmic. Analitzar-ne l’evolució és, per tant, analitzar la situació dels fonaments de la societat.
No és una tasca senzilla, perquè no hi ha una única mètrica que resumeixi la situació de la classe mitjana en una única xifra. La mesura que proposa l’OCDE sol ser la referència. Aquesta situa la classe mitjana en la proporció de la població que disposa d’uns ingressos entre el 75% i el 200% dels ingressos medians del conjunt de la població, en cada any.
Als principals països desenvolupats, la classe mitjana s’ha reduït força els darrers anys. Per exemple, a França i a Alemanya s’ha reduït al voltant de dos punts percentuals des d’abans de la crisi financera. La reculada ha sigut similar en altres països de referència, com Dinamarca i Àustria. I en economies tan diferents com Suècia i els EUA la davallada ha sigut molt superior. Amb una reculada pronunciada i generalitzada de la classe mitjana a les principals economies, la preocupació està més que justificada.
A Espanya, i també a Catalunya, els ingressos de la classe mitjana van patir una forta caiguda durant la passada crisi financera. Així ho constatem en un estudi fet conjuntament amb en Josep Mestres i publicat a CaixaBank Research. En termes reals, és a dir, tenint en compte la capacitat de compra, els ingressos de la classe mitjana van caure un 15% entre els anys 2007 i 2013. A més a més, la recuperació va ser lenta. Van passar més de 10 anys fins que la classe mitjana va recuperar el poder adquisitiu previ a l’esclat de la crisi financera. El deteriorament del poder adquisitiu de la classe mitjana ha estat pronunciat i persistent els darrers anys.
Però, segons la definició de l’OCDE, la classe mitjana és un concepte relatiu. El poder de compra de la classe mitjana de Dinamarca no és el mateix que el poder de compra de la classe mitjana de Grècia. I el poder de compra de la classe mitjana danesa d’avui no és el mateix que el poder de compra de la classe mitjana danesa de fa 50 anys. Ha crescut de manera notable. El càlcul de la classe mitjana d’un país s’actualitza cada any, d'acord amb la distribució d’ingressos de cada any.
L'envelliment de la classe mitjana
A Espanya, la crisi financera va anar acompanyada d’una forta caiguda dels ingressos de la classe mitjana, i també de la classe baixa i de la classe alta. De fet, els ingressos van caure de manera similar a tota la població. Així doncs, la proporció de la població pertanyent a la classe mitjana es va mantenir relativament estable durant la crisi, i els darrers anys ha experimentat una gradual tendència a l’alça. El 2007, abans de la crisi financera, el 59% de la població era de classe mitjana mentre que el 2022 (últimes dades disponibles) havia augmentat fins al 61%. Aquest procés ha anat acompanyat d’una reducció de la classe baixa i de la classe alta. En concret, la proporció de persones de classe baixa va recular 0,6 p.p. entre el 2007 i el 2022, fins al 30,0%, mentre que la dimensió de la classe alta s’ha reduït en 1,4 p.p.
La classe mitjana ha crescut els darrers anys. Malgrat les dificultats econòmiques, no menors, la tendència al conjunt de la població és positiva. Aquest missatge, quan es compara amb el que està passant als països veïns, encara agafa més força. Però aquest missatge general no reconeix les importants diferències entre alguns col·lectius. L’augment de la classe mitjana es concentra, sobretot, entre les persones de més edat. En canvi, els joves de classe mitjana disminueixen entre els anys 2007 i 2022. De fet, les persones més joves tenen un nivell d’ingressos inferior al de les generacions prèvies quan tenien la seva edat. La classe mitjana ha crescut, però ha envellit. Cal rejovenir la classe mitjana.
