L'eina pionera (i catalana) que converteix els fanals, semàfors i pilones en intel·ligents

BarcelonaUna apagada generalitzada deixa sense llum un barri sencer dels afores del poble. Els fanals han deixat de funcionar. Tres carrers seguits, ara al centre d'una transitada ciutat, s'han quedat sense semàfors: s'han fos d'un moment a l'altre. Són situacions poc habituals, però que encara avui alteren el funcionament normal de la vida urbana. Les conseqüències són caminar de nit a les fosques o conduir sense dispositius de control en interseccions viàries d'alta velocitat. No fan gaire gràcia, i encara menys si t'hi trobes de cop i volta.

Però aquests errors puntuals es poden preveure. O almenys això és en el que està treballant una empresa amb seu a Barcelona que té entre mans una eina pionera en el sector: un sistema pioner d'assistència remota d'enllumenat urbà que fa ús de la intel·ligència artificial. LuzIA és una eina que permet analitzar dades, realitzar prediccions i anticipar la presa de decisions per desenvolupar una gestió més sostenible i eficient del servei d'enllumenat públic de les ciutats. Ha sortit dels cervells de l'equip de SECE, una companyia centenària que té més de 300 treballadors i que preveu tancar aquest 2024 amb una facturació de 37 milions d'euros, xifra que millora substancialment les vendes de fa un any.

Darrere d'aquesta empenta econòmica hi ha l'èxit d'un sistema que de moment no té competidors, almenys en el sector de l'enllumenat urbà. En què consisteix? "El que fa aquest sistema és agafar dades i buscar correlacions, que es converteixen en patrons de comportament, i aquests patrons et permeten predir el que passarà", explica a l'ARA el conseller delegat - director general de SECE, Jordi Escriche. El que dona un punt afegit, segons aquest directiu, és que en el sistema es pot integrar qualsevol sensor, cosa que converteix l'eina en un sistema altament versàtil. "Si incorporem un sensor de climatologia dins del quadre, o de contaminació, o hi incorpores càmeres de trànsit, et donarà més informació. La tercera cosa que té és que fa servir fonts d'informació externa: podem connectar el sistema a les dades de trànsit o al Meteocat", afegeix Escriche.

El sistema es troba actualment en fase de recopilació de dades. La companyia ja ha instal·lat més de 500 d'aquests sistemes en una vintena de municipis. "Hem pogut arribar a algunes conclusions, però encara s'està implementant", diu Escriche. Les primeres avaluacions han servit per comprovar que les correlacions són fiables, i n'hi ha casos concrets. En el camp de la meteorologia, per exemple, aquesta eina ha detectat que hi ha més avaries quan hi ha condicions climatològiques adverses. "Si el Meteocat et diu que hi haurà una situació meteorològica determinada, i tenim un sensor d'humitat, al final la correlació et dirà que tens un percentatge elevat que la zona s'avariï o s'apagui", afegeix.

Aquest exemple s'estén a altres casuístiques: si hi ha èpoques i hores determinades en què per un carrer passa molta més gent de l'habitual, es podrà regular la llum en funció del trànsit de persones. "També pots donar-li més dades i, si hi passen molts vehicles, serà interessant regular el trànsit", explica Escriche, que diu que la gran proposta de valor d'aquest sistema és que permet analitzar moltes dades. De fet, d'aquí va néixer la idea: a SECE van adonar-se que disposaven de moltes dades a les quals podien donar un millor ús. "El més important és que és un sistema que, a part de tenir tot el tema de la IA, és escalable. Pots posar tots els sensors que vulguis, i el pots personalitzar: per a un municipi l'important serà la contaminació acústica i per a un altre el control d'accessos", afegeix. De moment, l'empresa està parlant amb diferents municipis per escoltar el que més els interessa. Fins i tot, pot tractar-se de robatoris de cables.

La companyia, al llarg dels seus 112 anys d'història, s'ha dedicat a vendre serveis, mantenir i instal·lar enllumenat públic, cosa que inclou des de fanals i semàfors fins a pilones elèctriques de control d'accés i càmeres. "L'activitat principal és l'enllumenat públic", detalla Escriche. "Fins ara, de manera presencial o remota, es podien fer algunes coses, com controlar els consums, regular quan s'encén i s'apaga, regular les corbes lumíniques (donar més o menys intensitat a la llum, en funció de l'època de l'any) i verificar els consums d'energia, no gaires coses més", diu Escriche.

Ara, amb la recopilació de dades, la companyia podrà establir totes aquestes i altres correlacions que podran inclús esmenar errors abans que els sistemes deixin de funcionar. "Si planifiques la feina, no hi hauràs d'enviar operaris. I la ciutat funciona millor", resumeix Escriche. Això pot significar que els carrers sense llum i els semàfors sense funcionar passin a ser coses del passat.