En quatre mesos, quan tot semblava que l’euro i el dòlar tindrien el mateix valor 1 a 1, el dòlar s’ha enfonsat fins a prop dels 1,15 euros. Encara que sembli que ens agafa ben lluny, té diverses implicacions per a nosaltres i podem dir, que per un cop, hem guanyat poder adquisitiu.
En primer lloc, pel turisme. Els viatges internacionals a gran part del món es fan en dòlars o en divises que hi tenen el valor molt lligat. Per sort per a nosaltres, amb un euro fort als països de destinació tot ens sortirà més econòmic sempre i quan ho paguem amb la moneda local. Per posar-vos un exemple: durant la Setmana Santa, la gran majoria de divises asiàtiques i de Sud-amèrica van perdre entre un 5 i un 10% de valor respecte a l’euro. Qui no va canviar tots els diners al principi del viatge, va sortint guanyant.
També ho notarem en les compres. Tot i la imposició d’uns aranzels que no sabem quan s’acabaran d’aplicar, comprar productes americans ens costa un 15% menys que fa uns mesos, ja sigui si hi estem viatjant o si ho volem comprar online. Però la situació serà incerta en els propers mesos si finalment la UE acaba imposant aranzels també als productes americans.
I hi ha les inversions. Tot i que la borsa americana ha caigut en les últimes setmanes i ja s’està recuperant com prevèiem, les pèrdues es compensen amb el canvi de moneda si tenim les accions en dòlars. Si vam comprar les accions quan el canvi era proper a l’1:1, vam pagar 100 euros en dòlars per una acció. Si ara l’acció cau a 90 dòlars, quan els convertim a euros, continuaran sent els nostres 100 euros inicials.
De cara als propers mesos, podem esperar que aquesta tendència de dòlar fluix es mantingui sempre i quan Trump no reculi en la seva política aranzelària. Tot i això, no es preveu que el dòlar es devaluï gaire més, sinó que es mantindrà en els valors actuals.
