La Xina, un mercat verge per als tampons
Un català aconsegueix amb la seva marca BeGirl un 3% de quota de mercat en el gegant asiàtic, malgrat les reticències culturals
Enric Marimon és un emprenedor català que ja fa uns anys que es va instal·lar a Xangai i ara hi té diverses empreses. Com va passar en molts altres casos, la crisi el va portar a la Xina per posar en marxa els seus negocis. Al gegant asiàtic també hi va trobar l’amor i, de rebot, un dels seus negocis. Quan per primer cop va portar a Barcelona la seva xicota xinesa li va presentar, com és lògic, la família i els amics. I la noia va descobrir una cosa que ignorava totalment: l’ús dels tampons.
Marimon va començar a indagar i va descobrir que aquest article d’higiene femenina, tan habitual al món occidental, pràcticament no existia a la Xina. “De fet -explica- a l’oficina de Xangai hi tinc algunes noies d’aquí treballant, i quan venia a Barcelona em demanaven que a la tornada els portés tampons, perquè a la Xina no en trobaven”.
El negoci semblava clar. Va investigar el mercat i va veure que, pel cap baix, a la Xina hi ha 400 milions de dones en edat fèrtil que tenen la menstruació cada mes. I només un 1% d’aquestes dones utilitzen tampons. Allà l’article més estès són les compreses. En canvi, a Espanya el 60% de les dones en edat fèrtil utilitzen tampons. El potencial del negoci, diu Enric Marimon, era clar. Per això va buscar fabricants i en va trobar un a Alemanya que li oferia un producte de qualitat a un preu adequat, i va encarregar dos milions de tampons per portar-los cap a la Xina. Amb el seu soci local, Wang Lei, va fundar BeGirl el 2014.
L’empresa va començar a operar el 2015. El problema va arribar quan els va començar a comercialitzar a la Xina. Va introduir el producte en 2.500 punts de venda. “Els botiguers els posaven a baix de tot, amagats, i les possibles compradores no els veien i allà es quedaven”, explica. Com que és un producte poc utilitzat -bàsicament només el fan anar les expatriades- no tenien sortida, i els comerciants els arraconaven als lineals. Marimon no podia entendre que un producte tan bàsic i amb una penetració tan alta en el mercat occidental no es vengués. La solució la va trobar en les sinergies amb altres empreses seves, que es mouen en el món de l’ e-commerce. Si les botigues no exposaven el producte, en plataformes de comerç electrònic de la potència d’Alibabà o d’altres sí que podia trobar el seu racó.
Dit i fet. Aquest emprenedor va posar en aquestes plataformes el seu producte. Malgrat això, també hi havia dificultats. Per posicionar-se bé a les plataformes xineses cal vendre molt, i per aconseguir-ho, els preus s’han d’ajustar al màxim. La caixa de tampons, que es venia per 8 euros, es va rebaixar fins a només 3,5. Però un cop aconseguit l’impuls inicial, i obtingut un cert posicionament, les vendes van començar a créixer, i el preu, a ressituar-se. Actualment, l’empresa ven la caixa de 20 unitats de tampons regulars fabricats a Alemanya amb aplicador per cinc euros. Li ha costat arrencar, però el negoci ara ja funciona.
Segons explica Marimon, l’any 2016 -el segon a ple rendiment de l’empresa, que té sis empleats- ja va facturar 1,2 milions d’euros. En un mercat on una multinacional com Procter & Gamble es va estavellar malgrat la força de la seva marca Tampax -hi va entrar el 1993 i va abandonar el 1999-, BeGirl s’ha fet un forat.
Amb un mercat de tampons que es calcula que és d’uns 30 milions d’euros, l’empresa té una quota de mercat aproximadament del 3%. Però, com diu Marimon, el que importa no és el que s’ha aconseguit, sinó on es pot arribar. Es calcula que el mercat de la higiene femenina de la Xina pot arribar als 1.000 milions de dòlars. Si hi ha un canvi cultural i el tampó s’imposa, el creixement serà exponencial. L’occidentalització dels costums a la Xina juga a favor seu. El repte ara ja no és penetrar en el mercat xinès, sinó prendre l’hegemonia a les compreses, que són majoritàries entre les dones del país.
