Viure de l’aire, una utopia feta realitat
Un generador eòlic de l’Anoia, amb mig miler d’inversors, guanya diners un any i mig després d’haver entrat en funcionament
Els impulsors dels grans projectes eòlics són, habitualment, les principals companyies elèctriques o fons d’inversió que, per optimitzar-ne la rendibilitat, intenten fer parcs d’aerogeneradors com més grans millor. Però dins el sector va aparèixer un projecte col·laboratiu, Viure de l’Aire, a Pujalt (l’Anoia), amb una inversió aportada en petites quantitats pels partícips per aixecar-hi un sol aerogenerador. La instal·lació va començar a funcionar el maig del 2018 i ja ha tancat el 2019 amb guanys.
“És la demostració que una altra manera de fer, més sostenible i lligada al territori, és possible”, explica Miquel Cabré, un dels impulsors. El sistema, molt estès en alguns països com Dinamarca i Alemanya, és nou a Catalunya. I aporta un plus de canvi de model: són les persones particulars les que impulsen la iniciativa i la financen. La generació elèctrica, per tant, ja no depèn de les grans multinacionals.
El 2019 va ser el primer exercici complet en funcionament. L’energia generada durant l’any va ser de 4.753 megawatts l’hora (MWh), un 84% dels 5.654 previstos en el cas base del projecte. La velocitat mitjana de vent l’any 2019 va ser de 5,8 metres per segon en comptes dels 6 estimats en els estudis de vent. Però el preu mitjà de mercat de venda d’energia va ser de 48,2 euros el MWh, respecte als 43 previstos (un 12% més).
El preu de la llum per sobre de les previsions, justament, ha ajudat a quadrar els números. Els ingressos per venda d’electricitat van assolir els 229.276 euros, mentre que les despeses van ser de només 22.495 euros, i a amortitzacions s’hi van destinar 138.2131 euros, amb un benefici comptable de 68.549 euros respecte a unes pèrdues de poc més de 14.000 euros de l’any 2018 -el de la posada em marxa, quan només va funcionar vuit mesos-. Tot plegat demostra que “el projecte és viable”, segons Cabré.
La pandèmia fa que les perspectives per a aquest any no siguin tan bones, perquè el preu de l’electricitat ha caigut de manera important. “L’eòlica es fagocita a si mateixa”, comenta per explicar que, al mercat espanyol, com més energia es genera amb renovables, més barat és el preu al mercat majorista. Això s’ha vist aquest any especialment perquè, sobretot durant el confinament, en va baixar molt el consum i les renovables van cobrir més part de la demanda.
El punt d’equilibri per tancar el 2020 sense pèrdues -cobrint les amortitzacions que corresponen- se situa en un preu de mercat de l’electricitat de 46,1 euros el MWh, segons el projecte d’explotació, per sota de l’any precedent, que era de més de 48 euros. Però el preu de mitjana el 2020 es mou en uns 35 euros el MWh. Això podria portar a tancar l’any 2020 amb pèrdues comptables, però els promotors pensen encara que a llarg termini -la durada prevista és de 25 anys- continua sent rendible.
Viure de l’Aire és un projecte impulsat per Pep Puig i altres pioners de l’energia eòlica a Catalunya. Té 584 inversors que hi han aportat quasi 2,9 milions d’euros. Aquestes aportacions han permès cobrir la totalitat de la inversió i també les pèrdues d’exercicis anteriors acumulades durant els llargs anys de promoció del projecte (aproximadament 55.000 euros). Aquest sistema d’inversió amb les aportacions dels particulars permet a Viure de l’Aire no dependre del finançament bancari. Malgrat l’impacte del covid-19, la iniciativa ha mantingut prou tresoreria per no haver d’anar als bancs a la recerca de liquiditat.
El projecte està pensat amb la intenció que els partícips obtinguin un retorn de l’aportació realitzada per fer front a la inversió. I això ja és així: la junta va aprovar un primer retorn amb càrrec a l’exercici dels 2019. En concret, va ser d’un 10% de l’aportació.
Els promotors diuen que l’aportació serà remunerada amb un 2%. Els càlculs els han fet tenint en compte la inversió feta, les despeses de manteniment i funcionament i els ingressos que esperen obtenir de la producció. Els partícips, a més del retorn, saben que l’energia que consumeixin durant els 25 anys de vida del projecte serà lliure d’emissions i que hauran contribuït a una generació elèctrica més sostenible.
