El vi que es menja

Una mena d'osset de goma com els de Haribo en forma de raïm i que es mastega és la nova fórmula que ha arribat als cellers catalans per consumir vi. El producte, The Real Wine Gum, l’ha creat l’empresa holandesa amb seu a Amsterdam Vinoos by Ams, que aquest estiu l’ha començat a exportar a Catalunya. De fet, aquesta setmana ha tancat un acord amb el Corte Inglés per comercialitzar-lo en 14 dels seus supermercats, al seu espai gurmet, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat. A més, el seu distribuïdor català està en negociacions per tancar acords amb hotels i botigues de regals exclusives.

S’han elaborat quatre varietats, de moment sense alcohol: un rosat, un negre (merlot) i dos blancs (chardonnay i la varietat alemanya riesling). “Els primers productes sí que en duien, però els hotels es van queixar que no era recomanable per a les dones embarassades i les famílies amb fills, o que podia ser fins i tot violent per als clients a qui la seva religió els prohibeix consumir alcohol”, explica una de les sòcies fundadores de Vinoos by Ams, Mireille Reuling.

Tot i així, l’any que ve sí que està previst el llançament d’un whisky comestible que portarà alcohol. “Un cop estigui consolidat el nostre mercat a Espanya també ens agradaria crear vi per menjar espanyol, com un Rioja o un Verdejo, òbviament amb el vistiplau dels productors de la zona”, assegura la responsable de l’empresa.

Per aconseguir el gust agafen vins d’alta categoria i amb l’ajuda d’enòlegs el reprodueixen servint-se d’aromes. L’ ampolla és una capsa que té diverses mides. La de 50 grams costa 7,50 euros, mentre que la més cara, que agrupa una combinació de les quatre varietats i és de 200 grams, puja a 27,50 euros. Tot i no portar alcohol, no és un producte per a nens, però sí que és apte per a vegans, vegetarians i persones intolerants al gluten.

“Com els vins, la seva aroma, sobretot la de la varietat chardonnay, està molt ben trobada”, explica Marià Rosàs, un dels propietaris del celler familiar que porta el mateix nom i que està ubicat a Rubí. Pel que fa al gust, afegeix, no és “tan intens” però sí que és “llarg”.

El vi comestible, però, no és invenció ni dels holandesos ni tampoc és del segle XXI. El creador va ser l’anglès Charles Gordon Maynard l’any 1909. Quan el seu pare, que tenia una botiga de dolços, el va tastar n’hi va fer una primera comanda, però la “relació laboral” entre ells dos va durar molt poc perquè el pare, que era abstemi, no es va acabar de creure que estava fet sense vi i va decidir deixar-lo de vendre.

“Aconsegueix canviar el concepte tradicional del vi és un producte que té sortidai, sobretot entre la gent que no tolera l’alcohol o no li acaba d’agradar”, diu el propietari del celler Rosàs, un establiment que fa només un mes que comercialitza les varietats de vi comestible blanc i negre.

La idea -explica Reuling-és que substitueixi els típics aperitius o les postres. A Holanda ja s’està comercialitzant en una cinquantena de punts. A Europa, a part d’Espanya, també exporten a Alemanya, Suïssa, Bèlgica, França i aviat començaran a Itàlia i Sèrbia. Fora del continent han obert mercat als Estats Units, Anglaterra, Austràlia i Nova Zelanda.

Les previsions de l’empresa aquest any passen per facturar 400.000 euros; per al 2019 volen arribar als 600.000, i durant el 2020, gràcies sobretot al creixement que estan tenint als Estats Units, superar el milió d’euros.