El súper de productes ‘caducats’ (i més barats)

Tres milions I mig. Són els quilos d’aliments que es llencen cada dia a Espanya. Equivalen a més de 100 milions de quilos al mes, o el que és el mateix, 1.325 milions de quilos cada any. De fet, només una de cada cinc famílies consumeix tot el que compra, segons dades del ministeri d’Agricultura. Una problemàtica que no ha canviat malgrat la crisi, segons constaten també les dades de l’Institut Nacional d’Estadística: el 5% dels productes que comprem acaben a les escombraries.

GoodAfter ha trobat un negoci en aquest dispendi. És el primer supermercat en línia que comercialitza productes que estan a punt de sobrepassar -o ja ho han fet- la data de consum preferent, amb descomptes que arriben fins al 70%. L’objectiu, segons els promotors d’aquesta iniciativa, és doble: afavorir l’estalvi dels clients i alhora reduir les xifres de productes que acaben a la brossa. Dues premisses que comencen a convèncer alguns clients.

Al darrere del projecte hi ha Chantal Camps, una emprenedora catalana instal·lada a Portugal. El projecte va néixer fa un any i mig però es va posar en marxa aquest estiu. “Vam veure que això ja es feia al nord d’Europa i vam investigar si era legal fer-ho a Espanya i Portugal, que és on tenim la seu, i resulta que sí. Així vam començar”, explica aquesta emprenedora. A partir d’aquí, l’evolució del negoci és una corba clarament ascendent: els primers tres mesos van aconseguir vendre més de cinc tones i mitja de productes, i ja tenen més de 10.300 subscriptors.

Pasta, cafè, xocolata, arròs, conserves, melmelades, galetes, caldos, salses, desodorant, begudes... S’hi pot trobar tot el que posaríem en una llista de la compra. Amb una excepció: no hi ha productes frescos. GoodAfter només comercialitza productes amb una data de consum preferent i no pas amb data de caducitat. És a dir, no ven productes caducats però sí alguns, sense risc per a la salut, que sobrepassen la data recomanada de consum. D’aquesta manera, compleixen amb les lleis de sanitat.

“Tenim productes de línies obsoletes, per exemple, amb un envàs diferent o un logotip vell -explica Chantal Camps- i això fa que les marques ja no ho puguin vendre”. GoodAfter també dóna una segona oportunitat a aquests productes, que no tenen sortida pels canals habituals: “De vegades simplement tenen l’etiqueta torçada”, explica l’empresària Chantal Camps.

El més complicat per a aquest supermercat online ha sigut guanyar-se la credibilitat dels proveïdors. “És un model nou i hi ha marques que tenen por que no cuidem bé la seva imatge i de caure en una mena d’outlet de productes de segona divisió”, explica Camps. L’empresa busca els productes entre l’estoc que sobra als fabricants o als representants de marques. De moment ells no generen estoc propi, perquè fan comandes molt petites i aconsegueixen donar sortida a tots els productes: “En el fons estem testant el mercat i som extremadament prudents”, assegura Camps.

La distribució és una altra de les claus de l’èxit en qualsevol negoci online. El magatzem de GoodAfter està a Porto, però les vendes es fan tant a Portugal com a Espanya. Un cop fet el pagament, els clients espanyols reben la compra a l’adreça indicada en un termini de dos dies, o el dia que els vagi millor per agenda. El descompte mitjà per compra ronda el 50%, segons les seves estimacions, però varia en funció del producte i el moment de la compra. Camps posa un exemple fàcil: “Si parlem del preu d’un ou de Pasqua, no serà el mateix si el posem a la venda al juny o al març: el juny no és el seu moment i, per tant, el descompte que faríem seria més gran”.

Estalvi i aprofitament de recursos. Aquestes són les dues idees que més remarca la catalana al capdavant d’aquest projecte. “La idea és lluitar contra el malbaratament d’aliments i altres productes. És una idea semblant a la de l’anomenada economia circular”, admet Camps, i afegeix que cal “encaminar-nos cap el reaprofitament”. Aquesta empresària lamenta la falta de coneixement dels consumidors pel que fa a les diferències entre les dates de caducitat o de consum preferent, i espera que projectes com el seu ajudin a educar en aquesta línia. Segons Camps, les marques ho comencen a assimilar i ofereixen cada vegada menys resistència a aquest nou model de venda. “El que no té cap sentit és que es llenci un xampú perquè l’etiqueta que porta ja no està de moda!”, s’exclama.