Spotify: menys novetats gratis per tenir beneficis

Fa una setmana, el servei de música digital per subscripció Spotify va anunciar que havia complert la fita de captar més de 50 milions de subscriptors en la modalitat premium, que costa a l’usuari uns deu euros al mes i li permet accedir a trenta milions de cançons de tots els estils i procedències en la modalitat de streaming. Aquest sistema fa que les cançons es descarreguin a l’ordinador o el mòbil de l’usuari i, a mesura que aquest les va escoltant, es van esborrant de nou, com si fos un corrent que passa pel nostre dispositiu.

Spotify és la primera plataforma per volum de subscriptors del món, amb 50 milions d’usuaris de pagament i 50 més que escolten la música de manera gratuïta, encara que amb restriccions de descàrrega de cançons, especialment en el telèfon intel·ligent. És el model que es coneix com freemium: una part de pagament i una altra en obert més bàsica però que serveix d’instrument de màrqueting i promoció.

Per darrere de Spotify hi ha Apple Music, que no posseeix opció bàsica gratuïta i compta amb 20 milions d’usuaris, trenta menys, però que juga a casa una partida decisiva pel domini global de la música digital, ja que els Estats Units és amb diferència el principal mercat. Mentre que Spotify, d’origen europeu, té al seu favor el volum de subscriptors i el suport de la indústria musical -que es fia poc de l’enorme poder del fabricant de l’iPhone-, Apple Music compta amb el suport de les grans estrelles del pop -nord-americanes gairebé totes-, com Taylor Swift i Drake, que reclamen més profit de la recaptació de Spotify.

Taylor Swift va abandonar Spotify fa uns anys, queixant-se del model freemium, i ara està amb Apple Music. Drake, intèrpret de la cançó més escoltada no només durant el 2016 sinó en tota la història de Spotify, ha diversificat el 2017 la seva presència contractant també amb el servei de música d’Apple.

Les intencions d’Apple robant artistes són evidents: desgastar la rendibilitat de Spotify, que segueix sent negativa tot i que la companyia està valorada en 8.500 milions de dòlars i va facturar el 2016 1.950 milions de dòlars. El problema és que el principal soci de la plataforma, les discogràfiques, obliga el servei a pagar uns royalties molt elevats per llicenciar la seva música. El 2016 aquests royalties van ascendir a 1.630 milions de dòlars, que van deixar la rendibilitat de Spotify en 173 milions de dòlars de pèrdues.

Spotify necessita trobar amb urgència una solució a aquest problema, ja que no té el múscul financer d’Apple, que sí que podria aguantar llargs anys en pèrdues. Les estratègies dissenyades per la companyia sueca són dos. D’una banda, sortir a la Borsa de Nova York, cosa que dispararà la seva capitalització. De l’altra, arribar a un acord amb les principals majors de la indústria musical, les discogràfiques de tota la vida que han sobreviscut a la irrupció d’internet i obtenen una creixent rendibilitat d’un negoci que té en total més de cent milions de clients. Són Universal, Sony i Warner.

Són sòcies inversores en el negoci de Spotify i estan interessades a arribar a un acord que permeti a la plataforma sortir en oferta pública; no obstant això, tampoc els agrada el model freemium i són cobdicioses: tot i saber que els seus elevats royalties poden matar la gallina dels ous d’or, els costa cedir i abaixar-los. No obstant això, pel que sembla Spotify estaria a punt de tancar un acord amb les tres grans majors en el qual la plataforma renuncia a oferir les novetats discogràfiques als seus 50 milions d’usuaris gratis a canvi d’aconseguir una substancial rebaixa en els royalties que li permetés entrar en guanys.

Per a Spotify és vital tancar aquest acord desesperadament, ja que si no aclareix la política de royalties amb les grans discogràfiques podria obtenir un preu de sortida molt baix en borsa i fins i tot podria plantejar-se no sortir-hi. A més, hi ha pendent per als pròxims mesos una audiència davant el regulador nord-americà de la competència, que haurà de decidir si els cantautors de les editores independents tenen dret a una remuneració fixa per posar les seves cançons a Apple, Pandora, Amazon o Spotify.

Apple ha proposat un cànon de 0,99 centaus per cada 100 escoltes com a mesura de compensació per als cantautors, una proposta que, si és aprovada, difícilment podria ser costejada per Spotify si no aconsegueix una rebaixa en els royalties. Les dues empreses s’hi juguen molt, ja que, segons mitjans de gran prestigi com el Financial Times i Bloomberg, la indústria discogràfica està entrant en una nova època daurada gràcies a l’ample de banda 4G i 5G, que permet escoltar música sense necessitat de descarregar-la al mòbil, així com amb l’entrada de les noves generacions, que no han conegut més música que la digital, al món del consum.