Sis raons per les quals Chrome és el navegador líder 10 anys després

Fa deu anys, un post al blog de Google -una publicació a la qual milers de periodistes acudien cada dia a la recerca de novetats- confirmava el que fins aleshores només eren rumors: l’empresa estava a punt de llançar Chrome, el seu propi navegador. Després de la ruptura, més aviat agra, de l’acord amb la Fundació Mozilla per desenvolupar i mantenir el navegador Firefox, Google es considerava preparat per competir en camp obert tant amb el mateix Firefox com amb el ja decadent Internet Explorer de Microsoft i els residuals i elitistes Safari d’Apple i Opera.

El 2017 les dades parlaven per si soles: amb més d’un 63% de quota d’ús, Chrome ha demostrat ser un killer i el campió absolut d’internet, ja que ha condemnat els seus oponents a la irrellevància. Firefox tenia aleshores un 14% dels usuaris i Internet Explorer una mica més del 9%, atomitzat en les seves múltiples versions. Actualment, quan Chrome compleix deu anys de vida, la diferència probablement és encara més escandalosa.

I no només ha aconseguit imposar-se en els ordinadors de taula, sinó també en les pantalles dels mòbils i les tauletes, en les quals l’estiu del 2014 va destronar Safari. En l’actualitat, Chrome és el navegador més usat en el 56% dels suports mòbils, un sector amb molt més pes i futur que el dels ordinadors, si més no pel que fa al negoci de la publicitat. ¿Com ha aconseguit regnar amb tanta contundència? Més enllà de l’evidència provada que Chrome és el més ràpid a l’hora de carregar les pàgines, aquestes són les sis raons principals.

1. Els anys de col·laboració amb la Fundació Mozilla. Google havia donat suport financer i de desenvolupament a la Fundació Mozilla des del llançament de Firefox el 2003. De fet, aquest suport tant monetari com tècnic estava pensat per plantar cara a Internet Explorer, i va ser en gran mesura responsable de l’èxit de Firefox, sobretot fora dels Estats Units, on es va convertir en el navegador de referència als ordinadors. Per descomptat, tota l’experiència adquirida pels tècnics de Google amb el revolucionari Mozilla es va traspassar a Chrome.

2. La simplificació de l’escriptori. Una de les grans novetats de Chrome, tan disruptiva que van haver d’explicar-la al blog de Google amb un còmic, va ser la senzillesa de la barra del navegador, que inicialment trencava els esquemes a molts usuaris però que finalment es va revelar com a extremadament còmoda i usable a diferència de les de la resta de navegadors, molt més recarregades.

3. El desenvolupament de les aplicacions web. Les aplicacions web eren una cosa que ja havia sigut desenvolupada per Firefox però que Chrome va perfeccionar amb una millor implementació, fins al punt que un usuari podia configurar-se el navegador al seu gust de manera que fos gairebé personal i intransferible en les seves funcionalitats. De fet, la filosofia principal de Google, i també la raó del seu minimalisme, era ser una plataforma per albergar tot tipus d’aplicacions web.

4. L’aprofitament de la base de Gmail. Quan va aparèixer Chrome, el servei de correu Gmail ja estava en auge i captava cada dia milers d’usuaris. El fet que el navegador es pogués personalitzar amb les mateixes claus que feia servir l’usuari per entrar a Gmail i el constant bombardeig del cercador de Google per descarregar Chrome van facilitar en gran mesura la crescuda en la seva popularitat, ja que l’adquisició del servei de correu portava implícita la del navegador.

5. El salt al mòbil de la mà d’Android. Quan va aparèixer Chrome, Apple feia pocs mesos que havia llançat la seva segona versió de l’iPhone, el 3G. Va ser una revolució que no va passar desapercebuda a ningú, i encara menys a Google, que aviat es va adonar que el seu monopoli publicitari perillava seriosament. L’aparició de Chrome portava implícita la intenció de crear el que amb el temps s’anomenaria Android, la plataforma per a dispositius mòbils desenvolupada per Google com a alternativa a l’iOS d’Apple. Tots dos -sistema operatiu i navegador- es complementen perfectament, de manera que la progressió d’Android porta implícit que el navegador més usable en mòbils i tauletes que funcionen amb ell sigui Chrome. Tot i així, també ha conquerit el cor i les pantalles de molts propietaris d’iPhone i tauletes iPad, desitjosos de fugir del model tancat de Safari.

6. L’optimització del núvol. El fet de poder utilitzar les mateixes claus de seguretat tant per al sistema de correu electrònic Gmail com per al navegador Chrome i molts altres serveis de Google ha facilitat que es puguin guardar nombroses dades de l’usuari al núvol, de manera que siguin recuperables en qualsevol moment i des de qualsevol ordinador, així com en qualsevol mòbil o tauleta. Això ha ajudat a conformar un ecosistema tancat similar al d’Apple en el qual, per comoditat de poder personalitzar, l’usuari fa servir el mateix navegador en tots els suports.