Quatre raons per les quals Tim Cook podria voler deixar Apple

No. no hi ha cap indici raonable que Tim Cook vulgui deixar de ser conseller delegat d’Apple, l’empresa més poderosa del món amb els seus més de 600.000 milions de dòlars de capitalització borsària i un benefici anual que ell ha aconseguit doblar des que en va agafar el timó el 2011, després de la mort de Steve Jobs. Quan Cook va assolir el comandament, Apple acabava de guanyar 108.200 milions de dòlars i al tancament de l’exercici passat, el del 2016, la xifra va ser de 215.700 milions; un èxit rotund en nombres absoluts.

No obstant això, aquests resultats no van ser tan ben rebuts pels accionistes, que van concloure fa unes setmanes que no s’havien complert les expectatives i que el creixement d’Apple s’estava veient frenat per primera vegada des del 2009. La companyia va haver de reconèixer-ho, tot i que el mateix Cook va destacar que les perspectives per a l’últim trimestre de l’any eren molt millors gràcies a la sortida el setembre passat dels iPhone 7 i 7 Plus, que incorpora la nova doble càmera.

No hi ha motius, doncs, per preocupar-se per un canvi de relleu a la cúpula, almenys aparentment. Ara bé, que Cook vengués, fa poc, dos paquets de 30.000 accions, per les quals ha rebut un total de 7,2 milions de dòlars, recorda un moviment similar fet per l’exconseller delegat de Twitter Dick Costolo quan l’empresa estava en un moment delicat. Al cap de pocs mesos, Costolo va abandonar Twitter.

Podria voler fer el mateix Cook? La comparació entre els dos és exagerada, atesa la mida de les respectives empreses, però posats a especular, la veritat és que hi ha almenys quatre raons per les quals el cap d’Apple podria sorprendre’ns amb un moviment similar. Vegem quines són.

1.La humiliació de la retallada del variable del seu salari. Com a conseqüència de no haver aconseguit el creixement esperat, Apple s’ha vist forçada a complir amb les especificacions del contracte de diversos alts executius, que havien vinculat les seves variables a l’assoliment d’objectius. A Cook aquest compromís li ha suposat deixar de guanyar 1,5 milions de dòlars, el 15% del total de les seves primes, que sumen anualment fins a 10 milions de dòlars.

No és una xifra significativa en si i no és el primer conseller delegat a qui li passa, ja que el mateix Costolo va patir aquest càstig, igual que els ha passat a Zafra Katz, que lidera Oracle i ha vist retallat el seu sou en un 35%, i Carlos Ghosn, que ha perdut un 20% als comandaments de Renault. Però es tracta del líder de la primera empresa en valoració del món i hereu del carismàtic Steve Jobs, que sempre va semblar intocable.

Potser el càstig dels inversors ha fet que Cook se senti vulnerable i per això ha respost amb la venda dels dos paquets accionarials, encara que l’agost passat, després de complir cinc anys en el càrrec, va vendre accions per valor de 36 milions de dòlars i en conserva gairebé un milió, que valen actualment uns 111 milions de dòlars. Però ha passat molt poc temps entre la retallada de sou i la venda, i això ha provocat força rumors.

2.L’incipient qüestionament intern i la constant comparació amb Jobs. Fa una setmana, Bob Borrough, un veterà exenginyer d’Apple que actualment lidera una empresa d’impressió 3D, va sorprendre amb una sèrie de piulades en què assegurava que Cook ha convertit Apple en una companyia tan ordenada com avorrida. Borrough es va explicar després davant diversos mitjans argumentant que la màxima aportació de Cook havia sigut posar ordre en l’enorme caos que imperava a Apple quan hi manava Jobs.

No obstant això, va destacar que aquest ordre no és necessàriament bo i que havia trencat la norma de la improvisació, la creativitat i el treball solidari que eren el segell de l’Apple de l’era Jobs. Per a Borrough, Cook és l’equivalent de Steve Ballmer, l’home que va fer poderosa i orgànica Microsoft, però que la va allunyar del carisma i la innovació que havia mostrat en els anys de Bill Gates. Arran de les declaracions de Borrough, la revista Fortune ha revelat que hi ha més comandaments mitjans que comparteixen aquest punt de vista.

3.El fracàs en la diversificació de productes d’èxit. No és una novetat que el benefici d’Apple depèn d’una manera malaltissa de les vendes de l’iPhone. De fet, aquest any la resta de divisions han anat raonablement bé, però la frenada del telèfon a la Xina ha marcat els resultats finals. Quan va assolir el poder, divisions com els ordinadors, l’iPad o Apple TV mostraven molt de potencial. Ara són residuals i simplement es mantenen, mentre que d’altres com Google -amb Chromecast- o Microsoft -amb Surface Studio- els prenen la davantera. L’única novetat de l’era Cook és el rellotge Apple Watch, les vendes del qual són més aviat discretes.

4.La pèrdua del tren de la innovació. Per contra, Apple arriba tard a terrenys on hauria d’estar manant, com l’internet de les coses, on Amazon li ha passat al davant amb Alexa, els cotxes autònoms o els televisors intel·ligents. En tots aquests camps, Apple compra patents i crea equips de treball, però els resultats o són molt grisos o no s’arriben a traduir en un producte comercial. En els temps de Jobs, en canvi, Apple era una màquina d’innovar.

Potser ara és massa d’hora per assegurar que el futur de Tim Cook com a cap d’Apple té data de caducitat, però si no posa solució a les dues últimes raons esmentades, les dues primeres no faran més que créixer i aquesta especulació s’acostarà cada cop més a una predicció encertada.