El paper que plantes i es converteix en una tomaquera
Sheedo ven productes de papereria que es transformen en plantes amb l’objectiu de fer disminuir la generació de residus
Qui no ha plantat una mongeta en un got de vidre ple de cotó i l’ha cuidat fins que ha germinat? Molts ho recorden com l’exercici que més gaudien a classes de ciències naturals, però per als fundadors de Sheedo és una solució per a la constant generació de residus i una alternativa sostenible als plàstics d’un sol ús. Sheedo dissenya des de productes de marxandatge per a empreses a targetes de regal fent servir paper fet de fibra de cotó i llavors que, un cop usat, es pot plantar.
L’empresa amb seu a Madrid va néixer a les aules de la Universitat de Mondragón, a Guipúscoa, de la mà de dos estudiants de 18 anys: la sabadellenca Gala Freixa i el seu soci, Gonzalo Maestre. Per a un projecte del grau en emprenedoria, van decidir impulsar una empresa sostenible que, en un inici, havia de fabricar espardenyes sense plàstic ni materials d’un sol ús. Durant la recerca per trobar un embolcall amb aquestes característiques, els actuals directors generals de Sheedo van topar amb el paper de llavors. “No era cap innovació, el problema era que no es podia imprimir ni utilitzar com a packaging ”, explica Freixa. Els fundadors van treballar conjuntament en un nou prototip amb els artesans de Sastre Paperers, que des del seu molí de Banyoles fabriquen paper artesanal des de fa més de 35 anys. “Després de moltes proves, vam veure que el paper germinava i es podia imprimir”, assegura la directora. Un cop aconseguida la fita, no sabien quin ús empresarial podien donar al producte, però, “per casualitat” van trobar un forat al mercat: “Les mateixes empreses ens van trucar per utilitzar el nostre paper en accions de responsabilitat social corporativa”.
D’aquesta manera, Sheedo es va fundar l’octubre del 2017 per ser una “alternativa sostenible als típics bolis i clauers de plàstic” que regalen les empreses en campanyes publicitàries. Van començar a fer servir el seu paper per imprimir targetes de visita, etiquetes i díptics publicitaris. Un cop llegit, només cal deixar el paper en remull entre quatre i cinc dies i, quan les llavors hagin germinat, trasplantar la planta a un test. En el moment en què es van introduir en el marxandatge empresarial van ampliar la seva oferta: des de llapis amb càpsules biodegradables que duen llavors a dins fins a una “planta d’aire” que no necessita terra.
Tres anys més tard, l’empresa té nou treballadors i ja ha col·laborat amb grans firmes com Inditex o Danone. De fet, en el seu primer any de vida van facturar 250.000 euros, que van incrementar en un 56% l’any 2019. Tot i això, els clients més fidels de Sheedo són petites start-ups com Heura o Freshly Cosmetics, que també tenen entre els seus principis la reducció de residus.
Però l’any de la pandèmia va arribar, i la majoria d’esdeveniments on les empreses ofereixen els productes de Sheedo es van anul·lar. Per afrontar la situació, la firma va optar per diversificar l’oferta creant tres noves línies de treball: les invitacions de casament, la fabricació de paper per a impremtes fet amb material reutilitzat i els productes de papereria sostenible. De fet, aquesta última línia està present a 17 botigues repartides per tot l’Estat. A Catalunya són a un establiment de roba sostenible de Peramola, a l’Alt Urgell. Al final, el que va salvar el 2020 va ser un encàrrec de Bonpreu i Esclat, que va demanar uns 100.000 punts de llibre de paper plantable per Sant Jordi. Van tancar el 2020 havent ingressat 400.000 euros, una xifra que pretenen augmentar fins als 650.000 abans d’acabar l’any.
Sheedo veu el seu futur frontera enllà: “Ja estem presents a França i més endavant volem arribar a Alemanya”, reflexiona Freixa, que assegura que a la resta d’Europa hi ha “més consciència mediambiental”. A més, la companyia vol “trencar barreres” i arribar a les grans superfícies: “Volem ser una alternativa real, i que la gent compri targetes sostenibles fetes en un molí de Banyoles, en el món del consumisme i el plàstic”, conclou.