Panion, el Tinder suec per fer amics
L’aplicació, creada per una nord-americana expatriada a Estocolm, permet connectar persones que viuen a prop i tenen interessos semblants
Establir-se en una nova ciutat pot comportar grans reptes. Un clima diferent, una altra manera de fer, una nova cultura... i fer nous amics. No sempre és fàcil trobar gent per compartir aficions i interessos, però, com passa amb tants altres àmbits de la vida, la tecnologia hi pot ajudar. Melanie Aronson va arribar fa cinc anys a Malmö procedent de Nova York i, després de mesos intentant trobar amics a la ciutat sueca, va decidir crear Panion. “Vaig pensar que podia provar de crear el producte ideal que m’hauria agradat tenir”, explica en una entrevista a l’ARA.
L’aplicació, que alguns han batejat com el Tinder per fer amics, permet connectar amb persones que viuen a prop i comparteixen interessos i aficions. Tot i això, la seva fundadora argumenta que Panion no funciona igual que Tinder: “No crec que el comportament a l’hora de lligar sigui el mateix que quan es busquen amics. A Panion no mires la foto per saber si aquella persona t’atrau, sinó que veus quins interessos té i si coincideixen amb els teus”, explica. “Fem servir l’aprenentatge automàtic basat en el comportament de l’usuari per intentar mostrar-li només les persones amb les quals pot tenir afinitat; no volem obligar-lo a rebutjar”, afegeix. També creu que Panion aporta més valor que altres aplicacions o plataformes que organitzen trobades en grup. “Pot ser que t’agradi fer excursions i caminar, però això no vol dir que hagis de tenir res més en comú amb aquell grup de gent”, diu. A Panion, cada usuari pot seleccionar fins a deu interessos i, a més, pot respondre una sèrie de preguntes sobre els seus gustos i la seva personalitat. Com que l’aplicació utilitza la geolocalització, l’usuari pot veure qui hi ha al seu voltant que tingui, almenys, un interès en comú.
Antropologia de formació i documentalista, Aronson va decidir formar-se en una acceleradora de start-ups de Malmö el 2018, i la primera versió de Panion es va llançar a l’App Store d’Apple el gener d’aquest any. “La idea era començar només amb Malmö i Copenhaguen, però, com que el nostre públic objectiu és principalment gent expatriada que no té la botiga d’Apple de Suècia o de Dinamarca, vam haver de fer el llançament a nivell mundial, cosa que ens ha portat a un creixement orgànic molt interessant”, explica. Posa l’exemple de Nigèria o l’Índia, on l’aplicació s’ha fet viral de manera espontània, així com molts altres països on ja hi ha milers d’usuaris sense haver fet cap tipus d’acció de màrqueting. A Espanya, per exemple, hi ha unes 1.600 persones registrades.
A nivell global, l’aplicació ha aconseguit arribar a la fita dels 100.000 usuaris i acaba de tancar una ronda de finançament de 250.000 euros. La previsió és engegar-ne una altra al febrer, que servirà per fer créixer l’equip (ara format per tretze persones, tot i que no totes estan contractades a jornada completa) i augmentar els esforços en màrqueting i comunicació. L’objectiu és centrar-se en les grans ciutats europees amb molta gent d’arreu del món, com Barcelona.
Els plans per monetitzar Panion passen per fer pagar per la versió premium (que permet, entre altres coses, buscar gent en una ciutat on encara no vius) o per poder fer servir l’aplicació per organitzar esdeveniments. Finalment, l’equip vol posar-la a disposició d’organitzacions o empreses perquè puguin crear les seves pròpies comunitats privades. D’aquesta manera, empreses o altres institucions, com ara universitats, poden aconseguir dades valuoses sobre els seus membres i, per exemple, organitzar esdeveniments d’acord amb els seus interessos.