Neix L’Hòstia, el Jägermeister català

La seva carta de presentació és tota una declaració d’intencions: “No és una sopeta per sucar-hi carquinyolis a les calçotades dels pijos indepes de la Bonanova. L’Hòstia és un licor per a animals nocturns”. Seguint aquesta filosofia, els germans Virgili -els bessons Albert i Àlex, de 29 anys, i el Jordi, de 34-, que porten el celler Casa Berger, han elaborat la versió catalana del conegut licor alemany Jägermeister, culpable d’incomptables ressaques. La idea neix l’any 2015, quan un amic de l’Albert va escriure-li al Facebook: “Deixeu de beure Jägermeister i beveu ratafia, que és el mateix”.

Als germans sempre els havia fascinat el moviment nocturn que es generava entorn del licor alemany. De fet -explica l’Albert-, hi ha un cert paral·lelisme entre el Jägermeister i la ratafia, començant pel procés d’elaboració, que és exactament el mateix: un licor macerat amb nous verdes i altres extractes naturals d’herbes aromàtiques. “El problema de la ratafia, però, és que tenia menys hòstia”, apunta. La graduació habitual està entre 26 i 29 graus. “Si volíem fer el Jägermeister català teníem clar que havíem d’igualar el seus 35 graus”.

Els paral·lelismes no s’acaben aquí. Tots dos licors es van crear com un digestiu. El Jägermeister fins i tot es va utilitzar com un medicament per a la tos i durant la Segona Guerra Mundial se’n subministrava a les tropes alemanyes com a desinfectant. La diferència, però, és que el Jägermeister va abandonar aquesta imatge a la dècada dels setanta per convertir-se en el licor dels pubs, mentre que la ratafia s’ha quedat estancada en la beguda digestiva de després de dinar. “Creiem que l’error ha estat que el gremi no ha prioritzat acostar-se a la gent jove”, afirma l’Albert. “En ciutats com Olot -afegeix-és un dels licors estrella de la nit”.

El primer que van tenir clar va ser el nom . “No paràvem de repetir: hem de fer una ratafia que doni méshòstia, i d’aquí va sortir”. Però quan el van anar a registrar al registre espanyol de patents i marques no els hi van permetre. “Argumentaven que pervertíem públicament una figura religiosa”. Davant la negativa van optar per la via europea, on no van trobar entrebancs.

Per reforçar la idea que L’Hòstia és “verí” van contactar directament amb empreses farmacèutiques perquè els comercialitzessin les ampolles. La més gran, la de litre, és exactament el mateix envàs on es posa el sèrum que es fa servir als hospitals. Els altres dos formats són els de mig litre i l’equivalent a un xarrup. “Tot juga amb la idea del prohibit”, insisteix l’Albert. La barreja d’aquesta línia i el nom del producte els va portar a incorporar-hi el punt religiós. L’emblema és una creu torçada. “El nostre objectiu és sacsejar la imatge de la Catalunya de seny”.

El Jägermeister (que traduït vol dir mestre caçador ) va ser creat a partir d’una llegenda. La versió resumida explica que sant Hubert era un caçador que es dedicava a capturar animals només pel gust de matar-los. Un dia, però, va aparèixer enmig de la foscor un cérvol blanc que tenia una creu il·luminada entre les banyes. L’aparició va fer que sant Hubert, que durant segles va ser el patró dels caçadors, es convertís al cristianisme. Aquell cérvol és el reconegut emblema del licor alemany.

Seguint els mateixos passos, L’Hòstia també té la seva pròpia llegenda. El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, un dels homes més poderosos de l’entorn de Hitler, Heinrich Himmler, va visitar l’abadia de Montserrat per buscar el Sant Grial -el calze de la vida eterna-. Fins aquí els fets són reals. La llegenda dels germans Virgili diu que el que realment buscava era la fórmula de l’elixir dels monjos de l’abadia de Montserrat -un licor millorat del Jägermeister- perquè les tropes nazis guanyessin la guerra. L’abat de Montserrat va ordenar a un escolanet que fugís amb la fórmula. Aquest jove es va acabar convertint en Mossèn Hilari -la imatge del producte-, i el licor, òbviament, era L’Hòstia.

La ratafia, que es produeix en una destil·ladora molt a prop de Vilafranca del Penedès, fa només quinze dies que ha sortit al mercat. Es comercialitza pels mateixos canals amb què ja distribuïen els altres productes del celler: botigues especialitzades i restauració. Ara, a més, estan intentant que sigui a les principals discoteques. De la primera embotellada -4.000 ampolles d’un litre i 4.000 més de mig litre- ja se n’han venut la meitat. El llançament del producte va acompanyat d’una campanya per les xarxes, on tenen més de 10.000 seguidors, i on es pot veure el vídeo de la llegenda narrat per l’actor Pep Cruz. “Aquest any ens centrarem en Catalunya i en la venda online, que s’obrirà els pròxims dies”, avança l’Albert. El següent pas és fer L’Hostiònic, una variant de la ratafia amb tònica, i, en una segona fase, internacionalitzar-lo. L’Hòstia és el tercer producte insígnia de Can Virgili, una de les dues marques del celler Casa Berger.

L’avi va ser qui va comprar el celler, fundat el 1878 , l’any 1962. Durant anys es va dedicar exclusivament a comercialitzar vi a granel, producte que encara té un pes molt important en la seva facturació. Quan va entrar el seu pare en el negoci, l’any 1982, va començar amb l’elaboració de vi i, alhora, va crear una empresa per comercialitzar-lo embotellat, que va generar pèrdues. Quan els fills van anar entrant progressivament en el negoci van agafar un d’aquests productes, el Vinyet, i van canviar-ne la imatge. “Sense tocar el líquid, es van triplicar les vendes en un any”, recorda l’Albert.

Però el vi que ho va sacsejar tot va ser El Xitxarel·lo. “Buscàvem que el consumidor jove es tornés a enamorar del vi perquè els últims anys s’ha passat a la cervesa”. Ho van fer reivindicant el xarel·lo, la varietat clàssica del Penedès -que és on està situat el celler-, i afegint a l’ampolla una cosa tan catalana com són els renecs.

Aquesta última idea va sorgir “un matí de borratxera”, admet sense embuts l’Albert. Els dos germans bessons van anar a visitar la fira Alimentaria perquè no tenien prou diners per posar-hi un estand. “Vam començar a fer un tast de vi darrere l’altre i vam passar del xarel·lo a El Xitxarel·lo i, després, vam decidir que ho acompanyaríem amb renecs”. En van posar 77 a l’ampolla “perquè no n’hi cabien més”, alguns dels quals inventats. Entre d’altres hi havia gamarús, cagadubtes o penco. “Quan ho va veure, el meu pare ens va demanar que sisplau no poséssim el nom del celler al davant, que el poséssim al darrere i petit”, rememora l’Albert.

A banda dels renecs, l’ampolla també incorpora un “trompímetre”. “És un sensor que monitoritza en temps real el nivell d’embriaguesa”. Va de “content” a “buidaampolles”, passant pel “tocat” o el “torrat”. Els renecs es canvien cada any i molts estan relacionats amb personatges que són notícia, com el president dels Estats Units, Donald Trump, el de la Xina, Xi Jinping, o Mariano Rajoy.

El vi va sortir el 2013 i les 5.000 unitats que havien embotellat per al primer any es van vendre en només en tres mesos. Actualment ja l’estan comercialitzant a un ritme de 100.000 anuals.

“L’èxit d’El Xitxarel·lo ens va confirmar, tal com intuíem, que hi havia mercat”, explica l’Albert. El vi blanc va anar seguit d’un cabernetsauvignon que, donant continuïtat a la línia desenfadada que ja havien iniciat, van batejar amb el nom d’El Cabronet. Va sortir a la venda el 2015 i també va tenir una bona acollida, tot i que inferior a la del vi blanc. Distribuïdors dels Estats Units s’han posat en contacte amb els germans per comercialitzar els dos vins, però prefereixen anar a poc a poc i no caure en el parany de morir d’èxit.

L’altra marca del celler, que comparteixen amb altres socis, és Democratic Wines. “Can Virgili és Catalunya, per a tota la resta utilitzem Democratic Wines”, concreta l’Albert. Va néixer el 2016 amb l’objectiu, tal com diu el nom, de “democratitzar el vi” a escala estatal i internacional. Els productes que comercialitza són diferents. Tenen la sangria La Sueca, que venen sobretot als Estats Units, uns vins ecològics a granel que es diuen Organic&Orgasmic i el vermut El Bandarra. Aquest últim és el que es ven més, i actualment està tenint un repunt al Regne Unit perquè hi ha un boom -com el que es va produir a Catalunya l’any 2015-d’aquest tipus de beguda.

El celler va tancar el 2018 amb una facturació de 14 milions d’euros i 32 treballadors. El 70% encara correspon a la venda de vi a granel. L’objectiu dels germans Virgili és que el 2020 s’arribi a un 50%. “El vi a granel no permet injectar el valor afegit de l’embotellat”, explica l’Albert. L’altra fita a curt termini és treure el primer cava. De fet, ja hi estan treballant i les previsions són que surti al mercat el setembre que ve. El nom ja el tenen pràcticament decidit, però de moment prefereixen no revelar-lo, tot i que està clar que seguirà la línia revolucionària dels altres productes. “Quan entrem en un sector és per sacsejar-lo, i això pot provocar dues coses: que sigui un fracàs o que triomfem”, diu l’Albert. És un risc que els tres germans estan disposats a assumir. Mentrestant, el seu pare, que tot just s’acaba de jubilar, ja no té problemes perquè el nom del celler surti al davant de l’ampolla. De fet, amb l’èxit d’El Xitxarel·lo es van trobar que la gent coneixia el vi però no el celler. “Ara ens diu que per què no el posem més gran”.