El primer molí de vent de l'economia col·laborativa

El març del 2009 se celebrava el 25è aniversari de la instal·lació a Catalunya del primer aerogenerador connectat a la xarxa. En aquell moment Pep Puig llançava la idea: fer instal·lacions de generació eòlica participatives, que fossin propietat dels mateixos consumidors. Catalunya va ser pionera en energia eòlica a Espanya, però els últims anys ha perdut l’impuls i, de fet, des de l’any 2012 no s’ha aixecat cap molí nou. Però el 2018 començarà amb l’entrada en funcionament d’un nou aerogenerador al municipi de Pujalt. És la idea de Pep Puig -i molts altres entusiastes- feta realitat. Viure de l’Aire és una instal·lació que no ha fet cap gran multinacional del sector energètic. Ha nascut de l’aportació i la col·laboració de molts catalans (i fins i tot de gent de fora de Catalunya) que volen generar la seva pròpia electricitat i, sobretot, consumir una energia verda.

El sistema, molt estès en alguns països, com Dinamarca o Alemanya, és nou a Catalunya. I aporta un plus de canvi de model: són les persones particulars -malgrat que també hi participa alguna petita empresa- les que impulsen el projecte i el financen. La generació elèctrica, per tant, “ja no depèn de les grans multinacionals del sector”, explica Miquel Cabré, un dels impulsors i partícip del projecte.

El camí, des del 2009, ha sigut llarg, especialment per la crisi i els canvis en el sector elèctric, amb la retallada de les primes a les renovables. A més, la tramitació a Catalunya per a noves instal·lacions eòliques no és fàcil. Però els promotors, vuit anys després, ja han aconseguit aixecar l’aerogenerador, que en pocs dies començarà a generar electricitat i es connectarà a la xarxa. Però no està fet tot el camí. De moment hi ha 388 partícips que ja han compromès el 58% de la inversió, gairebé 1,8 milions d’euros. Però en cal més, ja que la inversió total prevista supera els 3 milions d’euros. El projecte, no obstant, compta amb finançament mentre arriba a completar aquesta quantitat de capital per fer front a la inversió. L’aerogenerador és de la companyia alemanya Enercom i té una potència nominal de 2,35MW, un diàmetre del rotor de 103metres i una alçària que sobrepassa els 100 metres. Una màquina que es calcula que pot generar anualment 5.653MWh (megawatt hora).

A aquest aerogenerador se li calcula una vida útil de 25 anys, i en base a aquest temps s’han fet els càlculs de producció, despeses i retribució als partícips. Un altre tema és el dels terrenys on s’ha aixecat el molí. Són de propietat privada, amb dos propietaris, amb els quals s’ha arribat a un acord. Els promotors de l’aerogenerador tenen l’usdefruit d’aquests terrenys durant 25 anys. I els ingressos d’aquest usdefruit els propietaris del sòl l’han convertit en participació al projecte.

Quin és el benefici per als partícips? Aquesta és la clau del projecte. A la web hi ha un calculador i els interessats poden esbrinar quanta energia consumiran en els 25anys de vida de la instal·lació. El calculador els diu quina aportació han de fer perquè tota l’electricitat que consumeixin correspongui amb la generada pel molí. Però l’energia que es produirà s’abocarà a la xarxa i es vendrà al mercat majorista elèctric.

Quin benefici en treu, doncs, el partícip, a part de ser socialment responsable consumint energia verda? Els promotors diuen que l’aportació serà remunerada amb un 2%. Els càlculs els han fet tenint en compte la inversió feta, les despeses de manteniment i funcionament i els ingressos que esperen obtenir de la producció, que han calculat en 42,22 euros el MWh, que s’ha establert tenint en compte el preu mitjà del kWh en el mercat en els últims anys per a l’energia eòlica. Per tant, el partícip seguirà pagant el rebut de la llum com fins ara, però sabrà que la seva contribució serà remunerada amb un 2% i, sobretot, que l’energia que consumeixi durant 25 anys serà lliure d’emissions, explica Cabré.