Els lavabos portàtils dels concerts també poden ser de luxe

L’experiència d'anar al lavabo en un concert a l’aire lliure no acostuma a ser agradable. Malgrat això, els sanitaris transportables són una part més del mobiliari de festes majors, festivals de música i tot tipus d’esdeveniments culturals al carrer. Però el mercat va molt més enllà. L’auge dels event planners -organitzadors d’esdeveniments- ha portat celebracions familiars, casaments i actes empresarials a indrets idíl·lics, però sovint remots, per la qual cosa l’ús de lavabos transportables s’ha estès els últims anys més enllà de les festes populars o de l’àmbit laboral, per exemple a les obres.

Ara bé, en un casament es fa difícil demanar als convidats que vagin a un lavabo petit i reclòs. El tipus de cabines típiques de concerts són de plàstic i tenen un disseny funcional pensat per a esdeveniments massius, però no encaixen en actes on mana l’etiqueta. Per això els sanitaris portàtils de luxe cada cop tenen més demanda, amb preus que poden arribar als 6.000 o 7.000 euros al dia per lavabo en els casos més extrems.

Quan parlem de lavabos de luxe és important deixar de banda la imatge dels vàters típics. En aquest cas, cal imaginar directament un remolc més similar a una caravana, amb portes, escales i un interior amb acabats equiparables als lavabos d’un hotel de cinc estrelles, amb inodors separats per sexes, rentamans i materials de primera qualitat. En alguns casos fins i tot hi ha wifi i televisió a dins la cabina, com explica Joan Castañer, màxim responsable de l’empresa Alkirent, amb seu a Aiguaviva, el Gironès. “Es fan servir en tornejos de golf per poder seguir els resultats en directe”, explica.

Castañer assegura que el mercat ha canviat molt en pocs anys, tant pel que fa al tipus de cabines i materials com pel que fa a la demanda. Tot i que el disseny exterior de les cabines és, en molts casos, quasi idèntic, per dins són molt diferents. Ara els materials són més lleugers i resistents, i més fàcils de netejar. Així mateix, els productes químics que porten per higienitzar el vàter quan es fan servir són de més qualitat i molt més ecològics.

Els mecanismes també han canviat. “El 95% de les cabines porten una bomba de peu i un rentamans”, indica Castañer. És a dir, les prestacions dels sanitaris portàtils han augmentat en general, per la qual cosa té sentit que hagi aparegut una nova demanda, que, al seu torn, ha provocat la creació de cabines de més luxe. A més, també han proliferat nous tipus de vàters. Fins fa pocs anys podien ser químics o connectables. Els primeres són completament autònoms, mentre que els segons poden tenir llum i aigua corrent perquè es connecten a les xarxes d’aigua i electricitat i al clavegueram, per la qual cosa cal un permís especial de l’ajuntament de torn. A més, actualment ha aparegut un tercer tipus de vàter, amb un mecanisme de buit semblant als dels avions, més car però més eficient que el lavabo mòbil químic.

La demanda de sanitaris transportables de gamma alta és més variada del que es podria pensar. “Hi ha parelles que si es poden gastar 300 euros en un lavabo per al dia que es casen no se’n gastaran 350”, explica Castañer. Ara bé, també hi ha bodes amb pressupostos molt més alts i empreses que en demanen, com ara productores de cinema que els utilitzen durant les gravacions en exteriors. Normalment, dues cabines de gamma estàndard tenen un preu d’uns mil euros, comptant el transport.

Les empreses s’han readaptat a la demanda. Alkirent ofereix des de cabines bàsiques fins a remolcs de luxe, passant per cabines de mida més gran i amb acabats de fusta. En aquesta línia funciona Toi Toi (filial de l’alemanya Adco), amb seu a Castellbisbal, que té diverses marques: Poly Klyn, per a lavabos funcionals, i Cabirent, la línia de luxe. En canvi, altres empreses, com Look&Loo, de Toledo, o Wedding&Events, de Terrassa, s’han centrat només en productes d’alt estànding.

En qualsevol cas, per costum o per l’escatologia habitual en la nostra cultura, Catalunya és el centre del mercat a Espanya. “Aquí hi ha moltes més cabines, amb molta diferència. Som molt més conscients que si organitzes un acte públic hi faran falta vàters, cosa que a la resta d’Espanya no tenen tan assumida”, explica Castañer.