L'obsessió de l'empresari que vol ser immortal

BarcelonaBryan Johnson es lleva cada matí cap a dos quarts de cinc de la matinada. Quan salta del llit, en una habitació tan minimalista que està gairebé buida, la primera cosa que fa és mesurar el seu pes, índex de massa corporal, nivell d'hidratació i percentatge de greix. Mentre dormia, un petit aparell adherit al penis li ha monitoritzat les ereccions nocturnes. El més normal és que ara us pregunteu per què ho fa, tot això. La resposta és només la punta de l'iceberg de l'obsessió d'aquest empresari tecnològic per viure eternament. El 2021, Johnson va posar en marxa la seva última companyia, Blueprint, un "sistema d'allargament de la vida" amb el qual vol aconseguir convertir el seu cos d'un home de 46 anys en el d'un noi de 18.

Però tornem al dispositiu que mesura les ereccions nocturnes de Johnson. "Són un marcador de la teva edat biològica", explicava Johnson a la revista Time en un extens perfil personal. De mitjana, les seves sumen dues hores i dotze minuts; per equiparar-se a una persona de 18 anys, el temps s'hauria d'allargar fins a tres hores i mitja. Totes les decisions que aquest emprenedor pren en el seu dia a dia van orientades a un mateix objectiu megalòman: desafiar la biologia i el pas del temps per endarrerir al màxim l'envelliment. Fins al punt que en la filosofia de Johnson, plena de referències a "l'home del futur" i al poder de la intel·ligència artificial, la mort ja no és inevitable. De fet, n'ha escrit un llibre, Don't die (No moris).

Blueprint es basa a externalitzar les decisions sobre la nostra salut a un sistema informàtic que, mitjançant un equip de doctors i molta anàlisi de dades, elaborarà una pauta –absurdament estricta– per escurçar l'edat biològica. En el cas de Johnson, implica passos com ara prendre 111 pastilles diàries, portar una màscara de llum vermella i blava durant cinc minuts per estimular el col·lagen de la pell, fer una hora obligatòria d'exercici i ingerir aliments només entre les sis i les onze del matí. La seva alimentació inclou sucs verds carregats de superaliments amb suposades propietats miraculoses, púdings carregats de fruits secs i un plat de verdures al vapor amb llenties convertit en puré. Tot en unes proporciones calculades al mil·límetre, per descomptat.

Qui és el multimilionari que pensa que pot esquivar la mort? Johnson va néixer a Utah (Estats Units) en el si d'una família mormona. Abans d'anar a la universitat va arribar a embarcar-se en una missió religiosa a l'Equador, però amb els anys va acabar prenent la ruta habitual de molts futurs emprenedors tecnològics: estudiar un MBA. El seu primer projecte reeixit va ser Braintree, una companyia de processament de pagaments electrònics fundada el 2007 que va tenir la sort de comprar Venmo (una aplicació semblant a Bizum molt popular als EUA). És probable que la major part de la fortuna de Johnson encara provingui del negoci rodó que va suposar la posterior venda de Braintree a PayPal per 800 milions de dòlars el 2013, només sis anys després d'haver creat l'empresa.

Johnson sempre explica que aquella època frenètica com a conseller delegat d'una tecnològica té molt a veure amb l'objectiu que s'ha proposat d'intentar viure eternament. Va caure en una depressió, es va divorciar de la dona -amb qui té tres fills-, va deixar l'Església mormona i es va engreixar més de 20 quilos. Segons assegura, ni la teràpia ni la medicació el van ajudar a sentir-se millor, però va ser aleshores quan va començar a obsessionar-se amb la possibilitat de retallar l'edat biològica. El 2014 va crear OS Fund, un vehicle inversor en empreses que busquen allargar la nostra vida, i el 2016 va llançar Kernel, una companyia centrada a monitoritzar l'activitat del cervell a través d'un dispositiu semblant a un casc d'esquí i que li ha servit com a experiència prèvia a Blueprint.

Johnson s'ha convertit en una mena de conillet d'Índies del seu propi producte. A la llarga, la seva idea és que el sistema de planificació de la salut per combatre l'envelliment que ofereix Blueprint estigui obert al públic i a tothom qui vulgui seguir el seu exemple. Però el cert és que de moment només hi ha una altra adepta a aquesta rutina tan militar com futurista: Kate Tolo, la directora de màrqueting de la companyia. "La majoria de la gent assumeix que la mort és inevitable. Bàsicament, només estem intentant prolongar el temps que tenim fins que morim. No crec que hi hagi cap moment a la història en què l'Homo sapiens hagi pogut dir amb cara seriosa que la mort potser no és inevitable", deia Johnson a la revista Time. Fins que va arribar ell.

De moment, les finances de Blueprint són més aviat un misteri. Se sap que gasta dos milions de dòlars cada any mantenint aquest estil de vida i a la seva pàgina web es pot comprar un únic producte: una ampolla d'oli d'oliva verge extra de 750 mil·lilitres que suposa el 15% del consum calòric diari de Johnson. El paquet de dues ampolles costa 75 dòlars. "No m'importa què pensa de mi la gent de la nostra era i lloc. Només m'importa què pensa el segle XXV", insistia a l'entrevista l'empresari, que acapara titulars constantment per compartir detalls xocants de la seva vida, com ara que el seu fill de 18 anys li va donar plasma per estudiar si tenia algun efecte en l'envelliment del seu pare.

Una fantasia dels més rics

Si feu una cerca a Google, Johnson té l'aspecte d'un ninot de cera, amb una pell molt blanca per l'exposició controlada al sol i els tractaments antiarrugues constants a què se sotmet. El balanç d'aquesta planificació mèdica boja, defensa, és que als seus 46 ja té els ossos d'una persona de 30 anys i el cor d'una de 37.

La neurosi d'aquest emprenedor, que li permet assegurar que la mort només és opcional, no dista gaire de les fantasies de supervivència de molts altres multimilionaris de Silicon Valley. Algunes d'elles es recullen al llibre La supervivencia de los más ricos. Fantasías escapistas de los milmilionarios tecnológicos, editat per Capitán Swing, en què el columnista i professor de cultura visual de la Universitat de Nova York Douglas Rushkoff dissecciona per què les grans fortunes del planeta estan obsessionades amb fugir de la Terra. L'autor es refereix a aquesta mena d'escapisme com "la Mentalitat", amb majúscula, una manera de pensar molt característica de la indústria digital que "anima els seus adeptes a creure que, d'alguna manera, els guanyadors poden deixar-nos enrere a la resta de nosaltres". "Amplificada per les tecnologies digitals i la inèdita disparitat de riquesa que possibiliten, la Mentalitat facilita l'externalització del perjudici als altres i inspira el corresponent anhel de transcendència i distanciament d'aquelles persones i llocs als quals han maltractat", raona.

Rushkoff els defineix com a "aspirants a superherois" que pretenen desafiar les lleis de "la física, l'economia i la moral" amb l'objectiu de salvar el món, encara que només sigui una via per escapar-se de l'apocalipsi que han creat ells mateixos. No és casualitat, doncs, que el fundador de Tesla, Elon Musk, estigui entestat a colonitzar Mart i hagi iniciat una nova cursa espacial amb el creador d'Amazon, Jeff Bezos. Aquesta Mentalitat també explica que un dels emprenedors que hi ha al darrere de ChatGPT, Sam Altman, estigués disposat a pagar milers de dòlars a una start-up per conservar el seu cervell en un superordinador.

La recerca de la immortalitat –del seu cos o del seu llegat– és constant en els perfils de molts d'aquests gurus tecnològics. "Necessiten una estratègia de sortida i potser prefereixen imaginar-se un futur en què es vegin forçats a aïllar-se d'aquelles persones que han explotat. D'aquesta manera no hauran de sentir culpabilitat, vergonya ni por de les possibles represàlies", diu Rushkoff. El llibre es tanca amb una citació de Bezos: "Hem d'abandonar aquest planeta. La Terra no és no lloc gaire bo per a les grans indústries".