Els dos secrets de les galetes catalanes Trias

Una carnisseria halal, una botiga de Movistar i una immobiliària. Aquests són els comerços que, avui, fan companyia a una de les pastisseries més famoses de la Selva. És la pastisseria Trias, a Santa Coloma de Farners. Amb el pas dels anys, els negocis del carrer del Centre han anat canviant, però la pastisseria ha resistit enclavada al número 45. "Des de 1908", reivindica el cartell que presideix l'entrada de l'establiment. Mirant l'aparador queda clar quins són els productes estrella: les capses de galetes. S'apilen per tot arreu: unes, dins d'embolcalls de cartró; d'altres, en caixes metàl·liques. N'hi ha de xocolata, d'ametlla, de taronja... Fa més de cent anys que s'enfornen. Potser, per això, les Trias són unes de les galetes catalanes més emblemàtiques, al costat de les Birba de Camprodon.

"Durant aquest temps, la marca ha sabut automatitzar el procés artesanal de les galetes sense perdre el que les caracteritzava: ser un producte natural, sense additius, ni colorants ni conservants", analitza Neus Soler, experta en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Té una plantilla d'uns 40 treballadors i cada any factura al voltant de 3,5 milions d'euros. Però ¿qui va ser el Trias que va empescar-se la recepta i com de decisiu va ser el disseny de la capsa original?

Una família d'emprenedors

Els primers Trias van arribar a Santa Coloma de Farners amb carro, a finals del segle XVIII. Venien de Montagut i Oix, a la Garrotxa, on havien treballat com a teixidors de lli. No eren els únics: en aquells temps, el municipi de la Selva va rebre una onada migratòria que va multiplicar per cinc els seus habitants, fins als 5.000 a mitjans del segle XIX. Salvador Trias va casar-se amb una colomenca que regentava un forn de pa i va canviar els cabdells de fil pels sacs de blat. El matrimoni va tenir tres fills. L'Antoni va agafar el relleu de la fleca, però el Francesc i el Joaquim van triar especialitzar-se en l'art de la confiteria. Va ser el Joaquim qui va inventar la recepta que ha situat el cognom Trias a l'Olimp dels pastissers catalans.

El 1908 va començar a fabricar els seus propis dolços. De seguida es van fer populars entre els habitants de Santa Coloma, però també entre els turistes que visitaven el balneari del poble. La brama va escampar-se arreu del país. La joia de la corona eren les teules, les galetes especials de la casa. El 24 de juliol del 1911 el Joaquim va registrar la marca Trias. De seguida es va adonar que, si volia seguir engreixant el negoci, havia d'apostar per la publicitat. El primer anunci va arribar el 1916, en un programa de mà del Congrés Agrícola i Forestal de Catalunya i Balears, que aquell any es va celebrar a Santa Coloma. "En el camp del màrqueting, l'empresa s'ha sabut adaptar a les necessitats i tendències del mercat de cada moment", analitza l'empresa.

El poder de les capses

Més enllà de les galetes, Trias és molt coneguda per les capses que les contenen. La primera va arribar al mercat el 1922 i el concepte encara continua ben viu. "Ara la companyia aposta per envasos més ecològics: ha substituït la tradicional capsa de llauna per un paquet més sostenible", destaca Soler. La metàl·lica tan sols la reserva per a línies més exclusives. De bon començament Trias va detectar que les seves galetes podien agradar molt als turistes. "Amb la capsa de llauna, eren fàcils d'emportar com a record i es conservaven bé, cosa que els va obrir les portes cap a la internacionalització", continua l'experta. Avui encara comercialitza una línia de capses pensada per als turistes.

El 1955, després de la mort de Joaquim Trias, el seu fill Salvador Trias i la seva esposa, Maria Mas, van agafar el relleu del negoci. Amb ells al capdavant, l'empresa es va modernitzar, amb formats exitosos com els assortiments de galetes Especial 8. El 1994 Trias va inaugurar un museu amb la història de la marca a la seva fàbrica de Santa Coloma. El 2008 va celebrar el centenari. Avui al timó hi ha Joaquim i Maria Trias, tercera i quarta generació. "S'han modernitzat oferint formats més petits per al consum individual, reduint la quantitat de sucre per abraçar el consumidor que busca productes saludables i han tret una línia sense gluten", acaba Soler.