Per què el meu iPhone és més barat als Estats Units?

Si ets estatunidenc i preguntes a una botiga d’Apple pel preu de l’últim model del seu mòbil, l’iPhone 14 Pro Max, et diran que val 1.040 euros, mentre que si vas a una botiga d’aquí et costa 1.469 euros. És difícil creure que marques amb prestigi a escala internacional venguin els seus productes més cars a Espanya que en un país amb el PIB per càpita superior i un poder adquisitiu molt més alt. Però Apple no és un cas aïllat: els cotxes Tesla i algunes marques de roba de luxe també són més cares aquí. Per què?

Són diversos els motius que expliquen aquest fenomen. En primer lloc, i el més obvi de tots, és l’impositiu. Als Estats Units els tributs són inferiors: mentre que aquí es paga un 21% d’IVA, els nord-americans en paguen entre un 5% i un 15%, depenent de l’estat. A més, els preus no solen portar l’impost inclòs, s’hi ha d’afegir. Així doncs, el preu final de l’iPhone als EUA és d’uns 1.144 euros de mitjana. Tot i això, continua sent 325 euros més econòmic que a Espanya.

Podríem pensar que la diferència de preu s’explica perquè Apple és originària dels Estats Units, però la veritat és que actualment els seus productes es fabriquen a la Xina. També hi influeixen el cost de transport del producte des de la fàbrica de producció i els aranzels de les duanes per entrar a un país. “Però el preu no hauria de ser tan diferent”, apunta a l’ARA Tomislav Rimac, professor de polítiques de preus a l’ESCI-UPF.

Rimac assenyala que el mercat europeu està molt més predisposat a pagar un preu elevat pels productes tecnològics que qualsevol altre mercat. De fet, al continent asiàtic els productes Apple també són lleugerament més econòmics, 200 euros de diferència aproximadament. Als països de l’eurozona la gent associa la tecnologia a coses que valen molts més diners. I, segons Rimac, les compres sempre són pensant en el futur: “Comprem per a molt més temps, no canviem les coses amb tanta freqüència com als Estats Units”.

Per altra banda, el mercat nord-americà és molt més competitiu pel que fa als preus: “Hi ha cadenes molt grans com Walmart i Cosco que competeixen constantment per les ofertes”. Allà les rebaixes de preus són molt habituals i, en canvi, a la Unió Europea es donen dues o tres èpoques a l’any i estan regulades per l’estat. A més, els descomptes sempre són inferiors.

En aquest sentit, la llei de l’oferta i la demanda estabilitza el preu del mercat: quan una persona està disposada a pagar un preu alt, l’empresa el cobra. La distància geogràfica que hi ha entre els diferents països dificulta les oportunitats per comprar el producte a un altre mercat. Com que l’empresa sap que el consumidor no es desplaçarà, aprofita al màxim aquesta diferència. És poc probable que algú vagi a San Francisco únicament a comprar un ordinador: només el viatge ja li sortiria més car.

Un altre tema és la garantia del producte. Des de l’1 de gener del 2022 la llei obliga la marca a fer-se càrrec dels desperfectes que tingui el producte els primers tres anys de vida després de l’adquisició. “Això l’empresa ho ha de repercutir en el preu, perquè hi ha una sèrie de costos que ara ha d’assumir”, explica Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Als Estats Units, la garantia és d’un any, però si hi afegeixes l’assegurança privada de l’empresa, llavors en algunes ocasions surt més car.

En el cas particular dels cotxes elèctrics Tesla, Beltran assegura que es tracta d’un tema aspiracional i que als països on el cotxe elèctric està més normalitzat hi ha més carregadors elèctrics i el preu és més baix. “En els models més consolidats, ja està més testat el cas i, on no és així, juguen a posar els preus depenent del mercat”, afirma Beltran. En el cas dels nous models, el preu és més similar perquè les empreses encara no saben com funcionaran.

En el sector tèxtil hi influeix principalment el posicionament de la marca. Marques espanyoles com Zara als Estats Units són més cares que aquí, mentre que peces de Tommy Hilfiger i UGG, que són de marques nord-americanes, tenen aquí un preu més elevat. Per a Beltran és un tema psicològic: “Ens sedueixen les coses noves i sovint el que ve de fora ens sembla que és més bo (...). Tot i que ara ja comencem a parlar de quilòmetre zero, potser som en un moment més dolç i comencem a valorar el que és d’aquí”.