Instagram: probablement la millor inversió de Mister Zuckerberg

Hi ha productes les repercussions dels quals van molt més enllà de la seva pròpia aparició, ja que després del seu naixement res torna a ser com abans. Són el que anomenem productes disruptius, perquè trenquen amb el passat i creen un present nou i ple de possibilitats. L’iPhone va ser un llançament disruptiu, perquè va donar un tomb al món de la telefonia mòbil. I les mateixes qualitats li hem d’atribuir a Instagram, la plataforma per compartir fotografies instantànies fetes amb el mòbil.

També en aquest cas, la seva aparició -el 2010- va suposar un terratrèmol en el sector de la fotografia digital, que estava estancat i avorrit des que Yahoo! va comprar Flickr cinc anys abans, el 2005. Amb Instagram, les imatges digitals van deixar de ser una cosa solemne i tècnicament elaborada -que segurament carregava el complex de culpa d’haver assassinat les fotografies analògiques- per esdevenir un joc despreocupat, ple d’efectes artístics senzills i sorprenents i que es podia compartir a la velocitat de la llum des d’un telèfon.

Aquesta banalització d’una cosa que 25 anys abans era un coneixement gairebé màgic i en mans d’un reduït grup d’experts -els fotògrafs professionals- va ser tan revolucionària com el fet de ficar un ordinador dins d’un telèfon, que és el que va aconseguir l’iPhone. Tot i que és especular, potser són dos dels fets més rellevants de l’era digital. Més, fins i tot, que la creació de Facebook o l’arribada de WhatsApp, que, malgrat el seu èxit esclatant, només van tenir la virtut d’optimitzar el que oferien d’altres ja existents.

Potser per això és just dir que la genialitat de Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook, es manifesta tant en la creació d’aquesta xarxa social com en l’astúcia que va tenir a l’hora de comprar Instagram l’abril del 2012, quan no era més que una aplicació minoritària que portava poc més d’un any i mig en funcionament. Ara es compleixen cinc anys des que es va anunciar la compra i el balanç des de llavors ha sigut tremendament positiu per a les dues parts.

En aquell temps els mitjans especialitzats van titllar l’operació de bogeria i caprici juvenil. Zuckerberg era cinc anys més jove, Instagram només tenia 40 milions d’usuaris -i no tenia model de negoci- i les compres milionàries encara no estaven de moda. El precedent més pròxim era la compra el 2006, i per 1.300 M€, de YouTube per part de Google, que en aquell moment encara no sabia què fer amb el portal de vídeos. Faltaven dos anys perquè el 2014 Zuckerberg trenqués motlles comprant WhatsApp per 22.000 milions de dòlars (21.000 M€).

L’abril del 2012 Facebook va pagar 1.000 milions d’euros a Kevin Systrom i Mike Krieger, els fundadors d’Instagram, pel seu invent i, a més, va deixar clar que no interferiria ni en la seva evolució ni en el seu desenvolupament, cosa que va fer encara menys comprensible l’aposta per aquesta plataforma on es compartien fotografies per amor a l’art. No obstant això, la perspectiva que donen aquests cinc anys passats sota l’ala de Zuckerberg indica que la compra ha sigut la millor inversió de l’amo de la principal xarxa social del món.

Ara Instagram té 600 milions d’usuaris, ja que ha multiplicat la seva audiència un 2.000% en cinc anys gràcies al suport econòmic de Facebook. Però el més valuós que posseeix és que molts dels seus usuaris no siguin els mateixos que té Facebook, o almenys que no es comportin de la mateixa manera a les dues plataformes. Perquè a Instagram habiten molts dels joves millennials als quals Facebook els sembla una xarxa social avorrida i plena d’adults controladors.

Aquest fet no ha sigut aliè a la controvèrsia per les nombroses fotos de noies i nois anorèxics que s’hi han compartit, per la preocupant tendència dels més joves a fotografiar-se en actituds sexualment provocadores o fins i tot perquè els vídeos porno es colen amb massa assiduïtat en les pàgines de falsos usuaris d’Instagram. Però la realitat és que als adolescents als quals no els agrada gaire Facebook sí que els agrada Instagram sense importar-los que les dues xarxes siguin de Zuckerberg.

Aquest se serveix d’això per lluitar contra el seu pitjor malson: Snapchat. Aquesta petita xarxa de missatgeria efímera -on els textos, les fotos i els vídeos compartits desapareixen després d’un temps- era fins fa poc la favorita dels millennials i amenaçava de robar-li el futur a Facebook. Però la creació dins d’Instagram de la funció Direct, que serveix per enviar als contactes vídeos i fotos efímeres, va frenar de cop l’expansió de Snapchat i li va fer perdre un 40% d’activitat dels seus joves usuaris.

Ara aquests estan encantats amb Direct -que acaba d’arribar als 375 milions d’usuaris-, ja que poden alternar en la mateixa aplicació les fotos públiques amb l’enviament d’altres en privat i que duren un temps limitat; ja no els cal anar a Snapchat. D’aquesta manera, es queden a Instagram, que a poc a poc va incloent més imatges publicitàries. Amb 600 milions d’usuaris veient fotografies en un moment o altre del dia, és fàcil intuir el gran potencial que té a Instagram la publicitat de tota la vida, la visual. Zuckerberg sabia el que comprava el 9 d’abril del 2012.