Habitatge
Innovació 21/05/2022

L’iglú que t’envien a casa i que pots muntar en dos dies

L’empresa de Cambrils Chapeau Vert proposa la bioconstrucció en forma de cúpula com a alternativa sostenible per a tot tipus d’habitatges

3 min
L’iglú que t’envien a casa i que pots muntar en dos dies

“Per poder obtenir resultats diferents, cal actuar diferent”, sentencia Patrick Debenath, fundador de Chapeau Vert, una empresa especialitzada en cúpules de fusta, unes bioconstruccions emmarcades en l’anomenada construcció passiva, que busca reduir el consum energètic i les emissions. Dit d’una altra manera, intenta “deixar el mínim rastre ecològic possible” perquè “de planeta, només n’hi ha un”.

Debenath elabora entre dues i quatre cúpules a l’any al seu taller de Cambrils (Baix Camp). Per ser més exactes, hi fabrica els mòduls, en forma de trapezi, que s’encaixaran al lloc triat, tenint en compte l’orientació per aprofitar les condicions naturals. A tot estirar, el muntatge triga uns tres dies i el pot fer el mateix usuari final, però l’elaboració de les peces es pot allargar sis mesos.

Hi ha dues mides: de 7 i de 13 metres cúbics. A la gran s’hi pot afegir un segon pis, on s’accedeix per escales. En totes dues, els interiors, les portes i les finestres s’adapten als gustos de cadascú.

La fusta és un material de primera a l’hora d’edificar. Es calcula, segons explica Debenath, que és sis vegades més eficient que la rajola; 15 cops més que el formigó i 400 més que l’acer. Cal destacar que l’estructura té de 34 centímetres de gruix, així que és molt robusta i, gràcies a la forma de cúpula, les forces de càrrega es reparteixen uniformement, de manera que queda protegida de ventades fortes i també de moviments sísmics. En cas d’incendi, la combustió serà lenta perquè la fusta es carbonitza, apunta aquest emprenedor.

Per arrodonir l’aïllament tèrmic i acústic, l’exterior es folra de suro, un altre material amb eficàcia més que demostrada amb “ampolles de vi centenàries en perfecte estat”. Una cúpula porta al voltant de 40.000 metres de suro. Així, a banda d’aportar aïllament tèrmic, la construcció queda protegida de les inclemències del temps i estalvia haver de fer-ne manteniment.

La climatització s’aconsegueix entre la forma de la cúpula, una correcta orientació sobre el terreny i l’aprofitament de l’energia natural gràcies a l’anomenat pou canadenc, que renova l’aire interior de la casa com si fos un aire condicionat natural i gratuït.

A principis de maig es va inaugurar l’ampliació del Parc dels Estanys a Platja d’Aro (Baix Empordà), un gran espai urbà que incorpora dues cúpules de Chapeau Vert connectades entre si i pensades com a centre d’interpretació i espai polivalent per acollir actes culturals i educatius.

És una mostra, diu Debenath, de la versatilitat d’aquestes bioconstruccions més enllà de fer-les servir com a habitatge. Així, entre molts altres usos, les cúpules poden ser un allotjament original en un càmping, una casa rural, un gimnàs, un restaurant, una botiga, una sala de recepció, un espai de tasts per a cellers o, com en el cas del Parc dels Estanys, un espai a mida.

Tot i que un 65% de la superfície de Catalunya és massa forestal, un dels principals problemes d’aquesta empresa és trobar fusta de proximitat -la gasten d’avet- per ser més sostenibles. Debenath lamenta que la dels Pirineus “es dedica als palets, productes de poc valor afegit”.

La solució -apunta- serien boscos sostenibles, en què cada arbre talat comporti plantar-ne dos. Un arbre jove absorbeix molt més CO que un d’adult, així que cada metre cúbic de fusta implica entre 800 i 1.000 quilos menys d’emissions.

En aquest context, Debenath no se sap avenir de la “passivitat” de les administracions perquè, diu, “he explicat molts cops aquestes dades” i “tot són bones paraules” però “sense cap reacció”. Malgrat que l’empresa voldria gastar fusta local, l’ha d’importar sobretot de Portugal i també de Bèlgica, Anglaterra i Polònia.

Les cúpules de fusta sacrifiquen l’estètica a la funcionalitat i aquest fet també és un fre a la seva popularització. El problema no és tant el gust dels usuaris com “les normatives urbanístiques”, perquè “no estan preparades per a fórmules alternatives com aquesta”.

stats