Hidrogen net, la tecnologia nascuda per superar el cotxe elèctric

No és una quimera. La denominada pila d’hidrogen busca un forat en el transport del futur. Les marques fa temps que hi treballen, perquè els motors que s’impulsen amb aquest combustible tenen un gran avantatge en l’entorn de l’emergència climàtica: no emeten CO2, sinó que l’única cosa que surt pel tub d’escapament és vapor d’aigua. El problema de la denominada pila de combustible és com s’aconsegueix l’hidrogen, perquè cal energia i, segons l’origen, sobretot si és gas, genera emissions.

El Govern Balear lidera ara un projecte amb l’empresa gestora del sistema gasista a Espanya, Enagás, aliada amb Acciona i Cemex, per aconseguir l’hidrogen amb un procés net. L’hidrogen és un dels components de l’aigua, H 2 O. Extreure’l es pot fer per un procediment d’electròlisi. Una instal·lació pilot que construiran aquestes empreses a Mallorca obtindrà l’energia per fer el procés de l’electròlisi en una planta fotovoltaica. És a dir, s’aconseguirà l’hidrogen amb zero emissions, i després s’utilitzarà com a combustible en autobusos, cotxes de lloguer i calderes d’hotels, que també tindran emissions zero. Un procés en què Enagás té dipositades moltes esperances de futur. Entre altres coses, perquè el principal problema de l’hidrogen és el transport i l’emmagatzematge, però la xarxa de gasoductes per on ara es canalitza el gas natural i que opera aquesta empresa es pot convertir en les futures autopistes per portar hidrogen d’una banda a l’altra.

Miguel Saiz García, professor d’OBS Business School, que ha estudiat la nova mobilitat, creu que l’hidrogen té futur com a combustible de l’automoció, especialment per a desplaçaments llargs, en què els motors elèctrics tenen problemes d’autonomia. “És l’aposta de molts experts en transport ecològic per a distàncies mitjanes i llargues, tant per a cotxes com per a camions i autobusos”, indica el docent, que assenyala entre els avantatges de la pila d’hidrogen la seva autonomia i la velocitat de repostatge. Reconvertint les actuals gasolineres en hidrogeneres, la recàrrega es pot fer en només tres minuts, mentre que recarregar una bateria d’automòbil elèctric consumeix llargues estones i fins i tot hores, segons el tipus de carregador que es faci servir. I, fins i tot, la recàrrega del dipòsit d’hidrogen és més ràpida que canviar les bateries descarregades d’un cotxe elèctric per unes de carregades, una maniobra que requereix com a mínim un quart d’hora.

Aquest expert està convençut que les autoritats cada cop més imposaran restriccions al trànsit, i és possible que en un futur només puguin circular per les ciutats vehicles elèctrics o d’hidrogen.

El president d’Enagás, el català Antoni Llardén, ho té clar. Europa vol potenciar l’hidrogen i en això Espanya podria ser una gran potència, perquè té una posició privilegiada per produir aquest gas a gran escala a partir d’energies renovables com la solar i l’eòlica i, a més, disposa d’una de les millors infraestructures gasístiques que es podrien reutilitzar per transportar hidrogen. Per a Llardén, no caldrien inversions addicionals excessivament costoses, cosa que permetria abordar la transició energètica a menys cost.

El projecte, a la zona de la Lloseta de Mallorca, necessitarà una inversió d’uns 50 milions d’euros. A les instal·lacions de Cemex es farà la planta solar que generarà l’electricitat que alimentarà el procés d’electròlisi. Es preveu que entrarà en funcionament el 2022, amb una producció de 10 megawatts i un estalvi d’emissions d’unes 16.000 tones anuals de CO 2.

Però la planta pilot a les Balears no és sinó una prova per a un futur pla més ambiciós, que en teoria disminuiria la dependència energètica d’Espanya i abaratiria els costos energètics. Per això, Enagás ja preveu un futur pla d’inversions de 2.250 milions d’euros, amb actuacions concretes a les Balears, el País Basc, Castella i Lleó, l’Aragó i Astúries, per impulsar noves aliances i demanar finançament europeu. Per fer hidrogen es destinaran 2.100 milions i s’utilitzaran 1.000 megawatts de renovables i diverses plantes d’electròlisi amb una capacitat de 500 megawatts. A aquesta quantitat s’hi sumaria una inversió de 150 milions per enviar setmanalment amb vaixell dos o tres carregaments d’hidrogen a destinacions com els Països Baixos.