Gran de Gràcia tem convertir-se en un nou Portal de l’Àngel

“Es lloga local comercial històric ubicat a Gran de Gràcia de 150 metres quadrats per 4.000 euros al mes. També hi ha la possibilitat de comprar-lo per 1.300.000 euros. A escassos metres hi ha botigues del grup Inditex, Calzedonia, Benetton, Adolfo Domínguez, Celio, Dormity, Multiópticas, Shana o Opencor”.

L’anunci, penjat a diversos portals immobiliaris, és del número 49, on hi havia l’emblemàtica Camiseria Pons, que després de més de 100 anys d’activitat va abaixar la persiana el 2015 per jubilació. “En els últims 15 anys he vist tancar les altres cinc camiseries que hi havia a Gran de Gràcia. Ens hem quedat sols, només quedem nosaltres”, explica Josep Capdevila, propietari de la botiga Arc Iris, la més antiga del carrer després d’haver estat fundada el 1925 pels avis de la seva dona. L’any 1981 van obrir just al local de davant un segon establiment de roba infantil i de la llar.

El futur del seu negoci, però, també és incert. A ell i a la seva dona els queden dos anys per poder-se jubilar i no tenen relleu generacional perquè les seves dues filles treballen en altres sectors. “Estem en aquell punt que no sabem si el negoci continuarà o no i, si ho fa, si seguirà en mans de la família o d’algú altre”, explica. Capdevila reconeix que si poguessin treballar menys hores no es jubilarien “del tot” però, tot i que els locals són de propietat, no poden assumir la contractació de més personal. “Si estiguéssim de lloguer hauríem tancat perquè costa molt tirar el negoci endavant. Des de la crisi del 2006 no ens hem estabilitzat, hi ha mesos que et preguntes què ha passat”, afirma.

El tresorer de l’Associació de Comerciants Gran de Gràcia, Rodrigo Font, assegura que aquesta manca de relleu generacional, la fi de la moratòria de la llei d’arrendament de locals comercials amb renda antiga i el fet que els propietaris de locals optin per llogar-los enlloc de seguir amb el negoci està provocant la substitució de la botiga tradicional per franquícies, cosa que dispara els lloguers. “Fa deu anys, quan el meu pare em va traspassar el negoci, tenia al costat una botiga de roba per a senyores grans, el quiosc de tota la vida, una cotilleria, una sabateria de barri i una farmàcia. Ara tinc un establiment d’Inditex per a nens petits, un d’Intimissimi, un de Tezenis, un de l’Occitane i un de Bosanova”, explica Font, que és el propietari de Del Be a la Manta, on es venen productes de la llar des del 1952.

Per a Capdevila, que durant 28 anys també va ser tresorer de l’associació de comerciants, el petit comerç s’està convertint en “l’ase dels cops”. “Ens estem deixant arrossegar per les franquícies”, lamenta. Les xifres li donen la raó: dels 21 eixos comercials que hi ha a Barcelona, el de Gran de Gràcia, que està format per 459 establiments comptant els establiments dels carrers paral·lels, és el que té el percentatge de franquícies més alt, amb un 10,5%. Segons un estudi de la Fundació Barcelona Comerç i l’Ajuntament, el segueix el del carrer Sants (9,2%) i el de Nou Barris (7%).

La presència d’aquest tipus de negoci es dispara sobretot en el tram d’or perquè és on hi ha els locals més grans. “Més del 70% dels comerços són franquícies”, assegura Font. A tall d’exemple, entre els carrers Travessera de Gràcia i Ros de Olano hi ha 26 comerços, dels quals 17 són franquícies i la majoria (13) es concentren a la vorera dreta en direcció a la plaça Lesseps, perquè és on no poden aparcar cotxes i, per tant, tenen més visibilitat. “A més els locals en aquest cantó són més grans i també més cars”, explica Font.

Segons un estudi de la consultora immobiliària Forcadell publicat aquest setembre, el preu mensual de lloguer per metre quadrat dels locals de Gran de Gràcia és de 45 euros. “És el segon eix comercial de la ciutat -el primer és Sants- amb més locals ocupats (97,19%). El fet que funcioni fa que també s’incrementi el lloguer”, explica el president de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell.

Una de les primeres franquícies que es va instal·lar a Gran de Gràcia -recorda Capdevila- va ser Yves Rocher fa 20 anys. En aquells moments l’associació de comerciants tenia 127 associats dels 240 comerços que hi ha en aquesta via. Actualment només són 85. “La pèrdua de 42 comerços respon majoritàriament al tancament del petits comerços, que han estat substituïts per franquícies, que no s’associen”, coincideixen els dos botiguers.

L’associació lamenta que ni l’Ajuntament ni la Generalitat facin res per frenar aquesta situació. “El consistori hauria d’obligar a associar-se tots els comerciants, tal com fan centres comercials privats com l’Illa Diagonal, en què tots els establiments han de pagar una quota per repartir despeses com els llums de Nadal”, reclama el tresorer de l’entitat.

Des de l’Ajuntament s’assegura que aquest any l’associació rebrà 33.188 euros de subvencions, dels quals gairebé la meitat seran per pagar els llums de Nadal. A més, també recorda que s’està elaborant un pla de comerç del districte amb l’objectiu de “preservar, fomentar, promoure i promocionar” les botigues de proximitat. Algunes mesures que inclourà el pla ja s’estan duent a terme, com la conversió del carrer en zona de vianants la tarda del primer dissabte de cada mes. Alhora, el consistori, entre altres iniciatives, dona suport a la realització d’activitats de promoció comercial i cultural, i ha ofert als comerciants formació perquè millorin i actualitzin la imatge dels seus establiments per treure’n més rendiment.

Tot i que la situació és preocupant, tant l’associació de comerciants com la Fundació Barcelona Comerç creuen que les botigues tradicionals aguantaran el boom de les franquícies. “Si es segueixen posant en relleu els punts forts del petit comerç, com el tracte humà o la qualitat del producte, el peix gros no es menjarà el petit”, assegura Font. Per al president de la Fundació Barcelona Comerç, que els establiments de Gran de Gràcia no siguin gaire grans els afavoreix. “Les franquícies prefereixen locals amb més metres quadrats”, diu. Tot i així, té clar que la clau passa perquè les botigues s’adaptin als canvis del sector i facin inversions per estar al dia. “Si no, és molt difícil sobreviure”, admet.