La fusta que reneix vuit vegades mentre neteja l’aire de CO2

Deu el nom a una gran duquessa russa i també se’l coneix com l’ arbre emperadriu, però per trobar-ne grans cultius cal viatjar fins a Àsia. Sense treballar en una empresa que importava productes de la Xina potser Marc Agustí no hauria descobert mai què era la paulònia. Si els gats tenen set vides, aquest arbre de fusta llisa i sense nusos pot renéixer fins a vuit vegades. És una de les característiques que va cridar l’atenció a Agustí, que es va sorprendre al saber que la paulònia també capta deu vegades més diòxid de carboni (CO 2 ) que la majoria de les espècies. La seva fusta, doncs, es converteix en una alternativa molt més sostenible que bona part dels productes que hi ha al mercat. A Espanya, però, aquest arbre encara era un desconegut per a molts fusters i magatzems especialitzats. “Vaig trobar que tenia prou propietats peculiars i interessants per buscar-li un nínxol de mercat”, diu Agustí.

Aquest badaloní va explicar la mateixa història al seu veí i amic de la universitat Guillem Ramos i el 2018 va néixer Greemap. El projecte va arrencar, precisament, amb un viatge a la Xina. Els dos emprenedors van visitar-hi boscos i plantes de processament per esbrinar com es tractava aquella sorprenent fusta i quines aplicacions comercials li podien trobar. “Vam decidir fer una joint venture amb una empresa xinesa que és qui ens proveeix de la matèria primera i en fa el tractament”, apunta Ramos. La companyia treballa a l’engròs i ven els taulers de fusta directament als distribuïdors, que després fa arribar a sectors cada vegada més diversos.

Malgrat els esforços de Greemap per promocionar el vessant sostenible de la paulònia, admeten que el que més va seduir els primers clients va ser el preu. “La fusta és molt lleugera i no té nusos. Això vol dir que no tindràs minves perquè no caldrà tallar les parts del tauler que hagin quedat marcades”, expliquen els fundadors de l’empresa. A Espanya hi ha algunes plantacions de paulònia, però asseguren que el frenesí per les seves propietats va fer que els agricultors en plantessin massa i ara el tronc no és prou gruixut per fer-ne taulers. Així doncs, la majoria de paulònia cultivada a l’Estat s’acaba convertint en biomassa i no en mobles. “S’està començant, i si es planta bé potser d’aquí vuit anys hi haurà més producció, però ara és molt residual”, afegeix Ramos. El seu preu es pot equiparar al d’una fusta molt més comuna, com la del pi.

Un dels col·lectius que va abraçar la paulònia abans que la resta, expliquen els fundadors de Greemap, van ser els surfers. La comunitat buscava alternatives més ecològiques a les taules de surf d’escuma i es van trobar que aquest material era prou lleuger per surar a l’aigua. A partir d’aquí, la paulònia s’ha fet un lloc en instruments de música, saunes, mobles i fins i tot en components d’automoció. “La nostra fusta viatja a l’interior dels cotxes d’una gran marca alemanya”, apunta Ramos sense revelar el nom del client. A més, ha pujat al carro el sector de les furgonetes càmper, ja que es poden produir amb paulònia peces de mobiliari no gaire pesants perquè els vehicles gastin menys combustible.

Agustí i Ramos, però, s’enorgulleixen del fet que que la seva empresa no només consumeix fusta sinó que també en genera. Per cada arbre que es tala en el procés productiu, l’empresa va decidir que en plantaria dos a través dels projectes de reforestació de la fundació Tree Nation. “És un cost per als nostres beneficis, però no entenem aquest negoci sense tenir en compte el medi ambient”, assegura Agustí. A això s’hi suma que la paulònia creix especialment de pressa. Una llavor es pot convertir en un arbre de la mida d’un roure adult en només vuit anys i després de talar-lo la soca pot renéixer fins a vuit vegades. Al Japó se’l considera també un supervivent a les inclemències dels incendis, la pol·lució i els sòls poc fèrtils.

Amb la pandèmia els plans de creixement de Greemap s’han aturat una mica, però l’empresa ja ven a l’estranger -té clients a França i la República Txeca- i vol continuar pel camí de la internacionalització durant el 2021. En paral·lel, durant el confinament van posar en marxa una iniciativa adreçada als amants del bricolatge amateur. Badaina és un e-commerce per comprar taulers per a projectes més casolans. L’empresa ven fustes d’aproximadament 1,20 metres per 20 euros que es poden fer servir per fabricar estanteries o mobles petits. “Un dels objectius de l’any és obrir-nos més al particular”, diuen.

Els fundadors de Greemap prefereixen no compartir dades de les vendes de l’últim any. Malgrat tot, confien que l’ús de materials més sostenible es mantindrà com una tendència a l’alça: “Al principi havíem de trucar molt i presentar-nos de zero, però el sector de la fusta es modernitza i cada cop experimenta més”.