La fallida revolució dels pagaments en grup amb el mòbil

L’Anna ha reservat a través de la plataforma Eatwith un sopar a casa d’un xef demà al vespre per a tot el grup d’amics. Per fer la reserva, ha hagut de pagar per avançat un menú tancat. Com que serem deu, és fàcil imaginar que el desemborsament que ha fet l’Anna ha sigut considerable. Ara ens demana que li ingressem la nostra part mitjançant una transferència bancària, però el problema és que l’Anna i nosaltres tenim bancs diferents.

Per això, el nostre banc ens carregarà quatre euros addicionals per la transferència; a més, per poder fer-la haurem d’introduir en l’aplicació de mòbil del nostre banc les dades del compte de l’Anna, una operació summament incòmoda a les pantalles tàctils. Al final, ponderem la situació i li diem per WhatsApp que serà millor que li paguem demà en mà.

Ens suposarà sortir al carrer a buscar un caixer i treure els diners, però ens estalviarem quatre euros. Mentre escrivim a l’Anna, pensem que és absurd que no hi hagi una mena de WhatsApp per fer pagaments d’aquest tipus entre amics, i ens preguntem per què ningú ha inventat un producte així, ja que ens sembla que tindria molt d’èxit. Però la veritat és que sí que hi ha aplicacions com la que voldríem tenir mentre escrivim a l’Anna. I no una, sinó diverses: Verse, Circle, Bizum i Twyp són les principals a Espanya.

Com és que no hem sentit parlar de cap? Per què cap dels nostres amics les té instal·lades al seu mòbil? Aquesta és la situació en què es troben en l’actualitat a Espanya les aplicacions per fer pagaments en grup, els anomenats pagaments socials: tot i que l’oferta és àmplia, cap aplicació ha quallat realment, almenys fins a arribar a la massa crítica d’usuaris que fan que la seva popularitat es dispari i tothom se les descarregui.

Totes estan per sota del nivell de les 300.000 descàrregues a l’Estat, tot i que Espanya és el país d’Europa amb un ús més intensiu del telèfon mòbil. Twyp, creada pel banc holandès ING i que permet generar pots virtuals entre diverses persones, sense importar l’origen del banc des del qual transfereixen els diners, sí que arriba a aquesta xifra, però el seu futur és incert després de fracassar a Holanda i d’haver de competir aquí amb Bizum, en la qual també participa.

Bizum, per la seva banda, és la segona aplicació en nombre d’usuaris després de Twyp. Té 200.000 descàrregues i va ser llançada l’agost del 2016 per 27 bancs que operen a Espanya i que conformen el 95% del mercat: és una mena de mercat comú de pagaments socials que pretén assegurar que aquesta funció no la duguin a terme aplicacions externes al món financer: que no els robin el negoci altres, per entendre’ns.

Al principi ING no estava present a Bizum i apostava per Twyp, però ha acabat unint-se al consorci i ara competeix amb la seva pròpia proposta. No és l’única de les entitats que estan en aquesta situació; la majoria compten amb les seves pròpies aplicacions mòbils que, encara que no preveuen els pagaments socials, sí que gestionen bona part de les finances domèstiques dels seus clients, de manera que molts no veuen la necessitat de descarregar-se addicionalment Bizum.

Aquest conflicte d’interessos entre el propi i el comú ja va provocar el fracàs d’una aplicació pionera en aquest camp, Yaap, en la qual van participar CaixaBank, Santander i Movistar. Yaap va aparèixer el 2014, però cap dels seus promotors, que treballaven paral·lelament en els seus propis desenvolupaments, es va interessar gaire a publicitar-la entre els seus clients. El resultat van ser 27 milions d’euros invertits, 2.444 euros facturats i un forat de 8 milions en el seu primer exercici. Va tancar el 2016.

En el cas de Bizum, el conflicte d’interessos ha provocat que no hi hagi gairebé publicitat sobre l’aplicació i, a més, que cada banc imposi unes condicions d’ús pròpies als seus clients. Tampoc s’hi permet l’ús de més d’un compte per fer pagaments o transferències a altres usuaris. Per acabar-ho d’adobar, Bizum té de moment desactivades funcions tan importants com el pagament en comerços, un dels principals reclams d’aquest tipus d’aplicacions.

Per la seva banda, Circle i Verse -una start-up catalana que va rebre l’any passat vuit milions d’euros d’inversió de fons procedents de Silicon Valley- són aplicacions d’empreses independents que tracten de convèncer els usuaris que no cal comptar amb el seu banc per fer transferències de petites quantitats als amics. Es basen en la premissa que recelen de les seves entitats financeres i de qualsevol eina que els posin a la seva disposició.

Una enquesta elaborada el 2016 per Fujitsu entre usuaris europeus va revelar que un 20% preferiria contractar els seus serveis financers a Facebook, Google o Amazon, si pogués, i que un altre 37% assegura que abandonaria la seva entitat davant d’una oferta d’una altra empresa que li donés avantatges tecnològics. No obstant això, ni Circle ni Verse han aconseguit un nombre de descàrregues significatiu que posi en perill el poder de les aplicacions de la banca.

És aviat per predir si fracassaran totes o alguna conquistarà finalment l’interès popular. Mentrestant, Facebook ha registrat al Banc d’Espanya la seva aplicació Facebook Payments, amb la qual als Estats Units ja permet fer pagaments socials a través de Facebook Messenger. Sembla clar, per tant, qui pot ser el guanyador final d’aquesta revolució tan àmpliament ignorada pels usuaris.