La fi dels imperis de Facebook, Amazon i Google?

Quan el 2006 l’advocat expert en drets digitals Tim Wu va escriure el llibre Who controls the Internet? Illusions of a borderless world [Qui controla internet? Il·lusions d’un món sense fronteres], la seva predicció segons la qual la dècada següent s’esvairia el somni d’una xarxa lliure i col·laborativa semblava més aviat la distopia d’un radical tecnòfob que no l’anàlisi d’un guru de les noves tecnologies. Llavors Google encara tenia per lema Do not be evil (no facis el mal), Amazon no era l’imperi que és avui i Facebook tot just començava.

Però Wu, un dels grans activistes contra els monopolis als Estats Units, assessor del fiscal general de Nova York i exconseller de la Comissió Federal de Comerç (FTC), ja preveia que aquestes empreses acabarien sent els nous senyors de la xarxa: l’una (Amazon) controlaria el comerç, l’altra (Google) la informació a través de les cerques i la tercera (Facebook) les relacions personals, com ha passat finalment.

Des d’aquell 2006 ha transcorregut més d’una dècada i les postures de Wu, també responsable del concepte neutralitat de la xarxa, han passat de ser considerades exagerades a ser tingudes molt en compte per les màximes autoritats del país en matèria de competència. De fet, el seu últim llibre, The curse of bigness: antitrust in the new gilded age [La maledicció de la mida: antimonopoli en la nova era d’or], publicat el 2018, ha servit d’inspiració a polítics tan importants com la senadora i candidata a les primàries demòcrates Elizabeth Warren, que s’ha declarat repetidament partidària que tant Alphabet (Google) com Facebook, Amazon i fins i tot Apple siguin obligades a vendre parts del seu imperi per garantir la lliure competència.

Warren no és l’única influïda per Wu, perquè segons ha anunciat el congressista David Cicilline, la majoria demòcrata del Congrés ha engegat un panel d’investigació per dirimir si els grans grups d’internet incorren en pràctiques que dificulten la lliure competència i si aquestes pràctiques estan directament relacionades amb la mida d’aquestes corporacions i, per tant, només es poden evitar senzillament dividint-les en diverses de més petites.

Però el fet que veritablement demostra el canvi d’actitud dels Estats Units ha sigut la notícia publicada per The Wall Street Journal segons la qual la FTC i el departament de Justícia han decidit dividir-se futures investigacions sobre Facebook i Alphabet. La FTC s’encarregarà d’estudiar si Facebook incorre en pràctiques monopolístiques, i encara que de moment no hi ha cap investigació en curs, el fet que la comissió es reservi el dret de fer-la fa pensar que n’hi haurà.

Així mateix, The Wall Street Journal revela que les investigacions sobre Alphabet seran dutes a terme pel departament de Justícia. D’altra banda, The Washington Post ha publicat que la FTC ha pactat amb el departament de Justícia encarregar-se de les investigacions sobre Amazon. Es dona la circumstància que The Washington Post forma part de l’imperi Amazon.

Aquestes revelacions no han sigut gens ben rebudes pels inversors, que s’han afanyat a vendre accions. La caiguda a la borsa de Nova York ha sigut espectacular: dilluns passat Amazon va perdre un 4,6%, Alphabet un 6,1% i Facebook un 7,5%. Tot i que la caiguda s’ha acabat esmorteint, cap d’aquests valors s’ha recuperat de la baixada, senyal que els analistes temen que aquesta vegada les autoritats van de debò i podrien anar més enllà de l’actitud europea d’imposar multes duríssimes i passar a exigir-ne la partició mitjançant la venda dels seus actius.

La idea subjacent rere aquesta amenaça, i que s’explica clarament en l’últim llibre de Wu, és que l’existència d’empreses tan grans impedeix la lliure competència i, per tant, no n’hi ha prou amb imposar-los multes, sinó que cal obligar-les a vendre una part dels seus actius i divisions de negoci. Wu posa l’exemple de Facebook, que, a més, és propietària de WhatsApp i d’Instagram, aplicacions amb què impedeix que d’altres, com Telegram i Snapchat, puguin créixer i arribar al gran públic.

Però també es podria pensar en Google respecte a YouTube, Google Music, els seus serveis de recomanacions de negocis, els mapes, etc. O en Amazon: encara que la seva divisió de línies de negoci no és tan clara, les autoritats podrien obligar la plataforma a dividir-se en diverses empreses més petites, de manera que hi hagués algunes altres alternatives de comerç digital.