Una botiga de pernils i una acadèmia d'auxiliars de vol flanquegen l'entrada al carrer de San José de Calasanz, a Saragossa. Quan l'enfiles, de seguida veus clar que és un carrer secundari: breu, tranquil i un punt solitari. Tot i néixer de l'avinguda San José, una artèria plena de comerços, allà, el panorama és radicalment diferent. Hi regnen les portes de garatge velles i les persianes oxidades que protegeixen les plantes baixes on, dècades enrere, hi havia hagut tota mena de tallers. El 1947, Esteban Bayona i José María Lairla van instal·lar-se en un d'aquests locals. Estaven decidits a tirar endavant un negoci de fabricació de components elèctrics, en un temps en què el sector de l'electrònica estava a punt d'esclatar. De fet, aquell mateix any, dels Laboratoris Bell en va sortir el primer transistor de consum.
Bayona i Lairla van especialitzar-se, d'entrada, en la producció de components com voltímetres o reductors. Els van començar a vendre amb el nom comercial de Balay, fruit d'ajuntar les síl·labes inicials dels seus primers cognoms. Avui, és un dels cinc pesos pesants que formen part del Grup BSH que agrupa també les marques Bosch, Siemens, Gaggenau i Neff. El 2024, van facturar 15.300 milions d'euros. Com s'ho van fer?
Els dos primers anys, van centrar-se a obrir-se mercat i ho van aconseguir. El 1949 ja van abandonar el primer taller per un nou local al carrer Pradilla i un nou producte: la fabricació de reactàncies per a tubs fluorescents. Van créixer de quatre a disset empleats. El 1951, Bayona i Lairla van associar-se amb un tercer nom, Alfredo Sarto Pina, i van constituir-se formalment com a societat anònima, sota el nom d'Industrias Radioeléctricas Balay. Estaven a punt d'entrar a la dècada que revolucionaria el seu negoci. De fer components electrònics van passar a fer els primers electrodomèstics. Van estrenar-se amb uns forns elèctrics que van tenir molt bona acceptació i van continuar amb les primeres rentadores. Amb aquest pas endavant, van ampliar la plantilla fins a fregar el mig centenar de treballadors i van traslladar-se a un nou centre de producció de 3.000 metres quadrats. El 1957, els tres emprenedors van veure clar que el futur no passava per la producció de components sinó per a la fabricació de l'electrodomèstic sencer.
La gran expansió
El negoci anava a tota vela. Cada cop tenien més encàrrecs i la maquinària funcionava sense parar. Tant, que a la dècada de 1960 ja havien construït una trentena de pisos per als treballadors, a tocar de la planta de producció. Tenien una plantilla de gairebé 200 empleats. "A partir de 1964, va augmentar la gamma de productes amb escalfadors de gas i la fabricació de la primera rentadora automàtica", recorda la companyia. El 1969, Balay ja mirava enfora. Concretament, al mercat europeu i llatinoamericà. El 1970, es van atrevir amb els rentavaixelles i van seguir desenvolupant nous models de rentadores, un electrodomèstic que estava conquerint les cases de tot el país.
La dècada dels 80 va ser la de l'invent que ha acabat sent la imatge gràfica de la companyia: la placa d'inducció. La van patentar el 1985, després de moltes proves. Però també van ser els anys en què Balay va viure un canvi important: va passar a formar part de la cartera del grup BSH, format aleshores per Bosch i Siemens. La compra del tercer fabricant espanyol es va tancar per 140 marcs alemanys de l'època, segons va xifrar la revista especialitzada Industriemagazin. El 1990, i de la mà de la Universitat de Saragossa, va treure al mercat la seva primera placa d'inducció per a la cuina.
Des d'aleshores, Balay ha seguit creixent en el marc d'aquest colós empresarial, que és número 1 a Europa, amb 39 fàbriques arreu del món —-quatre de les quals a Espanya— i 57.000 empleats arreu del món. A Espanya, hi té una quota del 26%, segons el diari Expansión. Deu anys després de comprar Balay, la mateixa multinacional va adquirir una altra firma històrica del sector espanyol: Ufesa. En aquest cas, però, la va mantenir fins al 2018, quan va vendre la marca i l'única planta que conservava oberta a la firma catalana B&B Trends. El grup BSH va ser notícia a finals de l'any passat per la intenció de tancar la planta que tenia a Navarra, amb 655 treballadors.
Esteban Bayona i José María Lairla obren un taller a Saragossa de fabricació de components elèctrics.
S'associen amb Alfredo Sarto Pina i constitueixen la societat Industrias Radioeléctricas Balay.
L'empresa ha canviat els components pels electrodomèstics i ha fet fortuna: no para de créixer.
Balay patenta la primera placa d'inducció, un producte que marcarà un abans i un després al sector.
El grup BSH compra Balay per 140 milions de marcs alemanys.
