D'emprenedors multimilionaris a delinqüents: els joves de la llista Forbes que han acabat a la presó

Barcelona"Un canal a la presó". Així definia un article de la revista de l'escola de dret de la Universitat de Boston la llista 30 under 30, realitzada anualment per la revista econòmica Forbes, que agrupa les persones més influents del món amb menys de 30 anys. El llistat, que justament aquest any ha complert 30 edicions, inclou diverses categories, des del món de l'espectacle fins al de l'empresa.

És en aquest últim camp on abunden els casos de suposats emprenedors brillants elogiats per Forbes que, uns anys més tard, acaben asseguts al banc dels acusats. Aquest fet no ha passat desapercebut a les xarxes socials ni a la premsa, on es discuteix sobre la fina línia entre tenir una idea brillant per a un negoci i vendre fum, i sobre com la imatge de jove visionari amb idees trencadores permet aixecar molts diners a empreses però sovint acaba amb productes fallits i inversors disposats a gastar milions en advocats per recuperar els diners perduts.

Aquests són alguns dels membres de la 30 under 30 que han acabat en fraus més sonats.

Charlie Javice

Un dels últims casos en què una jove milionària de la 30 under 30 acaba als tribunals és la nord-americana Charlie Javice, que va aparèixer a la llista el 2019 com a fundadora de l'start-up Frank, dedicada a facilitar finançament a joves per pagar-se els estudis. L'empresa donava resposta a un problema molt greu als Estats Units, on l'alt cost de les carreres universitàries obliga els estudiants a endeutar-se durant dècades. No és estranyar, doncs, que quan Javice va explicar que la seva empresa havia donat préstecs a més de cinc milions d'estudiants de sis mil universitats tothom se la cregués.

El banc JP Morgan Chase va adquirir Frank per 125 milions de dòlars el 2021. Després d'un any a l'entitat com a responsable de productes financers per a estudiants, el setembre del 2022 Javice va ser acomiadada i denunciada per frau. Tot i les auditories durant el procés de compra, JP Morgan va trigar mesos a descobrir que la base de clients de Frank no era de cinc milions, sinó de només 300.000 persones, i que sota la direcció de Javice l'empresa havia contractat un informàtic per crear perfils d'usuaris falsos.

Amb llàgrimes als ulls, l'emprenedora, que ara té 31 anys, va comparèixer a un jutjat de Manhattan el 18 de maig, on se li van llegir càrrecs per quatre delictes que li podrien fer passar fins a tres dècades a la presó.

Martin Shkreli

Novaiorquès fill d'immigrants albanesos, Martin Shkreli, conegut com a Pharma Bro, va aparèixer a la llista de Forbes el 2012, quan era considerat un activista, a més d'un emprenedor d'èxit. "M'agradaria dedicar la meva vida a crear medicaments per a gent que pateix malalties rares", va declarar a la revista.

Shkreli ja havia estat condemnat a pagar, el 2008, 2,3 milions de dòlars al banc Lehman Brothers per haver deixat al descobert una operació de venda d'accions en curt. De fet, les vendes en curt –apostes a la caiguda de valor d'una acció– contra empreses farmacèutiques eren una de les especialitats del jove empresari, que alhora invertia en aquesta indústria a través del seu fons d'inversió i, ja el 2011, va fundar una farmacèutica, Retrophin. Shkreli utilitzava comptes de Twitter falsos i perfils en xats online d'inversors per fer caure a la borsa les companyies contra les quals apostava, sovint escampant informació falsa.

El 2014 el consell d'administració de Retrophin va acomiadar Shkreli, que fins aleshores havia sigut el conseller delegat de la companyia, i un any més tard va demandar-lo per 65 milions de dòlars per haver fet un ús indegut dels diners de l'empresa i estafar els inversors, per la qual cosa va ser condemnat a set anys de presó el 2018. L'any passat va afegir una nova condemna per haver comprat la patent d'un medicament anomenat Daraprim, que s'utilitza per tractar la malària i es recepta també a pacients amb VIH, i haver-ne augmentat el preu dels 13 als 750 dòlars, una pràctica monopolística que li va costar una multa de 64 milions de dòlars.

El juny de l'any passat va sortir de la presó amb 38 anys i un mes més tard va llançar una newsletter sobre inversions financeres i el sector tecnològic.

Obinwanne Okeke

Si el lector comprova la safata de correu brossa del seu email potser hi trobarà un correu en anglès macarrònic en el qual se li notifica que ha rebut una milionària herència d'un príncep nigerià, però que abans ha de fer un petit pagament per cobrir els costos notarials. Aquesta estafa, i algunes altres de similars, són les que utilitzava de manera massiva Obinwanne Okeke, fundador del hòlding Invictus Group, amb interessos en sectors com el gas, el petroli, la construcció, les telecomunicacions i l'agricultura.

Okeke va entrar a la llista 30 under 30, però només a l'edició africana de Forbes, on era col·laborador habitual. La fama d'Invictus Obi, com era conegut, no li va evitar ser arrestat per l'FBI durant una visita als EUA fa quatre anys, quan se'l va acusar d'estafar 11 milions de dòlars a 80 persones, càrrecs similars als que posteriorment va presentar la Fiscalia nigeriana. El 2022 va ser condemnat a deu anys de presó per un tribunal de Virgínia.

Nikunj Jain

L'indi Nikunj Jain va fundar un grapat d'empreses tecnològiques, una de les quals, Nash Ventures, li va valer l'entrada al 30 under 30. Nash Ventures era un fons d'inversió i consultora en criptomonedes que, a més, també havia obert una "botiga de joieria de realitat virtual", segons Forbes. Jain va caure en desgràcia el 2018, quan la policia índia el va arrestar, juntament amb un soci, per haver ajudat un tercer empresari, Amit Bhardwaj, a muntar una estafa piramidal massiva a través de la compravenda de criptoactius amb la qual es van embutxacar uns 300 milions de dòlars.

Nate Paul

Nate Paul tenia 20 anys quan es va iniciar en el negoci del mercat immobiliari, quan el 2007 va revendre un pis a Austin, la capital de Texas, a un preu més alt del que l'havia comprat. A partir d'aquella operació va abandonar els estudis per crear World Class Capital Group, un fons immobiliari amb el qual va acumular propietats en 17 estats dels EUA. Amb 28 anys va entrar a la 30 under 30, però actualment té pocs números de tornar-hi a sortir: el 2019 l'FBI va escorcollar la seva oficina i casa seva acusat d'haver fet donacions al fiscal de l'estat a canvi de favors, un cas que el va portar a ingressar deu dies a presó el març passat i a pagar 180.000 dòlars per transferències de diners il·legals.

L'any passat el jugador de la NBA Avery Bradley el va demandar per mala gestió d'una inversió de quasi set milions de dòlars, però el cop de gràcia definitiu va arribar el 8 de juny, quan Paul va ser detingut per l'FBI, que l'acusa d'haver manipulat els comptes de la seva empresa i haver falsificat documents per obtenir préstecs bancaris i enganyar inversors.

Trevor Milton

Tècnicament, el nord-americà Trevor Milton no va entrar a la llista 30 under 30, sinó a la 12 under 40, que agrupa els dotze multimilionaris amb menys de 40 anys més destacats, però la seva caiguda és igual de dolorosa que la dels més joves. Amb 38 anys, va crear l'empresa de camions amb motor d'hidrogen Nikola. Amb l'auge dels vehicles amb zero emissions el valor de la companyia es va disparar, fins que es va descobrir el curiós detall que els camions no funcionaven. El 2016 Milton va arribar a publicar un vídeo en què apareixien camions circulant amb el motor aturat per una carretera que feia baixada, però gravat amb la càmera lleugerament torta perquè no es notés. Els inversors de la companyia el van denunciar per frau i va ser condemnat per un tribunal federal el 2022, tot i que no coneixerà la pena fins al mes de setembre.

Elizabeth Holmes

Amb 19 anys Elizabeth Holmes va fundar la seva empresa, Theranos, que havia de revolucionar la medicina amb un aparell per fer anàlisis de sang en pocs minuts. Les màquines es van instal·lar en farmàcies dels EUA fins que el 2015 The Wall Street Journal va destapar que els aparells tenien tecnologia de la seva competidora, l'alemanya Siemens, i que en molts casos no funcionaven, cosa que posava en perill la salut dels usuaris. El 9 de juny Holmes va entrar a la presó després d'un procés judicial de cinc anys que ha acabat amb una condemna d'onze anys i havent de retornar 450 milions de dòlars a inversors com ara Warren Buffett i la cadena de farmàcies Walgreens. Quan va ingressar al centre penitenciari, Holmes ja no vestia el seu característic jersei de coll alt ni portava el maquillatge i el pintallavis amb què s'havia forjat una imatge d'empresària dura i d'èxit, sinó que va optar per uns simples texans.

Sam Bankman-Fried i Caroline Ellison

Un dels casos més sonats entre els elegits per Forbes és el de Sam Bankman-Fried, fundador de la plataforma de compravenda de criptomonedes FTX, que durant quasi tres anys va viure una vida de luxe a les Bahames mentre predicava les bondats de l'altruisme. El novembre passat va ser detingut a causa del col·lapse de l'empresa, que va destapar un frau als clients que la Fiscalia nord-americana xifra en aproximadament 11.000 milions de dòlars, un dels més grans de la història dels EUA.

Una peça instrumental de l'entramat va ser Alameda Research, el fons d'inversió muntat per FTX, la direcció del qual Bankman-Fried va atorgar a la seva companya de pis, amiga i exnòvia Caroline Ellison. L'estafa era senzilla: els diners que els clients de FTX dipositaven a la plataforma es transferien a Alameda, que els utilitzava per fer inversions de tot tipus, també en criptoactius. Com a consellera delegada del fons, Ellison també va aglutinar una bona fortuna i prou influència per aparèixer a la llista 30 under 30. La justícia podria imposar-li una pena de 110 anys de presó, mentre que a Bankman-Fried n'hi podrien caure fins a 165, però l'exdirectiva es va declarar culpable d'entrada i podria facilitar informació als fiscals per incriminar encara més el seu antic cap i amic i així estalviar-se una part important de la pena.