De Cerdanyola a Atacama: els catalans que fan el telescopi més gros del món

BarcelonaEl telescopi més gros que s’ha construït mai és a les Canàries i té un diàmetre de 10 metres en el primer dels seus miralls. Però aquesta plusmarca, digna de pregunta del Trivial, canviarà de mans d'aquí pocs anys, quan un mastodòntic projecte en el qual hi ha professionals catalans implicats es posi en funcionament. 

En el moment que això arribi, els 10 metres del rècord actual passaran a ser 40, la capacitat col·lectora de la llum es multiplicarà per 16 i ja no seran les illes espanyoles les que puguin presumir de l’aparell: el nou prodigi tècnic entrarà en funcionament al desert d’Atacama, a Xile. I les previsions són clares: mai la humanitat haurà disposat d’unes ulleres més potents per mirar al cel i abordar els misteris de l’Univers. El projecte el finança l’Observatori Austral Europeu (ESO, per les sigles en anglès), que el 2019 va arrencar l’ambiciós projecte ELT, les sigles d’Extremely Large Telescope, l’explícit nom que té aquest repte universal de l’enginyeria òptica i que en català seria telescopi extremadament gros.

(En aquest sentit, i en atenció als aficionats al naming, convé saber que aquest nou telescopi és la versió més realista d’un projecte anterior que també tenia afició als adjectius superlatius i que en aquest cas s’havia d’anomenar Overwhelmingly Large Telescope, que equivaldria en català a telescopi aclaparadorament gros.)

Al darrere d’aquesta causa hi ha els 16 països que la financen, de manera proporcional al seu PIB: Àustria, Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya (a Múnic hi ha la seu central del projecte), Irlanda, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. 

Per començar el projecte del supertelescopi es va obrir un concurs públic per les diferents fases de l’enginyeria que comportava, amb un cost que algunes fonts situen prop dels 1.000 milions d’euros. A finals del 2019 l’empresa basca Sener, que té un departament d’astronomia a la seva filial catalana situada a Cerdanyola del Vallès, signava l’acord per a tres parts diferents: el mirall secundari, el mirall terciari i un dels mecanismes associats al cinquè dels miralls que componen l’òptica interna de l’aparell. 

“És el projecte més difícil que hem completat”, explica Joan Manel Casalta, responsable d’astronomia i ciència de Sener. Tot i que no pot quantificar el valor econòmic del projecte, sí que detalla que ha comportat fins ara unes 50.000 hores de feina d’enginyeria. Dit d’una altra manera, l’equivalent a set enginyers treballant a jornada completa durant quatre anys i mig. 

Les virtuts del desert d'Atacama

¿Com acaba un projecte finançat per països europeus a l’hemisferi sud i a l’altra banda de l’oceà? Ho explica Casalta: “L’hemisferi sud té molt d’interès científic a l’hora d’observar el cel, es veu diferent”, explica. I Atacama és, en aquests casos, un sospitós habitual: “És el millor lloc del món per observar l’espai, per una qüestió de contaminació lumínica, perquè pràcticament no hi plou mai i hi ha un 90% de dies bons per a l’observació”. 

Sener, fundada el 1956 pels germans Sendagorta, glòria industrial basca i amb seu a l’exclusiu barri bilbaí de Getxo, va rebre comandes l’any passat per 1.378 milions d’euros i té 3.912 empleats. Es dedica a diferents àmbits, com les infraestructures de transport, com ara ferrocarrils, línies de metro i ports; l’energia, centrada en renovables, i l’àmbit aeroespacial i de defensa. Un dels seus projectes en marxa més significatius és la Purple Line de Maryland (Washington DC). A Catalunya el grup té uns 470 empleats agrupats al Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, i és possible que aviat hagin de canviar de seu perquè comencen a tenir problemes d’espai. És des d’aquí que lideren l’activitat de Sener en els àmbits d’astronomia i ciència, sales blanques i diagnòstic clínic. 

Però tornem al nostre megatelescopi. La idea és que sigui més potent que el James Webb, l'evolució del cèlebre Hubble, i també que el Grantecan, de les Canàries. Però els dos primers són telescopis en òrbita, cosa que els dona un avantatge clar: s’estalvien les imperfeccions òptiques de l’atmosfera. Amb tot, Casalta explica que les previsions apunten que aquest projecte europeu podrà superar la potència de qualsevol altre telescopi. 

Si l’objectiu s’aconsegueix, a quins avenços científics contribuiria aquest projecte amb empremta catalana? Doncs les expectatives no poden ser més altes. Abans de la fi d'aquesta dècada, quan s'espera que entri en funcionament, servirà per explicar com s’expandeix l’Univers, que és un misteri que la ciència no ha acabat de resoldre. Però això no és tot. També aspira a detectar si hi ha vida en exoplanetes llunyans que tenen característiques molt semblants a la Terra. 

De Cerdanyola a l’Univers més remot, són les coses de l'extremely large globalització.