De Betismóvil a Parlem: els petits de la telefonia estan molt vius

Els llatins som xerraires de mena. Ens agrada la xerrameca i la comunicació molt més que als escandinaus, els germànics o els anglosaxons. Aquest fet es reflecteix en la xifra rècord europea de 46 milions de línies mòbils actives a l’Estat. Són gairebé tantes com habitants, si bé han baixat respecte als nivells precrisi, en què fregàvem els cinquanta milions de línies. Òbviament es tracta d’un negoci sucós en què moltes telecos volen invertir, però la realitat és que la major part del pastís se’l reparteixen tres grans corporacions (Movistar, Vodafone i Orange) amb una participació menor de MásMóvil. No obstant això, queda un petit marge de diversos milions de línies l’explotació de les quals es disputen un variat ecosistema d’operadors mòbils virtuals (OMV), és a dir, empreses sense infraestructura pròpia que viuen de revendre els serveis dels quatre grans, amb antenes desplegades per la major part del territori.

Aquesta activitat sense risc inversor -comprar i revendre amb poc més que una pàgina web on donar-se d’alta- permet a qualsevol OMV obtenir rendibilitat amb unes desenes de milers d’altes. Si a això s’hi uneix que la legislació espanyola deixa crear un OMV omplint alguns formularis es pot explicar l’eclosió d’aquesta escena alternativa en el panorama d’ americana i corbata que representen els tres grans. És un ecosistema indie d’empreses molt petites i molt fixades en determinats segments de consum, que a vegades s’associen amb els grans per mantenir els clients en la seva esfera de negoci i es reparteixen amb ells els beneficis. D’aquesta manera, operadors com el peculiar Betismóvil poden sobreviure encara que el seu públic es limiti als aficionats bètics -de ben segur no compten amb gairebé cap client sevillista.

Betismóvil, creada el 2017, té com a objectiu portar la fibra de MásMóvil a quinze milions de llars andaluses i és un dels pocs OMV amb una oferta convergent amb fibra. Els usuaris que contracten qualsevol servei de telefonia o internet de Betismóvil reben obsequis oficials del Betis com a benvinguda, com ara pilotes oficials del club, entrades per als partits de la Lliga, invitacions per fer un recorregut per l’estadi Benito Villamarín, autògrafs dels jugadors o samarretes signades per l’equip de la primera plantilla.

En una altra esfera hi ha Parlem, l’OMV creat per l’emprenedor Ernest Pérez-Mas, amb capital dels fundadors de Bonpreu i també de MásMóvil. La seva pàgina web, d’un solemne groc daurat, només ofereix serveis en català. Però Parlem té precedents pel que fa a objectiu comercial: la ja històrica Euskaltel. L’OMV -que al seu dia van llançar executius vinculats al PNB- va saber estendre’s per Euskadi i el nord gràcies a la seva oferta combinada de telefonia i fibra. Recentment ha signat un acord amb MásMóvil i The Phone House per a la compra massiva de mòbils i routers amb la intenció de créixer mitjançant l’oferta de smartphones subvencionats.

Un altre segment que alguns OMV han sabut explotar és el del públic immigrant, clarament amb menys poder adquisitiu però potser més necessitat de línies mòbils amb bones ofertes per estar en contacte amb els amics i familiars del seu lloc d’origen. En aquest camp han destacat tres companyies: d’una banda Llamaya i Lebara, ara propietat de MásMóvil, i de l’altra Lycamobile, activa en més de vint països de tot el món i amb més de setze milions de clients.

També hi ha els OMV oficials dels grans, creats per impedir que els indies creixin massa i arribin a fer-los nosa. Hi ha Lowi com a filial de Vodafone, Amena com la d’Orange, i Tuenti, la cara jove i barata de Movistar. Però l’OMV més fort del mercat és curiosament estranger, de l’Europa de l’Est concretament. Es tracta de Digi, la filial espanyola de la companyia Romania Sistemes de Cable / Romania Sistemes de Dades (RCS / RDS), establerta a Bucarest el 1998 i que explota al nostre país 1,34 milions de línies, cosa que la converteix en el primer OMV espanyol amb diferència.

Amb una majoria de clients en prepagament, Digi va arribar a 600.000 clients el 2016, a 900.000 el 2017 i a 1,34 milions el 2018, de manera que ha duplicat la base de clients en tan sols dos anys, amb un benefici net de 120 milions d’euros. Digi va desembarcar el 2008 a Espanya i, encara que és un operador virtual ètnic especialitzat en els immigrants romanesos, els últims anys s’ha obert a altres immigrants i després a clients espanyols. De fet, només uns 400.000 romanesos -la meitat dels prop de 800.000 que viuen a Espanya- són clients de Digi i actualment són només un 30% del total.