Així va fracassar el Macintosh Portable, el primer ordinador portàtil d'Apple

BarcelonaEl 20 de setembre del 1989, Jean-Louis Gassée estava nerviós. Aquell dimecres, el cap de productes d'Apple estava a punt de fer un anunci important. Va pujar a la tarima d'un centre de convencions de Universal City, a Califòrnia, va beure un glopet d'aigua i es va dirigir a l'auditori, que el mirava expectant. "Avui és el naixement oficial del darrer membre de la família Macintosh: el Macintosh Portable", va pronunciar. De seguida, el públic va arrencar a aplaudir. Es tractava del primer ordinador portàtil de la història de la companyia.

Any a any, els ordinadors de sobretaula de la gamma Macintosh s'havien anat compactant i alleugerint. Per això, ja feia mesos que s'intuïa que Apple acabaria fent el pas de comercialitzar un ordinador que fos fàcil i còmode de transportar. "Per fer-lo realitat, ens hem hagut d'enfrontar a uns quants reptes", va continuar. El primer, trobar materials adequats per fer-lo resistent als cops de dur-lo tot el dia amunt i avall. El segon, incorporar una bateria amb prou potència per fer servir l'ordinador durant hores. I, finalment, trobar la manera més natural d'encaixar-hi un ratolí, un teclat i una disquetera. "Volíem que tot el que podeu fer amb un Macintosh d'escriptori ho poguéssiu fer en un Macintosh portàtil", va resumir abans d'ensenyar al públic l'ordinador per primera vegada.

Quan el van tenir al davant, van poder comprovar com Apple havia aconseguit encabir un ordinador dins una mena de maletí de viatge. L'aparell tenia unes prestacions molt semblants a les del Macintosh II, un dels darrers models de taula de la companyia, però anava equipat amb una bateria d'àcid de plom –la tecnologia del moment– que li garantia una autonomia de fins a 12 hores. Tenia una pantalla de nou polzades, un disc dur de 40 MB pensat per no consumir tanta energia i un petit altaveu. També un teclat integrat i un ratolí en forma de trackball, incrustat a la carcassa. En total, pesava 7 quilos i tenia una mida semblant a la d'un full DIN A3. El dispositiu, que va sortir a la venda amb un preu de 6.500 dòlars, s'orientava específicament a l'ús empresarial.

L'aposta no va sortir com s'esperava. Si bé la companyia preveia vendre'n 50.000 unitats el primer any, tan sols en va saber col·locar 10.000. L'octubre del 1991, Apple va deixar de comercialitzar-lo. Què va fallar? El Macintosh Portable va topar amb uns quants esculls. En primer lloc, el preu: era massa car per a l'usuari domèstic. De fet, malgrat tenir prestacions semblants, costava més del doble que alguns models de sobretaula de la companyia, que tan sols pesaven 0,7 quilos més.

Alhora, l'alimentador de corrent no permetia utilitzar l'ordinador endollat: tan sols servia per carregar-lo. "Era un portàtil que, a la pràctica, no era portàtil", rebla Andrei Boar, professor de la UPF-Barcelona School of Management. Si bé la primera versió portàtil d'Apple va ser un fracàs, va servir de banc de proves per als portàtils domèstics iBook que la companyia va llançar al cap de vuit anys i que el 2006 es van transformar en els actuals Macbook.