Així ha canviat la carta als Reis en l’era d’internet

A les noves cartes als Reis 2.0 ja no hi entren els llegendaris clics de Famobil ni les caixes de Lego, i molt menys els Madelman, els Geyperman o el fort Comansi. Deixem-nos de nostàlgia sobre la nostra ja passada infància: els nens i adolescents d’avui en dia són molt més pragmàtics i digitals sense deixar de ser lúdics. Segons publica la revista financera Market Watch, un estudi de la firma d’analistes tecnològics dels Estats Units Piper Jaffray revela que entre les principals preferències dels nord-americans més joves hi ha els dispositius tecnològics per connectar-se a internet, les marques de roba esportiva i de luxe i els videojocs.

En el primer lloc de la wishlist nord-americana -l’equivalent a la nostra carta als Reis- hi ha la marca Apple, i per sobre de qualsevol altre dispositiu, els nous iPhones són el telèfon que fa sospirar nens i adolescents. El principal motiu d’aquesta ambició és que emula la dels seus pares, que tenen exactament el mateix objecte de desig com a regal de Nadal o Reis. Igual que els seus pares, els nens perceben Apple, amb les seves capses blanques i la cobertura d’alumini impol·lut, com el símbol del triomf; en canvi, Android queda com el recurs per als que no tenen una altra alternativa. Segons un estudi del portal de contactes i cites Match.com, fet el 2017 sobre 5.500 persones solteres, els posseïdors d’un iPhone tenen 21 vegades més possibilitats de deixar un comentari negatiu a algú pel simple fet de posseir un telèfon Android. El portal també va constatar que percentualment els posseïdors d’un iPhone tenien sous més alts.

D’aquesta manera, Apple, amb tota la seva gamma de dispositius -rellotges, tauletes, ordinadors, Apple TV- figura com a marca preferida per l’11% de la joventut nord-americana, seguida molt de lluny per la marca de moda Gucci, que és la referència per a un 0,6%. A aquesta la segueixen la marca de roba esportiva Lululemon i finalment el videojoc de bàsquet NBA 2k19. Però el que crida més l’atenció de l’estudi de Piper Jaffray és que l’alternativa d’oferir diners als joves, un costum molt arrelat als Estats Units per no comprar-los el regal directament, també ha mutat en els últims temps per culpa de la revolució digital i internet. Per a la majoria, el clàssic sobre amb bitllets verds és història: ara prefereixen fraccions de monedes digitals com Bitcoin o bé V-bucks, és a dir, dòlars virtuals per a Fortnite.

Ja vam parlar fa unes setmanes d’aquest videojoc per a tot tipus de plataformes, que triomfa especialment en els telèfons mòbils dels més joves i que genera preocupació fins i tot entre les associacions de mestres, ja que hi passen massa temps, segons el seu parer. El cas és que Fortnite és el joc del moment i inclou compres d’habilitats, complements o eines per poder jugar millor o durant més estona. I tots aquests elements es paguen amb els citats V-bucks. L’equivalència en moneda corrent ve a ser aproximadament de deu dòlars per cada 1.000 V-bucks, i per exemple el dret a participar en una pantalla pot costar uns 900 V-bucks; per contra, un uniforme per al videojoc arriba fins als 2.000 V-bucks.

Però també aquí a casa nostra les cartes als Reis d’Orient han canviat força en els últims temps, i sobretot en l’últim any. Hi ha un element que figurarà de ben segur en força llistes de desitjos de nens i adolescents, tot i tractar-se d’una joguina polèmica. Parlem dels ninots mexicans Ksi-Meritos, una mena de nadons extraterrestres de plàstic, a l’estil dels Tamagochi japonesos dels noranta, que ven l’empresa mexicana Distroller. Al seu país d’origen han tingut un èxit aclaparador i ara estan entrant amb moltíssima força a Espanya.

Els Ksi-Meritos se suposa que venen del planeta Neonatitlán en forma de nadó nounat, i el nen o la nena els adopta per cuidar-los. Però igual que els nadons reals, no venen amb llibre d’instruccions. Els Ksi-Meritos porten una adreça d’un canal de YouTube on la “ youtuber infermera” Tania ens explicarà vídeo a vídeo quines coses requereix la seva cura. I per descomptat requereix una multitud de complements i eines que només es poden comprar a la botiga o encarregar a internet.

Precisament, el que genera la joguina és un bucle de compra sense fi, disfressat sota l’aparença de la responsabilitat d’estar tenint cura d’una vida. Aquesta estratègia és el que ha fet que els experts alertin que quan els pares no puguin o no vulguin gastar més diners en el ninot el nen pot experimentar una sensació pertorbadora i contraproduent, barreja de frustració per no disposar de més diners i de culpabilitat per abandonar un nadó.