Vuitanta anys de Tabacs Juneda: de la clandestinitat a un negoci esfumat

BarcelonaEls cigars de Tabacs Juneda es venen avui als estancs per 75 cèntims la unitat. Els comercialitza Kuuts Tobacco Company, una societat amb seu a Torrent (València). Però pocs saben que aquesta marca va néixer fa exactament 80 anys de la mà de Carme Solanes, una mare de dos fills que havia fugit de Fraga durant la Guerra Civil i va aterrar a Juneda (les Garrigues) amb una mà al davant i l'altra al darrere.

Poc temps després d'arribar-hi, Solanes va fixar-se que moltes veïnes passaven el dia als baixos de les seves cases enrotllant fulles de tabac en forma de purets maldestres. Eren els populars caliquenyos. No era una cosa nova. El tabac a Juneda era present des que el govern espanyol l’havia autoritzat l’any 1917. En aquella època la producció era legal i s’havia d’entregar a Tabacalera Española, l’empresa pública que tenia la potestat de fixar preus i controlar la comercialització.

Després de la guerra la dinàmica va canviar i es va disparar la producció clandestina. Eren temps de misèria i estraperlo. Moltes famílies, sobretot mares, amb por i astúcia, van arribar a comercialitzar grans quantitats de caliquenyos esquivant el control administratiu i policial.

Carme Solanes va aprendre també l’ofici. L’any 1943 va invertir cinc duros per fer els seus primers cigars i vendre’ls als miners de Mequinensa. “L'hi prenien de les mans”, asseguren els seus descendents. I és que el bon tabac estava molt buscat. El marit de la Carme, Domingo Castelló, aviat va deixar la seva feina de jornaler i va apuntar-se al negoci del tabac, que, tot i ser il·legal, resultava molt profitós. Cal Fragatí, com es coneixia la seva família, va esdevenir un dels productors més importants de caliquenyos de Lleida.

El seu fill Liberto va participar-hi des de ben petit i, ja d’adult, va augmentar exponencialment la producció. La del Liberto és una vida dedicada al caliquenyo. L’auge va arribar a la dècada dels cinquanta. El negoci anava sobre rodes i moltes famílies de Juneda s'hi van sumar.

Els mateixos fabricants de caliquenyos eren responsables de la seva venda directa en bars, restaurants, botigues i benzineres. Els clients més fidels ja anaven directament als obradors a comprar-los. I també hi havia distribuïdors que els revenien per la resta de Catalunya, fins i tot a Barcelona. El caliquenyo era un tabac molt assequible, d’aquí ve la seva popularitat.

La persecució policial era sempre present, però va es va accentuar als anys seixanta. La brigadilla, terme amb què es coneixia la Guàrdia Civil, practicava molts escorcolls, i els productors van acabar amagant la feina a casa seva.

Amb la democràcia, la Benemérita i Hisenda continuaven perseguint (amb menys intensitat) la creixent xarxa d’obradors clandestins. A Juneda van arribar a ser més de quaranta. Els cultivadors de tabac tenien limitada la seva producció a 25.000 quilos, que havien de vendre exclusivament a Tabacalera. Però empresaris com el Liberto els en compraven més per a la seva línia il·legal. Els de Cal Fragatí es van convertir en els més buscats per la policia. Denúncies, decomisos i multes eren una constant. Per ironies de la vida, una de les filles del Liberto s’acabaria casant anys després amb un agent de la Guàrdia Civil.

En qualsevol cas, la intenció de legalitzar-se era cada cop més ferma. Amb el primer govern d’Aznar es va privatitzar Tabacalera (1999), que va convertir-se en Altadis, una de les distribuïdores de tabac més importants d’Europa i amb un control gairebé absolut sobre la seva comercialització.

Quan el 29 de febrer del 2000 Liberto Castelló va comprar (per un milió de pessetes) la preuada llicència, encara no sabia que arrencava el compte enrere de la seva empresa. El primer any les xifres es van disparar: 100.000 caliquenyos mensuals i una plantilla de mig centenar de treballadores.

Les coses es van tòrcer poc després. Estranyament, la demanda de caliquenyos per part dels estancs va decaure i Altadis, gairebé el seu únic comprador, va suggerir a Tabacs Juneda fer una aturada tècnica que es va allargar indefinidament. Ofegats pels deutes i la impossibilitat de vendre, la família Castelló va acordar l’any 2006 la cessió de la marca a una firma valenciana. “Ja n’estava tip de problemes”, recorda el Liberto, que uns anys abans havia escrit un llibre amb el suggeridor títol La llarga lluita amb Tabacalera.

Amb les insistents campanyes antitabac i les restriccions al seu consum, la producció de caliquenyos a Juneda ha quedat reduïda a la mínima expressió. Per a aquest estiu, l’Ajuntament i la Diputació preparen una exposició commemorativa.

Mentrestant, l’obrador de Cal Fragatí ja fa temps que és un magatzem de mals endreços i de les parets de casa encara pengen imatges d’una època d’esplendor ja esfumada. Però el Liberto, als 89 anys, continua fumant els seus caliquenyos amb l’orgull d’una feina ben feta.