La vinya catalana es recupera

TarragonaAl camp hi ha una màxima que diu que després d'un mal any sol venir una bona collita. Aquesta tendència, més o menys, s'ha mantingut al llarg del temps i fa que, si es mira l'històric, es trobi un cert equilibri i els números acabin quadrant. Però la sequera que ha afectat Catalunya els darrers tres anys va trencar tota norma i ha comportat unes xifres desastroses. Els viticultors catalans, que en un any normal poden collir prop de 400 milions de quilos de raïm, es van quedar en 357 milions l'any 2022 i des d'aleshores no van parar de caure: 278 milions el 2023 i 248 milions el 2024. Això vol dir que l'any passat, quan ja acumulaven dos exercicis poc productius, en van collir un 38% menys del que seria normal. Aquest any, per sort, la situació s'ha redreçat.

Sense deixar de mirar el cel, encara que sigui de reüll, els pagesos estan aquests dies acabant de veremar i a falta d'haver enllestit tota la collita i fer recompte, no poden amagar la satisfacció. "La collita ha viscut un canvi de tendència respecte d'aquests tres darrers anys", explica Xavier Pié, president de la DO Catalunya, que celebra que "les vinyes s'han recuperat molt", gràcies sobretot a les pluges de la tardor passada i de la primavera. La vinya ha agraït aquestes reserves hídriques i el raïm ho ha notat: "Era un goig passejar aquests dies per les vinyes del Priorat", deia satisfeta Pilar Just, presidenta de la DO Montsant.

Pics de calor

L'estiu va començar amb molta calor i alguns cellers van avançar una mica la verema, sobretot els de les varietats blanques, per por que la calor restés acidesa al raïm. Durant el mes d'agost també hi va haver dues setmanes en les quals els termòmetres es van enfilar més del que voldrien els viticultors, però, finalment, la temperatura no ha estat tan extrema. Per acabar-ho d'adobar, el final de l'estiu és molt suau: "Vivim un setembre en què fa temps de setembre", explica Pau Albó, president de la comissió tècnica del Consell Regulador de la DO Empordà. Els setembres massa calorosos amenacen amb assecar el raïm i obliguen a veremar a correcuita. En aquests casos, el pagès sempre va tard perquè li falten mans per avançar la collita tal com caldria. Però no ha estat el cas. De nord a sud del país, a falta de les dades definitives i segons la impressió de les denominacions d'origen consultades, aquesta temporada s'haurà recollit prop d'un 20% més que les dues passades, marcades per la sequera. Així i tot, encara estem entre un 10% i un 15% per sota de la quantitat que es considera normal. Els càlculs auguren una producció semblant a la del 2022 (357 milions de quilos).

Supervivència de la planta

Més enllà de la producció, hi ha una altra notícia a celebrar, destaca Pié, que és "la resposta de la planta". Segons explica, "les vinyes s'han recuperat molt de la sequera" i aquesta notícia és encara millor que la de la producció "perquè la collita només és un any" mentre que les vinyes hauran de continuar produint en el futur. Els tres anys de sequera, sobretot els dos darrers, han matat alguns ceps (aquesta mortaldat encara ha estat més severa amb els avellaners), però la majoria de vinyes han resistit i el fet que aquesta producció sigui bona demostra que gaudeixen de salut. Els exemplars més vells, així com els acabats de plantar, són els que s'han quedat pel camí. Una de les comarques vinícoles on més severa ha estat la falta d'aigua és el Priorat. "Aquí encara estem en període de sequera, ni molt menys ha plogut tot el que hauria de ploure", lamenta Salustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat. "Voldríem controlar la pluja, però això depèn de sant Pere", diu fent broma.

Tot i això, les pluges del novembre i el març han estat suficients per garantir el "bon desenvolupament de la planta". "S'han perdut ceps, en llocs molt secs que tenien vinyes joves o acabades de plantar. Aquestes són les que tenen més debilitats i les que s'han de cuidar més", explica l'expert. Malgrat tot, "no hi ha cap cas d'una vinya que s'hagi assecat tota": "Hi ha ceps morts, però les vinyes s'han salvat", celebra. La resistència d'aquesta planta, originària del Caucas i del Pròxim Orient, ha estat fonamental per resistir les conseqüències de la crisi climàtica. "La vinya està adaptada a la sequera i, a més, els episodis de falta d'aigua també fan que no es vegi afectada per algunes malalties, com el míldiu", explica. A més, "els cellers a nivell d'equipament tècnic i de coneixement enològic milloren cada any, amb gent més formada i amb més capacitat de coneixement i experiència". I aquesta és, de fet, la millor manera de preparar-se per a les sequeres que vindran.

Des de l'any 1980, a Catalunya hi ha l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), que depèn de la Generalitat de Catalunya. "Ens dediquem a la recerca aplicada i busquem eines per adaptar-nos al canvi climàtic perquè no hi ha cap més alternativa", explica a l'ARA el cap del servei de viticultura, enologia i ampelografia de l'Incavi, Xoán Elorduy. Aquesta recerca implica trobar varietats més resistents, millorar l'ús de l'aigua i del reg i, en definitiva, assolir més coneixement. Elorduy rep informació de les diferents denominacions d'origen catalanes i també coincideix en el fet que, "en general, totes han crescut". El Priorat potser és la que encara pateix més, mentre que la del Penedès, on ha caigut molta més aigua, podria ser la que millor s'hagi recuperat. En aquesta DO es fa un seguiment molt exhaustiu des de fa vint-i-cinc anys "i la recuperació de les principals varietats és molt interessant", diu. El raïm tot just ha entrat al celler, s'ha començat a premsar i ara se n'obtindrà el most, que després d'analitzar-se confirmarà o no aquestes bones expectatives, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat, que també sembla que serà prou alta. "El xarel·lo i el macabeu estan espectaculars", assegura la presidenta de la DO Tarragona, Maria Rosa Blanch, mentre que Àlvarez celebra que "el raïm està perfecte per fer vins de qualitat".

Gairebé a tot Catalunya, les úniques varietats que queden per collir són la parellada i la carinyena. La primera, amb molta presència al Penedès, la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona, és la que es fa servir, juntament amb el macabeu i el xarel·lo, per elaborar el cava i també vins blancs. La previsió és que també serà un bon any. La carinyena, en canvi, és una varietat de cep negre molt estesa per les vinyes catalanes. Es pot trobar al Priorat, a la Terra Alta, a l'Aragó, al Rosselló i a l'Empordà. "Començarem a collir-la la darrera setmana de setembre, perquè és de les més tardanes. Va madurar tontament, de sobte, i va anar perdent aigua, però aquestes últimes pluges li han anat bé", explica Pau Albó, de la DO Empordà.

El futur del vi

Costa preveure si el consumidor haurà de pagar més o menys pel vi que tot just ara es comença a elaborar. "El preu del vi depèn de molts factors, més enllà del preu del raïm", explica Elorduy. Blanch (DO Tarragona) està convençuda que "de, baixades de preu, no n'hi pot haver perquè la feina de la vinya costa molt". Així, reivindica que "cal lluitar per aquest preu raonable que permeti mantenir tota la cadena i que permeti viure a tothom". Perquè això passi, també cal recuperar el consum de vi, que després d'una pujada durant la covid pateix un descens constant.

Salustià Àlvarez (DOQ Priorat) destaca que actualment coincideixen tres factors molt importants que determinen el sector del vi: "Els problemes de productivitat (per culpa, entre altres coses, de la sequera); els problemes de mercat (amb un excés de volum de vi), i una conjuntura internacional que incrementa el cost de la vida i fa que es begui menys vi (perquè no és un producte de primera necessitat). En aquesta conjuntura internacional també cal tenir en compte els aranzels".