La titànica lluita pel centímetre per posar més seients a l’avió

Les companyies aeries recorren a trucs ocurrents de tota mena per obtenir més diners dels passatgers. Cobren més per les maletes, pel menjar i per seleccionar on es prefereix seure. I ara comencen a adoptar una altra estratègia: entatxonar més seients a cada avió. El mes passat American Airlines va anunciar que introduirà dotze seients addicionals, és a dir, dues files, a la classe turista de la seva flota de Boeing 737-800 i nou seients addicionals a la d’Airbus A321. En la mateixa línia JetBlue ha comunicat últimament que embotirà dotze seients suplementaris als seus A320.

Als passatgers, però, no els agrada que cada vegada els facin estar més apinyats a l’interior de les llaunes de sardines en què s’han convertit els avions. A l’estiu American Airlines va anunciar que reduiria la distància entre files -anomenada espai per seient- de 30 a 29 polzades (de 76,20 a 73,66 cm) en alguns dels seus nous avions. El clamor popular va ser tan intens que l’empresa se’n va desdir. Al febrer un parlamentari del Congrés nord-americà va presentar una proposta per establir un espai mínim entre files als vols comercials, però el text no va arribar a ser aprovat com a llei. Al juliol una jutge federal va obligar l’Administració Federal de l’Aviació dels Estats Units a prendre en consideració una petició pública que demanava que es regulés l’espai per seient dels avions per motius de salut i seguretat. La jutge va batejar la causa com “el cas de l’increïble seient d’avió que s’encongeix”.

Tanmateix, hi ha maneres d’encabir més passatgers als avions sense sacrificar-ne la comoditat o suscitar la indignació de l’opinió pública. Una d’aquestes maneres passa per fer servir seients més prims. De fet, els fabricants estan immersos en una cursa per concebre dissenys innovadors. Els rígids respatllers metàl·lics amb un encoixinat gruixut ja són història. Avui dia molts seients tenen una estructura revestida amb una malla gràcies a la qual no cal tant d’encoixinat. Un fabricant establert a Califòrnia assegura que una polzada del seu disseny d’encoixinat d’uretà termoplàstic amb forma de bresca pot substituir tres polzades de l’antic farciment d’escuma.

Hi ha moltes més idees que permeten guanyar espai. Les butxaques per a les revistes estan migrant de la part baixa de la cara posterior del seient, on topaven amb els genolls, a la part alta. Alguns fabricants estan perfilant els seients perquè s’adaptin a la corba de les parets de l’avió i així poder aprofitar l’amplària de la nau al màxim. Mark Hiller, conseller delegat de Recaro Aircraft Seating, una empresa alemanya, va dir al Chicago Tribune que els nous dissenys poden fer que un espai de 27 polzades (68,58 cm) sembli tan còmode com un de 29 (73,66 cm).

Aquí hi podria haver un filó per als fabricants de seients. El sector dels interiors d’avions, del qual formen part els fabricants de seients, actualment té un valor de 17.000 milions de dòlars i Los Angeles Times preveu que arribi als 29.000 milions el 2021. En part ho explica l’alta demanda d’avions nous -Boeing calcula que les companyies aèries necessitaran més de 37.000 avions nous al llarg dels pròxims dos decennis-, però també es deu a la necessitat de disposar de seients més compactes.

Poca gent descriuria com a còmode un espai de 29 polzades (73,66 cm), que potser deixaria uns dos centímetres i mig d’espai lliure a un home de metre vuitanta. A Gulliver li agradaria que, en lloc d’això, els fabricants treballessin perquè els espais de 33 polzades (83,82 cm) semblessin igual de còmodes que els de 35 polzades (88,90 cm) d’altres temps. El cas és que, per a les companyies aèries, encabir més seients s’ha convertit en una mesura necessària per mantenir els preus baixos. Per als passatgers que volen pagar com menys millor val la pena tenir els genolls estrets. I aquells a qui no els estigui bé sempre poden pagar un suplement per viatjar en classe de negocis.