A Spotify la música ja no li importa gaire

Com a ciutadà gens interessat en les competicions anomenades esportives -que són en realitat negocis d’entreteniment-, em crida l’atenció la disposició de moltes entitats a vincular-se per la via del patrocini a règims dictatorials o empreses de moralitat dubtosa, com les d’apostes i les d’especulació en criptomonedes.

Tot i que menys qüestionable, el suposat acord entre el FC Barcelona i Spotify per incrustar la marca d’aquesta en diverses superfícies blaugranes té algun punt ressenyable. En concret, sorprèn la insistència dels periodistes esportius a qualificar Spotify de “plataforma musical”. És cert que la firma sueca va començar distribuint cançons per internet, però -igual que Amazon va començar venent llibres i ara pots comprar-hi de tot- porta uns anys ampliant el seu abast, i actualment és un gran contenidor d’àudio on la música és el que menys importa. Dos detalls: Spotify és el servei de streaming que remunera pitjor els artistes que no són superestrelles, i l’únic dels grans que no ha millorat l’experiència d’audició dels seus 180 milions d’abonats de pagament oferint-los una modalitat HiFi amb qualitat de CD.

És cert que Spotify capta usuaris amb la música, però el focus actual de negoci són els podcasts, fins a l’extrem d’haver-se gastat 1.000 milions d’euros en els dos últims anys comprant empreses, eines i contingut d’aquest format, inclosos programes polèmics com el de Joe Rogan que li ha portat aquestes setmanes una notable crisi de reputació. L’empresa també apunta en altres direccions, com els audiollibres i el xat d’àudio Locker Room, d’esports, que va comprar fa menys d’un any.

Més enllà de la música, és probable que l’acord amb el Barça -pensat per ampliar el mercat asiàtic- inclogui la creació de material parlat vinculat al club. Si més no, mentre els accionistes de Spotify continuïn pagant el patrocini i la resta de la festa: tot i facturar uns 9.000 milions d’euros a l’any, l’empresa encadena pèrdues trimestre rere trimestre.