Set anys per sentenciar que el "pollastre sense ossos" pot portar ossos

WashingtonUna nit del 2017, Michael Berkheimer va decidir anar a sopar amb la seva família i amics al restaurant Wings on Brookwood, a la ciutat de Hamilton, a l'estat nord-americà d'Ohio. Per menjar es va demanar unes ales de pollastre sense ossos amb all i parmesà. Mentre mastegava va notar que una part del pollastre anava per la via equivocada i, tot i que va intentar vomitar, no va aconseguir desfer-se'n. Al llarg d'aquella nit va tenir febre i els dos dies següents no podia menjar res. Resulta que el pollastre sense ossos sí que en portava, concretament un os de tres centímetres i mig que els metges van haver de treure-li de la gola mitjançant cirurgia.

L'enquistament de l'osset de pollastre va provocar que Berkheimer tingués una ferida a l'esòfag, la qual va desencadenar una infecció "massiva" que va afectar tota la cavitat toràcica. Com a resultat l'home va necessitar més d'una cirurgia i va haver d'estar-se una setmana a la unitat de cures intensives, a més de tres setmanes d'ingrés hospitalari. Per tot això, Berkheimer va decidir interposar una demanda contra el restaurant on havia comprat el pollastre, el proveïdor del producte i la granja d'on havia sortit el pollastre. Els acusava de "negligència" pel fet de dir que estaven venent "pollastre sense ossos" quan realment en portava. Al menú del restaurant tampoc hi havia cap advertència per als clients sobre les possibilitats que el "pollastre sense ossos" podia tenir trossets d'os.

En principi, la demanda va passar a mans d'un tribunal local. Durant el procés d'apel·lacions, el restaurant Wings on Brookwood va defensar-se dient que l'especificació "sense ossos" no era una promesa sobre que el pollastre no pogués tenir ossos, sinó que feia referència a un "mètode de cocció". El negoci insistia en el fet que els ossos estan presents de forma natural a la carn. La baralla judicial es va anar enfilant fins a acabar al Tribunal Suprem d'Ohio.

Set anys després que Berkheimer interposés la demanda, l'alt tribunal d'aquest estat ha posat fi al litigi i ha conclòs que el "pollastre sense ossos" (boneless chicken) pot tenir ossos o restes d'os i, per tant, el restaurant Wings on Brookwood no ha d'indemnitzar l'home. La sentència s'ha resolt amb quatre vots favorables i tres en contra.

"Un client que llegeixi ales desossades en un menú no pensaria que el restaurant garanteix l'absència d'ossos al plat, així com sap que si demana chicken fingers (dits de pollastre) no li estan servint dits de pollastre", ha raonat el jutge Joseph T. Deters en l'exposició dels arguments de la sentència.

Els jutges que van votar en contra qualifiquen el raonament de Deters de "complet galimaties". "Cal preguntar-se: algú creu realment que els pares d'aquest país que alimenten els seus fills petits amb ales de pollastre desossades, nuggets de pollastre o tires de pollastre esperen que el pollastre tingui ossos? Per descomptat que no", exposava el jutge Michael P. Donnelly en la seva opinió discrepant.

Sentència sense jurat

“El resultat d'aquest cas és un altre clau al taüt del sistema de jurats americà”, va escriure Donnelly. En aquest sentit, els sistemes legals d'origen anglosaxó, com el dels EUA, donen menys poder als jutges (a diferència dels sistemes europeus, on els magistrats tenen més poder) i marquen que les sentències han de provenir de jurats populars formats per ciutadans lliures i iguals als acusats. El magistrat defensava que s'hauria d'haver permès a un jurat popular decidir si el restaurant va cometre una negligència servint un tros de pollastre amb ossos quan s'anunciava que no en portava: “En la meva opinió, l'opinió majoritària [dels jutges sentenciadors] fa una determinació factual per assegurar-se que un jurat no tingui l'oportunitat d'aplicar alguna cosa que manca a l'opinió majoritària [la majoria del tribunal]: el sentit comú".

Sigui com sigui, la sentència del Suprem d'Ohio marca un precedent dins d'aquest estat on a partir d'ara els restaurants de menjar poden servir pollastre sense ossos sense la necessitat d'incloure una advertència específica sobre la possibilitat que n'hi hagi algun trosset.