De quina manera no has de treballar dins d'un avió

No ets prou important per anar en primera classe en un avió, però ets prou important perquè la teva empresa vulgui que hagis completat una actualització dels riscos del projecte en el qual estàs treballant en el moment en què aterris. Tens sis hores ininterrompudes al cel i la feina no hauria de durar més de tres hores. No estàs assegut al seient del mig i ningú et pot enviar cap correu electrònic. Què podria sortir malament?

Trobes el teu seient, que és al passadís. Treus l'ordinador portàtil i un llibre, i intentes ficar-los a la butxaca del seient del teu davant. Està dissenyat per a algú que no té cap mena d'interessos, però aconsegueixes, amb un cert esforç, introduir-los-hi tots dos alhora. A mesura que l'avió s'omple, les teves esperances d'aconseguir més espai al teu voltant disminueixen. Escaneges la gent que camina pel passadís. També ho fan tots els altres que ja estan asseguts. En aquest moment, cada passatger és jutjat en silenci segons només dos criteris: les seves dimensions i la proximitat a un nadó. Finalment, t'aixeques per donar pas a una parella que s'asseu al teu costat. Podria haver estat pitjor.

Perds la primera hora del vol només per l'excitació. Hi ha una quantitat sorprenent de coses a fer. Revises cada pel·lícula del catàleg de bord tres vegades, i et sorprèn de nou que tanta llibertat d'elecció pugui produir tan poc entusiasme. Tires pebre a un suc de tomàquet mentre et preguntes què hauria de passar com a resultat: els grans es queden a la superfície del líquid, insensibles als teus esforços. Menges una bossa petita de patates fregides tan lentament com pots. T'adorms breument i dramàtica.

En fi, ja és l'hora. Intentes treure l'ordinador portàtil i trobes que està completament enganxat a la butxaca del seient. Tibes, sense èxit. Tibes més fort: res. I encara més violentament, fins que l'adherència s'afluixa de cop i claves un cop de colze a la mà del passatger del teu costat. La mà que sosté un got. També de suc de tomàquet. Li demanes disculpes sentidament. Tots dos viatgers són agradables malgrat tot, però ara un aire de desgràcia palpable penja sobre el seient 42H. Tibes amb cura la butxaca del seient amb la mà esquerra, tant com pots, i aconsegueixes treure l'ordinador portàtil. A la teva dreta, molts murmuris i soroll de netejar amb tovallons.

Col·loques l'ordinador a la tauleta abatible, l'encens i recordes el poc espai que hi ha en un avió, sobretot ara que estàs decidit a no causar més molèsties als teus veïns. Enfonses els colzes i les mans pengen davant teu. Sembles un tiranosaure a punt de teclejar un dictat. La teva veïna et pregunta immediatament si pot passar. Desfàs tots els moviments, tanques l'ordinador portàtil, plegues la taula, apartes les teves coses. Més endavant es pot veure la tripulació preparant els carros per dinar. "Espera't una hora més", penses.

L'àpat transcorre sense incidents. Beus vi d'una llauna i per alguna raó creus que és una delícia. Comences a veure una pel·lícula sobre un goril·la i un monstre. Normalment, no tens gens d'interès en aquest tipus de coses, però el film resulta realment excel·lent. El goril·la guanya, o el monstre, o potser tots dos. Falten tres hores per aterrar.

Tornes a treure l'ordinador portàtil, però a hores d'ara la persona que tens al davant ja ha reclinat el seient per fer una becaina. Amb el teu seient també tirat enrere i la tauleta estirada enfora, pots tenir la pantalla oberta en un angle d'uns 60 graus. Saps que és important que els desconeguts no puguin llegir els documents de l'empresa per sobre de la teva espatlla, però poder llegir-los tu mateix estaria bé. Tot el que pots fer és inserir les mans al petit espai que hi ha entre el teclat i la paatalla i esperar el millor. Escrius una frase, agafes l'ordinador i inclines la pantalla més lluny de tu, per llegir: "Bpn doa. Eks edcrci per cpmimicsr-lps que rl ptpjectw rstà s pint".

Passes les dues hores següents escrivint a cegues. De tant en tant tornes a agafar l'ordinador per comprovar el que estàs escrivint. Tu saps què significa el text, però als altres els costaria entendre-ho: sembla que estiguis heroicament borratxo. Hauràs de passar-ho tot a net a l'hotel. De sobte sents un soroll. Mires la pantalla i observes que el portàtil ha anunciat que el nivell de bateria és crític. Abans que puguis preguntar-te "He desat?", el dispositiu comença a apagar-se. La pantalla es torna fosca. Te la mires amb incredulitat. Prems el botó d'encesa. Res.

Falta una hora i la tripulació torna a passar amb una cosa que anomenen “un berenar lleuger”. A mesura que mastegues un brioix a temperatura inferior a zero, comences a animar-te. No has fet gens de feina. Els teus veïns t'odien. Però has begut vi en llauna mentre veies una pel·lícula sobre un mico i un monstre. Malgrat tot, no ha estat un mal vol.