Pimec espera una nova reacció dels governs

L’acte reivindicatiu de Pimec al Palau de Congressos de Barcelona de dimecres passat va ser el tercer que la patronal catalana ha convocat en els últims 22 anys. El mateix president de l’entitat, Josep González, ho va explicar després que un miler de petits empresaris i autònoms es reunissin per posar negre sobre blanc un autèntic memorial de greuges de la pime sobre les grans empreses. González va parlar del primer acte, del 1992, que es va convocar per rebutjar l’impost d’activitats econòmiques (IAE), un tribut que es va acabar congelant. També es va referir a la segona convocatòria, aquesta vegada a Madrid el 2009, que amb la pressió de 400 persones “va aconseguir que es plantegés” el que després va ser la llei contra la morositat. Així doncs, González està convençut que a la tercera va la vençuda i que la reunió de dimecres aconseguirà efectes pràctics i millores de tota mena. Amb tot, al mateix acte, que tenia el suport de l’associació d’autònoms ATA, es va demostrar que la situació tampoc ha millorat gaire des del 1992, perquè la llista de coses que van malament estava encapçalada per l’elevada pressió fiscal, la falta de crèdit i el fet que la llei contra els impagaments no acaba de funcionar.

González va criticar que les empreses de l’Íbex paguen a una mitjana de 171 dies, quan la normativa fixa un límit de 60. “S’ha d’aprovar un règim de sancions”, va demanar. Així doncs, i sense dubtar de la bondat de l’acte d’economia reivindicativa de Pimec, no queda clar quins avantatges aconseguirà de les administracions, espanyola i catalana. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha entonat un mea culpa, admetent que hi ha marge per simplificar tràmits burocràtics, però gairebé de manera simultània el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha tirat aigua al vi i ha justificat que el Govern té poc marge, i que la culpa és de Madrid.