Poder femení: deu figures influents a l'economia catalana

El món empresarial s'ha associat, històricament, a lideratges masculins de vestit i corbata. La reivindicació de la necessitat de més presència femenina en càrrecs de direcció fa dècades que omple tesis i propostes d'associacions empresarials, fins al punt que la paritat ja és, cada vegada més, una eina per valorar la política d'empresa de les organitzacions. De mica en mica, la situació va millorant: segons les darreres dades de Grant Thornton, Catalunya té un 44,2% de dones en alts càrrecs, la taxa més alta de l'Estat. De fet, el percentatge registrat per l'informe aquest any a Catalunya ha augmentat en 8,2 punts comparat amb l'any passat, la qual cosa situa el Principat 5,8 punts per sobre de la mitjana espanyola (38,4%). Des de l'Empreses, us portem una tria de 10 perfils de directives influents en l'economia catalana, que inclouen figures consagrades i perfils menys coneguts.

Sol Daurella (Coca-Cola Europacific Partners)

A l’espera que es conegui el testament del difunt Isak Andic, és ben possible que Sol Daurella (Barcelona, 1966) sigui ja la primera fortuna de Catalunya. Daurella és la matriarca d’un llinatge empresarial que va llançar el popular refresc Sandaru i que va ser el primer en importar bacallà d’Islàndia a Espanya. Però la seva veritable gallina dels ous d’or va ser la llicència per embotellar Coca-Cola a Catalunya. Amb els anys, Sol Daurella ha escrit la seva pròpia història: és el cervell darrere les fusions mastodòntiques que ha protagonitzat l'antiga Cobega fins a transmutar-se en Coca-Cola Europacific Partners, ni més ni menys que la principal embotelladora de Coca-Cola del planeta i que ella presideix. Daurella, que va estudiar a Esade, a Berkeley i a Suïssa, lidera aquest imperi fent vida entre Londres i Barcelona. El seu marit és l’influent financer Carles Vilarrubí i és ben coneguda per la seva escassa exposició pública. “El seu mèrit ha estat no voler ser cap de colla, sinó sortir a borsa i buscar el negoci a escala global”, expliquen fonts properes a l’empresària. D’ella també en destaquen el lideratge i la capacitat de convèncer. Primer, en una empresa amb abundància de familiars que podien entorpir la gestió. Segon, amb la mateixa Coca-Cola: “El seu argument existencial és que l’embotelladora de Catalunya era supereficient i que el seu model es podia exportar, i va ser capaç de convèncer tota una multinacional com Coca-Cola”. 

Margarita Salvans (Mango)

La iconografia moderna de la Mango post Isak Andic té en Toni Ruiz (president i conseller delegat) la cara més coneguda, però el retaule amb tres cares inclou una directiva relativament desconeguda, Margarita Salvans (Berga, 1979), que és la directora financera o CFO de l’empresa. La trajectòria de Salvans fins a arribar a la cúpula del gegant català de la moda arrenca a la consultora Boston Consulting Group, des d’on va passar a la difunta Caixa Catalunya. En el seu dia havia estudiat direcció d’empreses a la Universitat Pompeu Fabra i també va passar per l’escola de negocis Iese. Salvans trenca amb el vell tòpic que les directives de les grans empreses es queden a l’àrea de recursos humans, i està a la cúpula de Mango com a responsable d'una àrea històricament masculina com és la financera. Des del febrer d'aquest any exerceix també com a consellera del Banc Sabadell, empresa amb un vincle històric amb Mango per l’amistat entre Josep Oliu i Isak Andic, que en va ser destacat accionista durant anys. 

Laura Carnicero (Seat)

El nom de Laura Carnicero (Barcelona, 1976) va començar a tenir rellevància pública més enllà dels despatxos econòmics quan el gener del 2023 va ser triada per ocupar el consell de Fira de Barcelona. Però no sortia pas del no res: en aquell moment ja era vicepresidenta executiva de persones i organització de Seat, l’empresa catalana amb més empleats. Val a dir, també, que és la primera dona que arriba a la vicepresidència de Seat en la història de l’empresa automobilística. “Té una capacitat extraordinària; és enginyera i ve del món industrial; que s’ocupi de persones i organització és una bona prova de la seva enorme capacitat”, expliquen veus del món econòmic. “És entusiasta, empàtica i lleial, la persona que tothom voldria tenir sempre al seu equip”, apunten aquestes mateixes veus. “Quan parlem de talent femení, ella és un veritable talent, i ho és venint d’un entorn complicadíssim com és el món de l’automoció; ho té tot”, apunten les fonts consultades. 

Alícia Romero (consellera d’Economia)

Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) fa anys que és una de les cares visibles del PSC al Parlament, i des de l'estiu passat és un dels pesos pesants del Govern com a consellera d'Economia i Finances. Des d'aquest càrrec, haurà de representar la Generalitat en les negociacions per al nou finançament, un dels pilars en els quals s'ha de sustentar la legislatura si els socialistes volen retenir l'executiu català. No li hauria de suposar cap problema ideològic, ja que se l'emmarca en el sector més catalanista de l'actual PSC —el 2018 va ser una de les dirigents socialistes que va visitar els polítics empresonats a Lledoners.

Romero és, de fet, una política de carrera. Amb el seu nomenament, els mitjans van destacar que l'única experiència que tenia en el sector privat van ser dos anys a la desapareguda Caixa Laietana. Llicenciada en dret a la UPF amb un màster a Esade, des del 1999 va ser regidora a Mataró i el 2012 va entrar com a diputada a la Ciutadella, on ja des de bon principi va ser portaveu del seu grup. Contundent però pactista, cultiva bones relacions amb empresaris i sindicats, a més de gaudir de la plena confiança de Salvador Illa. Ara té el complicat repte de retornar-li la confiança amb un finançament que agradi tant al PSOE com als independentistes.

Marta Domínguez (MediaMarkt)

Quan Marta Domínguez (Barcelona, 1984) va començar els seus estudis de magisteri amb l'anglès com a llengua estrangera, poc pensava que acabaria, vint anys més tard, sent la directora de màrqueting de MediaMarkt. Mentre estudiava, va començar a treballar en una botiga d’aquesta empresa per casualitat, i així va ser com va descobrir una nova vocació: “El món del retail em va atrapar”, explica a l’Empreses. A partir d’aquí, va anar creixent dins la botiga, on va treballar durant 6 anys. Després, va voler veure món fora de la multinacional de productes d’electrònica, i va entrar a treballar a Nike, però poc després va tornar a MediaMarkt, ara sota el rol de product manager durant 10 anys. Ara fa dos anys, i amb diversos programes de formació a l’esquena, va ascendir a directora de màrqueting. 

Domínguez assegura que “les coses han canviat molt” en termes de gènere, però hi va haver uns anys en què sí que “el fet de ser dona va ser tot un repte”, relata. “Quan vaig ser mare, fa 10 anys, vaig estar 5 anys amb jornada reduïda, i aquí sí que vaig notar que es va aturar una mica la meva visibilitat dins l’empresa”, explica. “Ara això està canviant”, assegura, també a l’hora de tenir referents femenins en càrrecs de direcció: “Encara en falten, però n’hi ha molts més que fa deu anys”, assegura.

Anna Font (Bonpreu)

La directora comercial del Grup Bon Preu, Anna Font (Torelló, 1981), és filla d’un dels fundadors de la cadena de supermercats, Joan Font, i ha viscut el món de l’empresa des de ben petita. “Sempre ha estat molt present en les converses familiars i en el dia a dia, i per exemple, d’adolescent, als estius treballava als supermercats”, explica a l’Empreses. Anna Font es va llicenciar en psicologia i va fer postgraus i recerca universitària en aquest àmbit. “Podria haver continuat en aquesta línia, però em va semblar que a Bon Preu m’ho podia passar bé i que hi podia aportar. Els primers dos anys vaig estar sobre el terreny, a les botigues, i després vaig estar 7 anys dedicant-me al canal online i a programes interns de desenvolupament de talent”, relata la directiva. Finalment, l’any 2020 va assumir la direcció comercial que a Bon Preu inclou la part de vendes offline i online, comunicació i màrqueting.

“En el meu cas, no sé si és per ser dona, per ser jove, per ser psicòloga, o pel que sigui, però considero que hi ha una manera de ser més respectuosa en certes coses. Potser soc més suau en les formes i més sensible a certes situacions, gestos o paraules –diu Font–. En el sector de la distribució passa que la base és molt feminitzada, però, en canvi, a mesura que vas pujant de responsabilitat encara hi ha molts més homes que dones. Són tendències que estan canviant i que seguiran evolucionant”, afirma. 

Núria Cabutí (Penguin Random House)

És una de les dones més poderoses del sector editorial de casa nostra i, sota el càrrec de consellera delegada de Penguin Random House Grup Editorial, Núria Cabutí (Barcelona, 1967) és la directora d’orquestra d’un grup que factura més de 150 milions d'euros anuals, que té més de 50 segells editorials i que exporta els seus llibres a desenes de països d’arreu del món. A més, Cabutí també és vicepresidenta del Cercle d'Economia. Va estudiar ciències econòmiques a la UAB, i també té una llicenciatura en estudis econòmics a la Universitat d'Oxford Brookes i és MBA per l'Iese. Va iniciar la seva carrera a Bertelsmann, el 1992, com a analista financera, i, com a gran amant de la lectura, des d’aleshores ha construït tota el seu camí professional en el sector editorial. 

Una de les reivindicacions de Cabutí és la necessitat que hi hagi autores. Amb tot, assegura que actualment el 40% de llibres que publiquen ja són de dones, i que les veus femenines cada vegada van més a l’alça. També ha assegurat que, malgrat que sovint es diu que el sector editorial és masclista, ella no s’ha trobat en situacions complicades en aquest sentit. Amb tot, assegura que “sempre es pot millorar” i anima les empreses a posar fil a l’agulla en temes de gènere i diversitat. “Però el primer és que la dona ha de creure en si mateixa”, puntualitza. 

Raquel Serrat (Unió de Pagesos)

La ramadera Raquel Serrat (Manlleu, 1976) és, des del febrer, la nova coordinadora nacional de la Unió de Pagesos. Després de 25 anys de direcció de Joan Caball, el principal sindicat agrari de Catalunya ha apostat per la renovació i ha posat per primera vegada una dona al capdavant. Serrat és una de les cares conegudes de l'organització i està molt bregada en les reivindicacions de la pagesia.

Propietària d'una explotació familiar de bestiar boví i de cavalls al Ripollès, Serrat té el repte de fer que la Unió de Pagesos lideri els canvis que han de permetre al sector superar el moment de crisi actual. La sequera, la burocràcia administrativa o el relleu generacional —sobretot en explotacions petites i mitjanes, el gruix dels afiliats a la Unió de Pagesos— són els problemes a solucionar a escala estatal. Tot això ho abordarà amb més competència que mai arran del naixement fa pocs mesos del Gremi de la Pagesia, fruit de les multitudinàries mobilitzacions d'ara fa un any.

Inka Guixà (La Farga) 

Fa poc més de dos anys, el desembre del 2022, que el fins aleshores conseller delegat de La Farga YourCopperSolutions, Oriol Guixà, va fer un pas al costat i va nomenar la seva filla, Inka Guixà (Barcelona, 1981), consellera delegada de l’empresa familiar de semielaborats de coure. Però Inka Guixà ja feia temps que era dins de l’empresa preparant-se per a aquest pas endavant. La seva bona tasca al capdavant de l’empresa ja havia cridat l’atenció en el sector empresarial, i el 2019 la revista Forbes la va incloure en el rànquing de les 35 millors directores generals d'Espanya. 

Llicenciada en ADE i MBA per Esade, va començar la seva experiència professional a Damm i també va passar per la farmacèutica Novartis, fins que es va incorporar a La Farga el 2009. Al llarg d’aquests més de 15 anys, Inka Guixà ha anat passant per diversos càrrecs executius que la posicionen com una líder empresarial d’una de les empreses industrials més importants de Catalunya. Guixà s’ha fet un nom entre l’empresariat del país, i és membre fundadora de la iniciativa Círculo Impacto B, vocal del consell assessor del Banc Santander a Catalunya i membre de la Taula de Política Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. 

Ana Vallés (Sorigué)

“El meu model de lideratge és humanista, posant el focus en les persones, amb l'objectiu d'aconseguir una evolució sostenible i un progrés conscient”. Així és com descriu la presidenta de Sorigué i Fundació Sorigué, Ana Vallés, la seva manera de gestionar una de les empreses per excel·lència del sector de la construcció. 

Vallés, neboda del fundador i president honorífic de Sorigué, es va incorporar al grup el 1992, i va ocupar diferents càrrecs en diverses àrees de la companyia, i el 2011 va assumir la presidència de la corporació. Des d’aleshores, ha impulsat un pla estratègic basat en la innovació, el coneixement i el posicionament. Aquesta estratègia ha facilitat l'actual diversificació del grup cap als serveis urbans i industrials, la gestió de residus i l'aigua, i també cap al sector immobiliari. Es va llicenciar en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València i posteriorment va ampliar la seva formació en el camp de les humanitats, una passió que viu a través de la Fundació Sorigué, des de la qual ha construït, a partir de l'any 2000, una de les col·leccions privades d'art contemporani més rellevants d'Espanya.