Els patinets catalans que enamoren a Aragó però pateixen a Barcelona

El Pep Gómez no té carnet de cotxe i als seus plans tampoc hi entra treure-se’l en algun moment. El fundador de l’aplicació d’oci nocturn Fever ha passat dels plans de nit a la mobilitat sostenible i fa uns mesos va llançar a Barcelona la flota de patinets elèctrics compartits Reby. Aquesta start-up -que va entrar amb mal peu a la capital catalana per l’oposició de l’Ajuntament-és la propietària dels vehicles negres i liles que es comencen a veure cada vegada més sovint recorrent de dalt a baix la Diagonal o lligats amb un candau als aparcaments per a bicicletes. Com en les aplicacions de motos i bicis compartides, l’usuari pot situar en un mapa els patinets i desbloquejar-los des del telèfon escanejant un codi QR. Quan toca aparcar-lo -sempre als espais per a bicicletes- la plataforma demana al conductor que faci una foto per verificar que és a lloc.

Per a Gómez, el seu projecte és un projecte a llarg termini i que prefereix fer-se gran a poc a poc abans que que se’l mengi un creixement sobtat. “No serem uns depredadors de la ciutat”, assegura. Com a exemple, explica que els seus patinets tenen una esperança de vida més llarga que els dels de les aplis de la competència, una estratègia per aconseguir fer rendible un sector que encara no ho és. Moltes flotes d’aquest tipus de vehicle s’han llançat als braços del grup xinès Xiaomi, el fabricant del model més habitual a Barcelona. “Són patinets d’ús personal que es tunegen una mica per a l’ús públic”, diu Gómez. Tot i així, Reby ha optat pel seu propi patinet, més pesant però amb una base ampla que en millora l’estabilitat. El disseny es fa a Barcelona i l’empresa l’ha protegit amb una patent, mentre que els patinets es fabriquen a la Xina. Llogar-lo costa un euro de desbloqueig al qual se sumen 15 cèntims per minut (9 euros/hora).

L’emprenedor xifra la vida útil dels patinets de Reby en fins a 18 mesos i diu que els que porten en circulació prop de mig any encara estan en bon estat. Com que els vehicles no es poden aparcar a qualsevol lloc, la plataforma compta amb un equip logístic que els redistribueix quan es concentren en una part de la ciutat i també en canvia les bateries. Gómez assegura que és precisament aquesta durabilitat el que va convèncer l’Ajuntament de Saragossa per concedir-los la licitació del seu servei de flota compartida. A la ciutat aragonesa hi posaran de manera progressiva fins a 850 patinets elèctrics. Gómez no dona xifres sobre els que hi ha a Barcelona, on tenen més de 100.000 usuaris registrats que els han fet servir.

L’arribada de Reby a la capital catalana va ser, com a mínim, polèmica. La normativa municipal actual està fent esforços per adaptar-se als nous models de vehicle compartit, però l’entrada per a les motos i les bicicletes ha estat més senzilla que per als patinets de Gómez. El reglament no preveu que aquests vehicles es facin servir per a ús compartit, i el consistori assegura que només se’n pot treure un profit econòmic en cas que s’utilitzin amb un guia per a fins turístics. L’emprenedor no entra gaire en el tema -l’Ajuntament els ha sancionat diverses vegades i és un procés obert-, però insisteix que Reby compleix amb la regulació local.

Gómez ha començat pels patinets, però un cop s’anima en el debat sobre la mobilitat a les ciutats al seu discurs hi comencen a aparèixer motos i cotxes elèctrics. “Ens veig com una companyia d’infraestructures del futur”, sentencia sobre els seus plans en un sector molt controlat fins ara per grans gegants però en què les start-ups demanen pas. Per fer rutllar el projecte, al fundador de Fever l’acompanyen l’excap de producte de Privalia Kirian Thomas, l’exdirectiu de l’empresa de mobilitat xinesa Mobike i la fundadora de l’empresa de bicis elèctriques Uualk Cristina Castillo. Malgrat que la inversió total es manté en la incògnita, entre els finançadors de Reby no hi falten noms com el del hòlding dels propietaris de Fiat o el del fons d’Ali Partovi, un dels primers inversors a Facebook.