CONTAMINACIÓ

Neteja a fons de brutícia d’alt risc

Litoclean, una de les pioneres espanyoles en la descontaminació de sòls, va facturar vuit milions d’euros el 2017

Neteja a fons de brutícia  d’alt risc
Dani Cordero
25/02/2018
3 min

Un camp de tir esportiu es considera una activitat potencialment contaminant del sòl. Al llarg dels 200 metres des d’on es dispara l’escopeta els residus s’acumulen: primer els cartutxos, després els fragments dels plats i més enllà els perdigons. El fluorantè, el pirè, el benzantracè, el crisè i fins a cinc substàncies més s’acaben concentrant al terreny, amb el risc que aquesta contaminació acabi absorbida pel subsòl, segons l’anàlisi de la consultora ambiental Mediterra. A Catalunya hi ha un centenar de camps censats i, per tant, potencialment contaminats. Però el sòl de Catalunya, més enllà dels camps de tir, té altres riscs. Els purins en són un. Les conseqüències de l’activitat industrial en són unes altres. Al 2006 la Generalitat tenia constància de 1.447 emplaçaments potencialment contaminats, 110 dels quals estaven “en situació de risc inacceptable”. Es trobaven sobretot a les àrees de Barcelona i de Tarragona.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

En aquesta última zona, on es concentra l’activitat petroquímica, Begoña Mundó recorda haver començat la seva activitat per analitzar i descontaminar sòls. Eren els anys noranta i el problema existia, però no hi havia cap mena de legislació fiscalitzadora. Els seus inicis en aquesta activitat encara desconeguda van arribar de la mà de companyies nord-americanes que ja tenien experiència en aquest àmbit d’actuació. I va ser així que el 1999 va decidir constituir, juntament amb tres socis, una empresa especialitzada en l’anàlisi de terrenys, subsòls i aqüífers, Litoclean. A la màxima actual de les directives de la Unió Europea de paga qui contamina, encara li faltava una mica de temps per arribar a Catalunya i Espanya. I no va ser fins al 2005 que es va aprovar la primera normativa que obligava a controlar els sòls. Aquell decret inicial s’ha completat amb dues lleis posteriors, les del 2011 i el 2013.

“Nosaltres vam notar un canvi molt important el 2007, quan es va produir un boom, com si haguessin aparegut de sobte moltes indústries potencialment contaminants”, explica Mundó, que sospita que aquest creixement sobtat pot estar vinculat a la crisi i al tancament d’empreses. Avui, quan una empresa atura la seva activitat o un terreny canvia de propietari, una de les autoritzacions necessàries és la de l’anàlisi del sòl i la descontaminació prèvia. En el cas d’un terreny industrial que ha de passar a ser residencial, els actors de la compravenda acostumen a pactar un repartiment de responsabilitats: la indústria descontamina fins als barems permesos per a la indústria i el promotor continua fins a deixar-lo apte per aixecar-hi un edifici. El resultat dependrà de l’ús que s’hagi de donar a aquell solar. No és el mateix construir una altra indústria que edificar residencial o situar-hi una escola o un parc infantil.

“Nosaltres diagnostiquem si el terreny està malalt i dissenyem el projecte de descontaminació. Habitualment qui fa la diagnosi acaba encarregant-se de la neteja”, diu Mundó. La feina prèvia es pot fer en dos o tres mesos, però la descontaminació és molt més complexa i llarga. “Com a mínim podem trigar dos anys a fer-la, però hi ha projectes que s’allarguen durant cinc anys si es fa mentre la indústria continua funcionant”, explica. Segons dades del departament de Territori i Sostenibilitat, la majoria de les actuacions tenen un cost d’entre 50.000 i mig milió d’euros, però a Catalunya hi ha més zones (de mitjana) que a la Unió Europea on la complexitat obliga a fer inversions de fins a cinc milions d’euros. I un 10% d’aquestes supera la xifra i pot arribar a ser superior als 50 milions.

Litoclean va facturar l’any passat prop de nou milions d’euros, un més que un any abans. El 60% de la seva facturació procedeix de la seva activitat a l’estranger (té oficines a Mèxic, el Perú i l’Equador), que s’ha desenvolupat de la mà de multinacionals amb què havien treballat a Espanya. Entre els treballs en què ha participat hi ha la descontaminació de l’antiga planta d’Ercros a Badalona, CLH a Maó i zones industrials al Port de Barcelona. Sobre els purins, no hi ha activitat encara. “Quan l’administració ho tingui més clar potser ho podrem fer, però ara encara és molt difús perquè no se sap qui ho haurà de pagar”, explica.

stats